Recordo amb simpatia i una certa enyorança aquells viatges en tren de Barcelona a Palautordera, en aquells vagons de fusta, la màquina de vapor, la lentitud… Però el que més cridava l’atenció, era que la gent, més o menys es coneixia i les converses eren animades i divertides. Fins i tot, havia vist jugar-hi partides de cartes durant el trajecte.
Des d’aleshores fins ara, han passat més de 50 anys. Els actuals trens de Rodalies, han millorat la qualitat del viatge respecte aquells vagons de fusta. Més rapidesa, més comoditat, aire condicionat, … Però hi ha una cosa que ha empitjorat notablement: la gent no es parla. Cadascú amb el seu mòbil, tauleta, portàtil, auriculars… Potser estan molt ben connectats, però molt mal comunicats.
La tecnologia mòbil pot foragitar-nos de l’espai real i situar-nos en un espai imaginari. És a dir: ens acosta a realitats llunyanes i ens allunya de les realitats properes. Certament que la tecnologia ens ha portat grans avantatges, però no han anat acompanyats d’una millora de les relacions interpersonals. I és aquí, on hauríem de posar tot el nostre esforç per sanar les febleses que arrossega el nostre món.
Tenim pel tractament d’aquests mals una teràpia interessant. Tot una ètica que dimana de la cultura cristiana i que ens aporta un extraordinari pòsit a tenir en consideració. Per què? Doncs perquè tracta de donar resposta als problemes del món d’avui, molts d’ells derivats de la manca de comunicació veritable i de qualitat. En el fons, podríem dir que són mals que neixen d’aquella incomunicació del tren. I del metro, i de la taula del restaurant, al parlament, i de…
No podem deixar de banda una ètica que afronta les diverses problemàtiques en profunditat, sense superficialitats. Fa una proposta de justícia universal, en un món ple d’injustícia. Fa una proposta de pau, en un món on abunda la violència i la guerra. Fa una proposta de respecte i conservació de la natura, en un món on no som capaços de complir el protocol de Kioto o de la cimera de París. Fa una proposta d’una economia i una política al servei dels més vulnerables, no al servei dels més poderosos.
Digueu-me si això no te plena vigència i no és absolutament necessari. És cert que aquesta no és l’única proposta que hi ha al món. De fet, el món està format per grups humans de diverses conviccions. No es tracta de veure qui té la raó, sinó de veure els principis ètics que compartim, especialment tots aquells que afavoreixin la convivència i la pau.
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.
Suena tan bien esto que escribes, Antonio! El sistema favorece el individualismo. El otro día en el despacho, pedí un número de teléfono para hablar con una persona y se extrañaron de que no le mandara un correo electrónico. No podemos ni debemos perder la mirada, el rostro y la voz del otro… aunque implique aceptar el riesgo de que no queden por escrito nuestros acuerdos y alguien, algún día, nos pueda decir que lo dicho no era aquello, y nos pueda denunciar y acabar en las manos de un juez que nos pedirá si tenemos pruebas escritas, i nos condenará, Y aparecerá la satisfacción de haber jugado limpio y la decepción de haber confiado en una persona que se ha aprovechado de ti. Si, Antonio: Bien conectados i mal comunicados. Quizás porque estamos olvidando que la esencia de la comunicación es el amor.
Sona tan bé això que escrius, Antoni! El sistema afavoreix l’individualisme. L’altre dia al despatx, vaig demanar un número de telèfon per parlar amb una persona i es van estranyar que no li enviés un correu electrònic. No podem ni hem de perdre la mirada, el rostre i la veu de l’altre … encara que impliqui acceptar el risc que no quedin per escrit els nostres acords i algú, algun dia, ens pugui dir que el que s’ha dit no era allò, i ens pugui denunciar i acabar a les mans d’un jutge que ens demanarà si tenim proves escrites, i ens condemnarà, i apareixerà la satisfacció d’haver jugat net i la decepció d’haver confiat en una persona que s’ha aprofitat de tu. Sí, Antonio: Ben connectats i mal comunicats. Potser perquè estem oblidant que l’essència de la comunicació és l’amor.