Fa uns dies, llegia al diari un article d’opinió que debatia la qüestió de si estàvem en una època de canvi o en un canvi d’època. L’article era interessant, però finalment tenies la sensació que no calia trencar-se el cap entre l’una i l’altra visió, perquè tenien pràcticament les mateixes connotacions, unes més concretes i altres més abstractes.
Els canvis els notem més aquells que ja hem superat l’equador de la nostra existència, que no pas els mes joves, perquè tenim més referències i més remotes per poder comparar. Que una època declina i s’esllangueix, ho demostren moltes coses que avants eren vitals i ara van clarament a la baixa. Per exemple, aquell creixement continu, durant el segle passat, de la fabricació de paper, va passar a un estat estacionari a finals de segle i ha entrat en un declivi ràpid i creixent en el present segle.
La ciència ens obre nous camins, que ens simplifiquen la vida i ens obren nous camps de relació. Les noves tecnologies i les xarxes socials són una oportunitat per a democratitzar la comunicació i permetre que la informació arribi a tothom de forma ràpida, encara que no sempre fiable. Comprovem que la manipulació informativa, s’ha fet cada cop més present a les xarxes i allò que havia de ser senzill i diàfan, s’ha convertit en un desgavell incontrolable.
Cada vegada resulta mes difícil saber què és veritat i què és mentida. Això em porta a pensar que, les creacions humanes, si no les Il·luminem amb la millor intenció, acaben regirant-se com un ‘boomerang’ contra nosaltres mateixos.
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.