Després de la mort de la seva ‘ama’ (mare), sense haver pogut acomiadar-se’n físicament, l’autora escriu: La pandèmia ha canviat la vida de totes les persones i a la meva família no se’ns oblidarà. A continuació, ens comparteix les seves reflexions que resulten especialment rellevants en aquesta època de pèrdues i dolor.

 

En aquest moment sento que he canviat d’etapa en la vida, he passat a primera fila. De la meva gent gran ja no me’n queda cap, soc orfe, no hi ha ningú per davant meu. Em sento una persona molt afortunada perquè he comptat amb dos pares i dues mares, els que em van donar la vida i amb els qui em vaig criar i conviure fins que em vaig casar (eren els meus padrins i per edat podien haver estat els meus avis). Vaig perdre el meu padrí el 1996, a la meva madrina el 1999 i al meu pare el 2007. En certa mesura l’experiència de la mort és acumulativa, cada pèrdua reviu les anteriors i deixa un buit amb el que cal aprendre a conviure i que et fa “resetejar” el camí que et queda per recórrer. Mai és un bon moment per perdre un ésser estimat, ni tampoc hi estem preparats, tot i que una malaltia o el pas del temps ens ho vagi anunciant. A més, tant és l’edat que tinguem. Tota pèrdua ens canvia la vida, i algunes ho fan més que d’altres.

Em quedo amb les paraules d’un gran expert en el dol, David Kessler: “Aquesta profunditat d’amor, aquesta profunditat de cura és eterna. Mai podrem substituir els nostres pares, però podem enfortir les nostres connexions familiars a mesura que trobem un significat nou i més profund a les nostres relacions existents. Comencem a viure de nou, però no podem fer-ho fins que no li haguem donat temps al dol” (Kessler, sd). Afortunadament, la fe i el treball personal de molts anys, ajuden en aquest procés de dol que tot just està començant i que cada membre de la família viurem d’una manera única i personal.

Facundo Cabral, ho expressa d’una forma molt bonica a la cançó: “Este es un nuevo día” (val la pena escoltar-la). Reprodueixo a continuació la tornada de la cançó en la que es recita: “La vida es aquí y ahora mismo… Andá ahora [a pedir perdón o solucionar un conflicto]… Nadie sabe cuándo es mañana…”.

Este es un nuevo día

para empezar de nuevo

para buscar al ángel

que me crece los sueños.

Para cantar

para reír

para volver

a ser feliz.


Autora: Arantza Echaniz Barrondo

Es pot llegir l’article sencer a: Querer es poder… Creer es crear

Sobre l´autor

Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg

0

Finalitzar Compra