Vivim un temps de canvi. En tot canvi hi ha una cosa que s’acaba i una de nova que comença. Les coses s’acaben perquè no funcionen bé, però encara no som capaços de veure amb claredat què és el que vindrà. I, sense adonar-nos-en, cometem un error important: fixem la nostra mirada en l’aspecte econòmic, quan, de fet, la crisi de canvi que estem vivint té un calat molt més fondo. Creiem que ens en sortirem si podem tornar a fer el que fèiem, però la cosa no va per aquí. La realitat és que hi ha una profunda crisi de sentit, i sense sentit acabem alegrant-nos amb coses materials. El resultat final és una vida instrumental i banal.
És un moment ideal per «separar el gra de la palla» i dirigir la mirada a allò que és essencial. Si no ho fem, la buidor existencial està garantida. Cal que veiem el moment com una gran oportunitat; cal tenir coratge i imaginació i no caure en la temptació de repetir models anteriors que ja hem vist on ens han portat.
El canvi a nivell personal, tots el podem fer, però per portar-ho a terme a nivell col·lectiu cal lideratge. El líder és aquell que està convençut de la causa que defensa i està disposat a donar-ho tot per ella. Sovint també a perdre-ho tot.
Tots hem vist líders que han lluitat contra causes injustes i han assolit els seus objectius. En una Índia dominada pel Regne Unit, un home, Mahatma Gandhi, l’allibera pacíficament d’aquest domini. O el cas de Martin Luther King treballant pels drets dels afroamericans a Memphis, o el boicot als autobusos de Montgomery per reclamar la igualtat de drets, o aquella marxa de la llibertat sobre Washington amb aquell emblemàtic discurs que començava amb Jo tinc un somni… El mateix podríem dir de Nelson Mandela, qui va pagar la seva lluita contra l’apartheid amb vint-i-tres anys de presó, però després va ser reconegut president del seu país i premi Nobel de la pau.
Els cristians hem tingut, tenim i tindrem un líder indiscutible, que ens fa veure la vida d’una forma més humana, més justa i més pacífica…
Certament la feina de liderar és cansada i arriscada, però és necessària. Els lideratges únicament estratègics basats en la por i en la desqualificació de l’adversari no donen mai bons resultats. Els problemes queden per resoldre i es genera la cultura de la queixa, que, tot i denunciar el problema, no busca camins de solució. La sortida, en canvi, exigeix treballar la cultura del diàleg per buscar la millor solució per al màxim nombre de ciutadans i per això cal exercitar la intel·ligència social i superar l’egoisme i l’individualisme, que és el que ens ha conduït a aquest carrer sense sortida.
Antoni Pedragosa
Altres articles d’Antoni Pedragosa publicats en aquesta blog
Acerca del autor
Licenciado en Ciencias Químicas, Master en Astronomía, casado con Blanca, dos hijos, cuatro nietos, colaborador habitual de Ràdio Estel, de Ciutat Nova y de CAT-Diàleg. Asesor ocasional de la Eurocámara en temas de medio ambiente.
La meva opinió és que sí que és molt necessari que hi hagi uns bons liders. No líders que van tapant la corrupció dels seus, del seu partit. Els liders, penso jo, que han de ser persones honrades, que el que es comprometin ho compleixin, perquè dir i fer el revés del que és diu, això no val, la gent ens sentim enganyats, i per desgràcia sembla que tots ho casi tots ho fan!!!
Segons sembla, les aniversitats quant ensenyen als politics, segons veus, díuen que els ensenyen que han de saber comprar o guanyar vots. Però a canvi de què fan això? Si és enganyant, insultant-se entre ells i maltractant-se de paraula i posant confusió, que si fossin qualsevol persona que diguéssim el que alguns diuen del altres ens denunciarien, i ells sembla que s’ho poden permetre tot. Vaja quin exemple que donen. Posen lleis i lleis i ja les compleixen? Les lleis han de ser per a tothom, però sembla que només siguin per a alguns, altres segons sembla passen de tot. Segons els mitjans de comunicació n’hi ha molts que s’han enbutxacat, i n’hi ha també que fa la impressió que només saben tapar les corrupcions i donar suport als corruptes.
Aquesta és la meva visió entre altres.
Bon mes de de març, que sigui millor amb tot, tant de part dels polítics, com la natura que torni a donar-nos l’aigua que necessitem, però no faci mal!!!