El programa Design for City Making, comissariat per l’escola de disseny de Barcelona, Elisava, va començar el 2017 amb la voluntat de crear oportunitats de diàleg entre els residents de Ciutat Vella i la ciutat de Barcelona en general i promoure futures col·laboracions i projectes. En aquest context, el dijous 23 de gener, Elisava va obrir les seves portes a la Rambla per promoure el seu paper com a agent actiu en un acte on, veïns, estudiants, personal acadèmic i representants d’institucions van poder debatre sobre si el disseny pot ser un element que participi d’aquesta idea de ciutat que tots construïm diàriament.
L’acte, doncs, el van formar quatre diàlegs diferents amb els quatre col·lectius que des d’Elisava s’han apel·lat per veure com poden construir la ciutat. A més, i amb la presència de Tonet Font, arquitecte i assessor d’Innovació Social de l’Ajuntament de Barcelona, es va aprofitar per presentar el nou projecte Superilles+, un programa que té l’objectiu de potenciar les superilles i dotar-les d’una connotació més social i enfocada a les persones.
Els diàlegs
Els quatre diàlegs, doncs, van girar al voltant de diferents col·lectius de Ciutat Vella, els quals, interaccionant entre ells i amb l’entorn, teixeixen l’entramat que conforma el barri més antic i tradicional de Barcelona. El primer de tots, titulat Tradicionals en referència als veïns de tota la vida, va comptar amb la col·laboració de la Teresa Caja, veïna del barri des que va néixer, amb la Lucia Vecchi, una noia de nacionalitat italiana que fa 15 anys que viu al barri i amb la Mercè Pérez, directora de l’única biblioteca del Gòtic. “Ciutat Vella és el barri més vell de Barcelona, però ha estat l’últim a tenir una biblioteca pública”, explicava, la Mercè. Tot i que sembla un dels barris més descuidats per l’Ajuntament, els veïns s’han encarregat de no deixar-lo perdre i, sovint, organitzen festes i actes per tal que no perdi l’essència que tant el caracteritza.
El Gòtic és un barri del qual te n’enamores o del que en surts corrents.
El segon dels diàlegs, Recents, tal com el nom indica, pretenia mostrar les persones migrades com a membres d’una comunitat interactiva. Aquest diàleg va comptar amb la col·laboració de la Daria de Seta, coordinadora de l’Àrea d’Espai en el grau de disseny d’Elisava i en Mamadou Saliou, fundador de l’ONG Diandé Africa , i la història del qual es va acabar convertint en l’eix central del diàleg.
En Mamadou, d’origen senegalès, va arribar a Barcelona ara ja fa 10 anys, com a menor no acompanyat. El seu únic somni i el que el va portar a deixar enrere la seva terra i família, era convertir-se en futbolista. Tot i que no va aconseguir-ho, va aconseguir molt més. La seva experiència en els centres d’acollida el van marcar i va ser el que el va impulsar a crear l’ONG Diandé Africa. Per ell, estar en casals socials va ser molt positiu, ja que li van oferir una llar, formació i el que per ell va ser més important: oportunitats. Això, doncs, el va fer adonar-se’n que, al seu poble natal, no tots els nens poden permetre’s estudiar. Per això, a través d’aquesta ONG, en Mamadou i el seu equip, fan que l’educació sigui un dret accessible a totes les famílies de Ziguinchor.
Productius, el tercer diàleg, va ser una taula rodona formada per l’Òscar Tomico, cap d’estudis del Grau en enginyeria del disseny de l’Escola Elisava, en Tomàs Díez, director del FAB LAB Barcelona, fundador del Fab City Research Laboratory a l’IAAC Barcelona i en Jordi Vidal, mestre artesà, Vicepresident de la FAAOC i President de la ACAV. Amb aquest diàleg, el que els protagonistes pretenien era mostrar com la producció, formada tant per la indústria com per l’artesania, tot i veure’s relegada a un segon pla en la ciutat, ha transformat els barris i ha donat forma a Barcelona.
L’últim dels diàlegs, Transitoris, va abordar el turisme des de diferents eixos de la mà de Ramón Faura, cap de l’àrea de ciències socials del grau en disseny a Elisava i d’Albert Arias, director del pla Estratègic de Turisme de Barcelona. Així doncs, es van tractar temes com què pot fer el disseny davant del fenomen turístic o, com aquest, ha transformat la vida i l’aspecte de Ciutat Vella.
Sobre l´autor
Periodista per vocació i també en formació a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona). Observadora, apassionada per conèixer històries noves i una mica somiatruites, m’agrada escriure pensant que les meves paraules poden ajudar a crear un món millor. He crescut rodejada de llibres tota la meva vida, per tant, l’art d’escriure ha marcat, des de sempre, el meu camí.