Catalunya, país d’acollida

L’arribada a Espanya i a Catalunya de persones procedents de països amb conflictes bèl·lics, especialment d’Ucraïna i Síria, però també d’Eritrea, Somàlia, l’Iraq i la República Centreafricana, ens indueix a constatar algunes realitats, de les que en ressaltaríem tres especialment significatives:

1.- La importància dels mitjans de comunicació i de com les imatges que ens traslladen impacten a la nostra realitat quotidiana: semblaria que només existeixi allò que s’anuncia a les capçaleres dels diaris i en els constants informatius radiats o televisats. Ambdós conflictes fa temps – anys – que s’estan desenvolupant amb tota cruesa, la  corresponent càrrega de brutalitat i barbàrie i els centenars de milers de persones damnificades que es veuen forçades a deixar les seves llars davant d’un risc fonamentat de ser perseguides al seu país per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a un determinat grup social, gènere o orientació sexual. Però s’ha produït una forta reacció social – més enllà de les entitats socials especialitzades i les persones sensibilitzades – sobretot quan algunes d’aquestes imatges s’han fet ja insuportables repetint-se en els mitjans. I les guerres turmentaven abans com ho faran demà.

Crec, doncs, que davant l’evidència – constatada també aquests dies- que la societat catalana té un alt nivell de sensibilització, ens pertoca a tots plegats orientar aquest valor d’una forma permanent i estructurada jurídicament perquè la protecció de les persones és una de les màximes expressions de solidaritat d’un poble davant les violacions de drets humans en un altre poble. I perquè ningú pot dir que serà aliè a aquesta realitat: només cal recordar els exiliats de la guerra civil i del franquisme i tants d’altres a Europa com a conseqüència de les dues guerres mundials.

És precisament amb aquest objectiu que el Govern va aprovar l’any 2014 el Pla de Protecció Internacional a Catalunya, al què em referiré posteriorment, amb el suport i un magnífic treball per part d’un conjunt d’entitats socials que cal esmentar: ACCEM, Creu Roja, ACSAR, CCAR, Associació Catalana per a la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Transexuals Immigrants, el Centre EXIL, Institut de Drets Humans de Catalunya, Pen Català, Iniciatives Solidàries i SICAR cat.

A Espanya i Catalunya arribaran, si més no de moment aquestes són les previsions de la Unió Europea i de l’Estat, uns contingents molt petits. Davant de milions de refugiats unes poques desenes de milers a Europa, i d’aquest uns quinze mil en el conjunt de l’Estat. Ben poca cosa davant la magnitud dels conflictes. Una “solidaritat” ben minsa. I tot i així amb molts entrebancs i discussions, tant a Espanya com a la majoria d’estats europeus.

2.- La immigració econòmica, amb alguns trets diferencials però tan dramàtica com la del refugi i molt més nombrosa, la tenim incorporada en la nostra normalitat sociològica. Vegem-ho: l’any 2014 van arribar a Catalunya 117.000 persones, i el procés d’incorporació es va resolent, amb més o menys èxit, però en qualsevol cas sense majors tensions. Ara, amb una previsió de 3.000 refugiats a Catalunya, hi ha hagut una mobilització extraordinària i un seguiment exhaustiu per part dels mitjans de comunicació.

3.- A Catalunya hi ha milers de persones en risc d’exclusió i amb una alta vulnerabilitat social. Només a la ciutat de Barcelona, més de 800 persones dormen als carrers i dotzenes de milers arreu del país estan en situació d’atur i amb greus dificultats econòmiques, però l’interés col·laboratiu i solidari s’ha centrat significament en les persones refugiades provinents dels conflictes bèl·lics esmentats. Caldria insistir a tantes persones de bona voluntat que aquests dies s’han adreçat als ajuntaments o a la mateixa Generalitat, oferint la seva col·laboració desinteressada que ja hi ha a Catalunya centenars de refugiats, alguns d’ells en situació econòmica i social ben precària, i milers de persones que requereixen d’aquesta solidaritat. Existeixen a casa nostra moltes entitats que agrairan aquesta col·laboració sigui econòmica o en termes de prestacions personals i de voluntariat.

Com dèiem, el Govern de la Generalitat, des de fa temps treballa en l’àmbit de l’atenció a les persones refugiades. El gener de 2014 el Govern va aprovar el Pla de Protecció Internacional a Catalunya, que constitueix el primer document estratègic per a política pública d’asil a Catalunya i a l’Estat, un Pla en el què van participar, a més de la pròpia Generalitat, diferents entitats socials i l’Ajuntament de Barcelona.

La Generalitat aporta ajut financer a les entitats actives en el sector de la protecció internacional, però també ha actuat directament en alguns moments històrics ben recents amb motiu de conflictes. El 1995, durant la guerra dels Balcans, va participar en l’acollida de persones refugiades de Bòsnia, i el 1999 ho va fer amb persones refugiades de Kosovo.

També en l’àmbit local hi ha hagut diferents iniciatives, d’entre les que podríem assenyalar pel seu impacte el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb entitats expertes en el suport a persones immigrades i sol·licitants d’asil.

Finalment, també hi ha experiències i iniciatives de diferents entitats socials que han desenvolupat projectes de gran vàlua.

La situació actual, en la què, per primera vegada, d’una forma sistemàtica i ordenada, arribaran a Catalunya en els propers mesos un contingent de persones refugiades procedents majoritàriament dels centres d’acollida de Grècia i Itàlia, ens ha situat en la conjuntura d’organitzar un operatiu transversal i endreçat que permeti que aquestes persones s’incorporin a la societat catalana amb les màximes garanties de dignitat i eficàcia pel que fa al procés d’integració.

Així, el Govern ha creat el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades com a òrgan d’assessorament, de participació i de coordinació de les administracions públiques catalanes i de les entitats i les organitzacions socials que actuen en l’àmbit d’acollida de les persones demandants de protecció internacional o refugiades a Catalunya.

Aquests Comitè, d’àmplia representació, s’ha estructurat en tres grups de treball ja plenament operatius: sensibilització, inventari de recursos i acollida, i un quart grup que es posarà en marxa en els propers dies, centrat en els aspectes d’ocupabilitat i ocupació. A hores d’ara els grups funcionen amb un alt nivell d’eficàcia i coordinació de tal manera que, sigui quin sigui finalment l’escenari, el Govern de Catalunya estigui en disposició de garantir un acolliment digne a aquestes persones que avui reclamen la nostra solidaritat.

Àngel Miret i Serra, Coordinador del comitè operatiu d’ajut als refugiats de Catalunya

 

Veure entrevista al programa “Els matins” de TV3