T’has preguntat mai en què bases l’elecció dels aliments que menges? L’autora ens dona pistes per prendre’n consciència i poder actuar en conseqüència.
Segurament podríem trobar infinitat de criteris, però majoritàriament la nostra elecció ve condicionada per costums familiars o culturals. Però també pot venir determinada pel moment fisiològic concret en què ens trobem (embaràs, lactància, malaltia, pràctica d’algun esport, etc.), pel fet d’estar seguint algun tipus de dieta per perdre o guanyar pes, o perquè estem acostumats a certes marques i productes que veiem anunciats, i podríem seguir.
Per poder establir un vincle sa amb el que comporta l’acte de menjar, és important plantejar-se perquè escollim el que escollim quan anem a comprar i entendre bé quina és la nostra relació amb els aliments que consumim.
A més de ser un acte social i plaent del que gaudim amb els familiars i amics, menjar és una necessitat fisiològica bàsica i, a més, pot esdevenir un potenciador d’una bona salut i una manera de prevenir certes malalties.
Els aliments ens aporten nutrients que necessitem per al bon funcionament de l’organisme. Aquest procés s’anomena nodrir-se i, per tant, la nutrició comprèn els processos pels quals l’organisme utilitza els nutrients que adquirim a través dels aliments i els aprofita per mantenir les funcions orgàniques del cos.
PRODUCTES VS. ALIMENTS
Ara bé, tot el que consumim conté nutrients que ens aporten beneficis? La resposta és no. I poc o molt tots coneixem aquells que destaquen per la poca qualitat dels seus nutrients: productes ultra processats, rics en sucres, greixos saturats, additius alimentaris, etc. Quan reduïm el consum de productes a la nostra dieta i potenciem més els aliments ens acostem a una alimentació rica en nutrients que ens ajuda a mantenir una bona salut.
Tot el que consumim conté nutrients que ens aporten beneficis? NO
Fa unes setmanes vaig llegir això a les xarxes socials: “mengem tan malament, que quan mengem bé, diem que fem dieta”. Què me’n dieu del concepte dieta? Què us transmet aquesta paraula? Per a la majoria de nosaltres té unes connotacions poc atractives com la d’un moment no gaire agradable de durada temporal que ens fa passar gana per les restriccions i prohibicions de certs aliments.
Per això, tot i ser dietista–nutricionista, no parlo mai, ni utilitzo el concepte, de fer dieta. M’agrada més parlar de reeducació alimentària o de canvi d’hàbits alimentaris. Crec fermament que té més pes i transcendència per a la nostra salut implementar uns bons hàbits alimentaris que siguin perdurables en el temps i reeducar o canviar aquells que no ens beneficien, que no pas fer dietes temporals o seguir les mal anomenades dietes miracle.
Cal aclarir que l’alimentació basada en la prevenció de malalties és molt important, però no és l’únic factor a tenir en compte, ja que tenim una part genètica important que determina les malalties que patirem al llarg de la vida, així com uns hàbits de vida, l’estrès, etc. És vital acompanyar aquests bons hàbits alimentaris amb una bona dosi d’activitat física, cuidar el nostre benestar emocional, evitar hàbits tòxics, etc. Adquirir bons hàbits és important, però no significa que hàgim de ser inflexibles! A vegades una preocupació excessiva pot ser contraproduent, doncs és recomanable gaudir també del moment d’alimentar-nos i ser flexibles dins de les nostres possibilitats.
PETITS CANVIS
Adquirir uns bons hàbits alimentaris comença amb petits canvis que ens portin a ser més conscients del que mengem. És a les nostres mans decidir i triar amb quins aliments volem emplenar al nostre cistell de la compra, organitzar amb la família un bon menú setmanal a casa i també permetre’ns algunes excepcions que vulguem fer, per exemple, el cap de setmana.
Prenguem consciència i determinació de com volem nodrir-nos. Sabem que els aliments intervenen en el nostre benestar i, per tant, cal potenciar una alimentació rica en fruites i verdures, cereals integrals, llegums i aliments de temporada. També hem de reduir els greixos saturats com la carn vermella i els embotits, els sucres i farines refinades com les que podem trobar per exemple en la brioxeria o els cereals d’esmorzar.
Una bona nutrició comença amb una bona decisió!
Autora: Míriam Fagoaga, dietista – nutricionista, especialitzada en seguretat alimentària
Aquest article ha estat publicat al número 190 de la revista: Que vagi de gust
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg