Ja fa uns quants anys, el meu bon amic Rogelio Fernández escrivia una entrada sota el títol de Miedos en la que en poques línies descrivia moltes de les pors a les que ens enfrontem a la nostra vida, ja sigui de forma puntual o recurrent… En reprodueixo aquí algunes de les que ell assenyalava i que són “velles conegudes” perquè més d’un cop m’hi he deixat atrapar i arrossegar. “Por a que descobreixin com som realment i por també a que no ho facin mai. Por a estar sols i por a comprometre’ns per sempre amb algú o amb alguna cosa. Por a morir i a viure (que no és altra cosa que envellir, créixer…). […] Por de canviar i també de no fer-ho. Por de mirar-te profundament i fer-te responsable del que veus”.
La cantant, compositora i comunicadora Sheila Blanco, a Pájaros negros (recomano fermament escoltar la cançó), transmet d’una forma punyent què són les pors. Tal com diu ella mateixa en la descripció del vídeo: “Els ocells negres són una metàfora de les meves pors. Pors que de sobte m’assalten i se m’aferren per dins. La por, aquest sentiment que brolla lliurament i empresona. En aquest poema hi ha concentrats el vertigen i la incertesa que sento a vegades a l’hora de mostrar-me, que és allò que per a mi suposa ensenyar el que he creat. Gràcies a l’admiració que tinc envers aquestes autores (les poetesses del 27) i al tremendament inspiradores que han estat totes ells per a mi, he aconseguit, al menys per uns moments, espantar aquests ocells negres”. La tornada de la cançó és molt explícita:
Ahí vienen los pájaros negros a picotearme.
Ahí vienen los pájaros negros a pisotearme.
Ahí vienen graznando sus gritos a perturbarme
que se haga la luz y el silencio a salvaguardarme.
Aquests “ocells negres” que tots tenim i que ens sobrevolen i ens pertorben segurament no desapareixeran mai i es poden manifestar de maneres diferents al llarg de la vida, tal com em va dir una psicòloga ja fa molts anys. El que cal fer és aprendre a conviure-hi i evitar que ens paralitzin. Si alguna cosa he après d’aquesta pandèmia és que viure des de la por, és no viure, sobretot, perquè ens allunya del contacte amb els altres i ens desconnecta de les relacions. Però viure d’esquenes a la por tampoc és massa aconsellable. La por ens dona informació, ens prepara per respondre a una situació que percebem com a perillosa. Tot i que hi ha moltes pors que la nostra ment construeix i alimenta i que no són reals. La por pot portar-nos a “llocs” no desitjats.
A l’episodi I La amenaza Fantasma de StarWars, Yoda li diu una frase memorable a Anakin Skywalker: “La por és el camí cap al costat fosc. La por porta a la ira, la ira porta a l’odi, l’odi porta al patiment. Percebo molta por en tu”. Jorge Drexler a la seva cançó La Guerrilla de la Concordia (bonic oxímoron) assenyala que: “L’odi és el pigall dels covards”.
Quin pot ser l’antídot de la por? Crec que el millor per aquesta por que ens pot portar al costat fosc és l’amor. Per això, seguint el consell del Jorge Drexler, “Armem-nos de valor fins les dents! La por va sortir del seu fossar i avui, estimar és cosa de valents!”.
Referències:
- Fernández Ortea, Rogelio (2009, 5 de noviembre). Miedos. Recuperat de: https://blogs.eitb.eus/inteligenciaemocional/2009/11/05/miedos/
- Jorge Drexler Oficial (2021, 7 de julio). Jorge Drexler – La Guerrilla de la Concordia [arxiu de vídeo]. Recuperat de: https://youtu.be/Vy8v-oxtK1E
- Sheila Blanco (2021, 22 de juny). “Pájaros negros”, Sheila Blanco a Teatros del Canal, 1 de maig de 2021; “Cantando a las poetas del 27” [arxiu de vídeo]. Recuperat de: https://youtu.be/gYGRK2KgKbU
Autora: Arantza Echaniz Barrondo
Aquesta entrada ha estat publicada al blog: Inteligencia emocional
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg
¡¡Fantástico artículo Arantza!! Es un sentimiento que en el último tiempo descubro en mí. Como lo has descrito es muy acertado.
Te envío un saludo afectuoso.