Si fa uns anys, semblava que caminàvem decididament cap a una globalització de la democràcia,  avui sembla que es comença a caminar en sentit contrari, com un retorn a les pors, a les barreres, a les fronteres. Els partits de la intransigència ultradretana, abans marginals, ara ocupen uns llocs significatius a Europa. Així veiem que, si per una banda es dóna via lliure a la circulació de capitals, per l’altra intercepten els fluxos de persones que fugen dels horrors de la guerra o de la fam.

Les xifres que facilita ACNUR són brutals: 60 milions entre refugiats i desplaçats, 167.000 han perdut la vida l’any passat en conflictes armats, sense comptar els que moren pel camí. Invertir aquesta tendència es vital.

Cal un canvi de mentalitat. No ens hem de permetre l’error de creure que la violència és la forma de solucionar els conflictes. Se’ns farà creure que no hi ha alternativa, que el món ha d’anar per aquí. No oblidem que la indústria de l’armament és un gran negoci i la guerra el seu principal mercat. Cal despertar d’aquest malson que ens fa creure que l’objectiu de la vida és superar els altres, tenir més i més, acumular…

És urgent un canvi d’enfocament. Cal passar de l’avidesa del consum acumulatiu, al goig de compartir i donar. No mirar el que puc rebre, sinó el que puc oferir. Cal ampliar l’horitzó de la nostra mirada i passar de la mirada curta del que jo vull, a la mirada llarga del que el món necessita. No està tot perdut, “ni de bon tros”, perquè els éssers humans capaços del pitjor, també poden sobreposar-se, optar pel bé i iniciar camins nous cap a una veritable llibertat. Tant de bo, que el nostre temps es recordi com una etapa de respecte per la vida i per una lluita incansable en favor de la justícia i la pau.

Antoni Pedragosa
Darreres entrades Antoni Pedragosa (veure totes)
0

Finalitzar Compra