Ens coneixíem des de la infància. Ell va estudiar medicina i allà va conèixer una noia amb qui es va casar en acabar la carrera. El viatge de noces el van fer a Terra Santa, Jordània i Iraq. L’estiu passat han vingut a passar uns dies de descans i hem pogut parlar de la seva experiència a “Metges sense Fronteres”, experiència llarga i colpidora. Havien visitat l’Iraq d’abans de la guerra del golf i donen testimoni d’haver vist un país modern, amb les millors condicions sanitàries i educatives de tot l’Orient Mitjà. Educació gratuïta fins a la universitat, alfabetització del 100 %, un sistema sanitari tan avançat, que tot el món àrab anava a operar-se allà pel bon nivell clínic de l’Iraq. Com va arribar aquest país a una situació de benestar social tan bona?
Doncs, bàsicament, va ser gràcies a la nacionalització de la seva font d’ingressos principal, el petroli, que fins llavors havia estat en mans dels Estat Units i Anglaterra. Però quan es trepitja l’ull de poll dels poderosos perjudicant els seus interessos, les represàlies que prenen són duríssimes. Acusant Iraq de tenir armes de destrucció massiva, van justificar un atac, en el qual els Estats Units van destruir tots els sistemes de comunicació, escoles, hospitals, i les 600 empreses més productives del país. En tres dies van deixar un país pràcticament inhabitable.
Aquests amics em comentaven que els atacs finals dels Estat Units van ser amb míssils de cap nuclear, afegint a la gran destrucció que provoquen aquestes armes la radioactivitat escampada per tot el territori, que va provocar gran mortalitat infantil i també malformacions entre els infants que naixien. Ells van fer fotografies d’aquelles criatures i les van portar als diaris. No els en van publicar cap. Els demanaven un certificat d’autenticitat, cosa que era impossible d’aconseguir en aquelles condicions.
Aquest cas, que he pogut conèixer de primera mà gràcies als meus amics, i d’altres situacions que es produeixen a diferents indrets del planeta, posen de relleu una creixent submissió de la política als interessos econòmics, un procés preocupant que sembla ben consolidat en el món actual. No deixa de ser curiós que quan es funda l’any 1.946 el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, l’organisme encarregat de mantenir la pau entre les nacions, es constitueix amb cinc nacions com a membres permanents: Estat Units, Rússia, Xina, Regne Unit i França, que són, precisament, els països capdavanters en la producció d’armament a nivell mundial. No deixa de ser un contrasentit, que els guardians de la pau siguin els principals fabricants de la indústria de la guerra.
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.