Un amic, que és administrador de finques, em deia que administra una casa amb dues escales: l’escala A, i l’escala B. I em fa un comentari que em desconcerta. Em diu: l’escala A, és un desastre però, en canvi l’escala B, és magnífica. L’home m’explica el perquè d’aquesta diferència: en les relacions entre els veïns de l’escala A abunden els enfrontaments, els plets entre ells, la desconfiança… després de tants anys de comunitat, encara no es coneixen pel nom. A l’escala B la relació entre els veïns és molt bona. Hi ha fins i tot, una comissió de festes per celebrar les revetlles, s’ajuden uns i altres a portar els nens al col·legi, o a anar-los a buscar. Un veí va morir en un accident de cotxe i la vídua, amb tres fills, va ser ajudada per la comunitat a pagar una derrama. Veient això, un es referma en la conclusió que el bé genera al seu voltant més bé i el mal genera al seu voltant, més mal. Les coses no es produeixen perquè sí. En els grups humans tant hi ha persones que generen discòrdia, enfrontaments i mal humor, com n’hi ha d’altres que generen bona convivència, solidaritat i bon humor. L’ésser humà disposa simultàniament, d’una intel·ligència individual i d’una intel·ligència col·lectiva. La primera, necessària, sí, però no sempre és de fiar perquè pot justificar els egocentrismes més exagerats. La intel·ligència col·lectiva sovint la tenim una mica adormida, però caldrà potenciar-la al màxim perquè genera actituds altruistes i prosocials. Al nostre codi genètic tots hi tenim unes seqüencies que vetllen per la conservació de l’individu i unes altres que vetllen per la conservació de l’espècie. Cal que aquestes dues potencialitats genètiques creixin de forma harmònica. El repte estarà, per tant, en harmonitzar allò que és personal, dintre del marc d’allò que és col·lectiu.
Que bonic és veure una relació ferma i desinteressada entre veïns! Quan és així, el benestar col·lectiu augmenta, les feines es simplifiquen, perquè uns ajuden els altres i les potencialitats vitals es desperten i troben el gust en l’altruisme i la solidaritat. Quan s’ha donat aquest pas, i s’ha tastat la satisfacció d’una convivència positiva, ningú està disposat a deixar-ho perdre.
Antoni Pedragosa
Articles d’Antoni Pedragosa en altres mitjans
Acerca del autor
Licenciado en Ciencias Químicas, Master en Astronomía, casado con Blanca, dos hijos, cuatro nietos, colaborador habitual de Ràdio Estel, de Ciutat Nova y de CAT-Diàleg. Asesor ocasional de la Eurocámara en temas de medio ambiente.
Me ha encantado y estoy completamente de acuerdo. También es cierto que hay situaciones en que es practicqmente imposible entablar una relación. Esperemos que alguna situación favorezca en nuevo y amable encuentro.