L’Espai Societat Oberta ens va obrir les seves portes per dur a terme la primera de les sessions del projecte Fem Sobretaula. El petit local de Via Augusta, diàfan i lluminós, convidava al debat, a la paraula i al diàleg. Quan els protagonistes de l’esdeveniment van començar a arribar, el degoteig de rialles, converses tímides i una mica de nervis van començar a omplir l’ambient. 

L’Olympia va ser l’encarregada de moderar en aquesta primera ocasió. Un diàleg distès, com una sobretaula amb amics, on cada paraula s’anava enduent la vergonya i els nervis deixant pas a reflexions molt interessants. La conversa, el tema principal de la qual va ser l’adolescència, va estar subdividida en tres grans àmbits temàtics segons l’havia preparat l’Olympia, amb professionalitat i deteniment: L’educació i el paper que hi té l’Estat, la relació dels joves amb les institucions i les tan controvertides xarxes socials.

1. Família vs. Estat

Seguint el primer dels àmbits a tractar, l’Olympia va posar sobre la taula la qüestió de l’anomenat pin parental, que ha suscitat opinions diverses des de la seva aprovació el febrer per part del govern de Múrcia. Es tracta d’un tema que, per la seva actualitat i la seva relació amb el primer tema de Fem Sobretaula, no hi podia faltar. Aquesta proposta política plantejada per Vox i implantada pel PP, permet que els pares decideixin si els seus fills han d’accedir o no a certs continguts educatius, com ara xerrades sobre identitat de gènere o diversitat sexual. Segons el Pau, a través de l’educació, els pares imposen als fills una forma de fer amb una ideologia subjacent, i per tant aquesta política és una imposició ideològica.

L’Ada va mostrar obertament la seva contraposició amb la idea del pin parental assegurant que l’Estat ha de posar les bases de l’educació perquè cal que als nens se’ls ensenyin, no només matemàtiques o llengua, sinó també aspectes bàsics de la vida com l’existència de més orientacions sexuals a part de l’heterosexual, independentment del que vulguin els pares. Seguint aquesta línia, “l’educació hauria d’oferir uns elements bàsics i fonamentals per entendre la realitat i, a partir d’aquí, ser capaços d’interpretar-la per nosaltres mateixos”, reflexionava el Pau.

A l’altra banda, l’Amparo, com una pinzellada de realitat, deixava anar la seva reflexió: “La neutralitat en l’ensenyament no hi és, sigui per causa de la família o per causa de l’Estat. De fet, no hi ha res del que fem que sigui neutral”. La Yukiko sostenia aquesta idea afegint que tots som animals polítics i que, per tant, ser cent per cent neutres és una tasca impossible.

2. Drets i deures

Un altre interrogant que es va apoderar de la conversa va ser els drets dels infants. Molts opinen que els nens són una propietat dels pares, tal com esmentava l’Ada. De fet, el Pau va afegir que, els infants, no només es veuen com a propietat dels pares, sinó que també són propietat de l’Estat. La Yukiko comparava aquest concepte amb el que passava amb les dones fa uns anys, quan no tenien cap dret i es trobaven supeditades a les decisions d’un tercer.

Seguint en la línia de l’educació, l’Olympia va portar la conversa cap a un altre terreny: educar els infants a casa. L’Amparo va mostrar la seva disconformitat exposant arguments com la manca de socialització o la incompatibilitat per part dels pares en haver de combinar la seva feina i l’educació dels seus fills. La Yukiko, però, va posar l’exemple de la cantant Billie Eilish, que es va educar a casa i, gràcies a haver estat educada pels seus pares, va poder aprofundir en temes que l’Estat no valora a l’escola com és l’art.

El Fortunat va aprofitar el salt al segon àmbit temàtic per parlar de la majoria d’edat: per molt que l’edat legal sigui als 18 anys, cada infant té un ritme de maduresa diferent, un fet que, a més, es va esdevenint en el temps, no de cop i volta. “Algú pot tenir el pensament que t’exigeixen als 18 anys tan sols als 15 i pot ser que un altre no l’adquireixi fins als 20”, sentenciava el Fortunat.

La desigualtat que pateixen els infants només pel fet de ser-ho també va posar-se a sobre la taula. L’Ada va tocar aquest punt al·legant que, quan participa en debats, no es té en compte la seva opinió només per la seva edat. Pel Pau, en canvi, “la discriminació d’edat està mitjanament justificada perquè les persones adultes han viscut més i, per tant, tenen més experiència”. L’Olympia estava entremig d’aquestes dues reflexions ja que, sí bé és veritat que els adults han tingut més temps per xuclar informació, per altra banda els joves són més oberts de ment i poden aportar més en segons quins temes.

3. Les xarxes

Les xarxes socials van ser l’últim gran tema abans de tancar el diàleg. Per la Yukiko, la globalització de la tecnologia ha ajudat molt en els països en desenvolupament, ja que ha estat l’eina gràcies a la qual molts infants han après a llegir i a comunicar-se. L’Olympia afirmava que les xarxes poden aportar un potencial revolucionari als joves que potser a nivell material no tenen. Alhora, però, que a les xarxes tot sigui tan instantani crea vertigen perquè, de manera errònia, traslladem aquesta immediatesa a les nostres relacions personals.

Mira la conversa completa aquí: 

Si vols saber d’on va sorgir la idea, pots llegir-ho aquí.

Mireia Baró
Darreres entrades Mireia Baró (veure totes)
0

Finalitzar Compra