Totes les persones necessitem donar sentit a la nostra vida. Contràriament no experimentem la felicitat desitjada. La realitat és que tothom busca el sentit de viure, en funció del nivell de consciència en el que es troba.

El que dóna sentit a la vida i l’omple és l’evolució espiritual. Fins que hom no pren consciència que està en aquest món per evolucionar, pot omplir-la de desitjos, expectatives, projectes, il.lusions. A l’avió que solca l’espai a alta velocitat, només li cal una minúscula imprecisió de càlcul perquè es desviï centenars de quilòmetres del seu destí. Cada persona corre el risc de perdre el rumb de la seva vida, si descuida la seva evolució espiritual.

Perquè  evolucioni el propi nivell de consciència, cal l’actitud honesta de voler reconèixer els errors del propi caràcter i tenir la intenció humil d’entregar-los a Déu. El Mapa de la Consciència, (veure el nª 166), és una eina facilitadora de l’evolució espiritual.

Tots patim les conseqüències de les nostres limitacions, encara que l’ego no les reconegui. Som  persones de bona voluntat, que sovint, amb el desig de fer el bé, cometem errors i fem el mal que no volem. A mida que ens fem grans, constatem que no assolim els repetits propòsits de millora. Per molt que ens ho proposem, arribem a creure que és una utopia desmantellar els recalcitrants trets de caràcter. Potser ens justifica aquella bonica pregària: “Senyor, ajuda’m a acceptar allò que no puc canviar”. És íntegra si surt d’una autèntica i humil entrega a Déu.

Si ens preguntem quina és l’arrel “d’allò que no puc canviar”, certament és l’ego. S’encarrega prou de fer-nos creure que és impossible abandonar certs hàbits i actituds de caràcter. D’aquesta manera ens manté en el nivell de consciència de la falsedat, i ens controla mitjançant les emocions negatives. Observem el Mapa: des de la vergonya fins a l’orgull, ens té ben entretinguts en el cercle viciós d’aquestes emocions negatives.

Les persones que llegiu aquesta revista, certament viviu nivells de consciència per damunt del coratge: teniu el propòsit d’estimar el pròxim, de fer el bé, de construir la unitat que Jesús demanà al Pare, de contribuir a la fraternitat universal. Creieu en l’amor de Déu Pare.

Malgrat això, l’ego estut manté en cada persona, determinats posicionaments irreductibles que posen a prova la radical confiança en Déu. Estan fets de subtils i inconscients creences que hem après de molt petits, les arrosseguem al llarg dels anys, i construeixen capes profundes que creiem impossible de lliurar-nos-en. És aquí on la nostra vida teologal es posa a prova. Ens considerem bones persones, però som conscients de com l’ego limita i afableix la nostre fe, esperança i amor?

Una determinada formació religiosa d’èpoques passades, ens ha inculcat la creença que estimar-se un mateix, (condició que Jesús proposa per estimar el pròxim), afavoreix l’egoisme. Creure que Déu aprofita les meves limitacions de caràcter, per fer-me humil, honest, íntegra, no forma part dels propòsits de l’ego. Confiar en què tot el que em passa, és per a la meva evolució espiritual, l’ego sempre m’ho fa entendre com una desgràcia, mai com un do de Déu

L’ego és responsable de mantenir els records negatius del passat, de desvetllar pensaments catastròfics de futur insert i anguniós, i de atiar l’angoixa i l’ansietat per les preocupacions i conflictes del present.

No és una descripció alarmista, sinó descriptiva de la realitat de moltes persones bones que atenc a la consulta i que es consideren espirituals. Al capdevall, una autèntica evolució espiritual vol dir, creure que Déu vetlla per mi, molt més del que sóc capaç de fer-ho jo mateix; vol dir assolir una tal confiança en Déu, que cap crisi, cap negre esdeveniment ja no l’enfosqueixi; vol dir, esdevenir talment humil com per perdonar-me i estimar-me a mi mateix, de forma que l’amor esvaeixi el més subtil centrament en mi, i recuperi tot l’espai per a de Déu dins meu.

Més simplement, l’evolució espiritual consisteix en recuperar per al SER (la Presència de Déu dintre), tot l’espai que l’ego ha usurpat a Déu. Les emocions negatives del Mapa de la Consciència, des de la vergonya fins a l’orgull, són l’espai de la falsedat de l’ego. Les emocions positives des del coratge, fins a la pau, passant per l’amor incondicional, són l’espai de la Veritat de l’Esperit.

M’he trobat amb persones molt espirituals, talment i literalment atrapades en el seu caràcter, que l’ego els impedia evolucionar en l’Esperit. L’ego s’infiltra tant subtilment en la nostra vida, que les intencions, les motivacions i els anhels més sagrats, poden estar inconscientment inflats d’ego. Quan passa això, l’Esperit resta silent, i hom no el percep, perquè no es pot servir a dos senyors antogànics.

Quan hom diposita tota la fe en els propis afanys; quan confia en excés en les seves forces i capacitats; quan experimenta ansietat i angoixa per no poder-ho controlar tot; quan es frustren les seves expectatives i se sent víctima del mal caràcter dels altres; quan necessita tenir sempre la raó; quan no diferencia “t’estimo” de “et necessito”; quan se sent incapaç, incomplet; quan creu que no val i cerca la continua aprovació dels altres, tot i més són manifestacions, molt subtils i inconscients, de la força de l’ego a la pròpia vida. Quan més fort és, més humil és el poder de l’Esperit.

Assolir i consolidar els nivells de consciència de l’Esperit, és la proposta que faig. Cada emoció negativa se sosté en creences que vam introjectar de molt petits, sense adonar-nos. Quan les experimentem, podem fer-les conscients, reconèixer-les i entregar-les a Déu.

Per gestionar sanament qualsevol emoció negativa cal tenir present els tres estaments de la nostra personalitat i quina és llur funció: cos ment esperit. En el proper número parlarem dels Cercles de Consciència.

Pautes de reflexió i d’actuació

1. “Estem en aquesta vida per evolucionar espiritualment”. N’ets conscient? Ets receptiu a aquesta afirmació?
2. Sincerament, en quins aspectes de la teva vida el cal evolucionar?
3. Estàs satisfet del teu nivell de consciència? Ho pots deduir per com vius la teva fe, esperança i amor.
4. D’aquins posicionaments del teu ego ets més conscient?
5. Fes conscients les teves limitacions. Si les reconeixes, les pots entregar a Déu. Si persisteixes en aquest treball, sota la guia de l’Esperit, experimentaràs evolució espiritual.

Article publicat a la revista Ciutat Nova 167 d’octubre/novembre de 2016

Altres articles de la sèrie sobre Creixement Emocional de Joan María Bovet publicats a Ciutat Nova

1. Psicologia de les emocions
2. L’anhel de plenitud frustrat
3. De les emocions negatives a l’amor incondicional
4. L’ego, gestor de les emocions negatives, ens manté en la falsedat
5. Mapa dels nivells de consciència
6. Evolució espiritual
7. Cercles d’evolució de la consciència
8. Resistències del ego
9. Desmantellem l’ego

Sobre l´autor

Joan Maria Bovet

Psicòleg clínic a Centre Gestalt-Fis

Especialista en Psicologia Clínica
Director del Centre de Psicologia Clínica i Fisioteràpia, Gestalt-Fis, Família i Salut
Treballa en el nivells de consciència i evolució espiritual del Dr. David Hawkins.
Imparteix cursos de Formació sobre el Mapa de la Consciència i acompanya processos d’evolució espiritual.

• El personatge temorós de no ser
• Els tres motors de la por
• L'ego: paràsit del ser (i III)
• L'ego: paràsit del ser (II)