Al llarg de la història de la humanitat sempre hem vist persones que han tingut una afecció especial per la barbàrie, la violència i la guerra. Però també es cert que hem vist persones més intel·ligents, més humanes i més generoses, que han treballat i treballen incansablement per construir una cultura de la pau i del diàleg.
Va ser al voltant de l’any 1200 que un personatge insòlit, que sorprèn tothom, renunciava a les seves riqueses i feia actes que la gent del seu temps considerava autèntiques bogeries.. Malgrat el seu llinatge, Francesc no sent una solidaritat gremial amb els seus, sinó que corre el risc d’anar al camp adversari per parlar amb el Sultà Melek el Kamel. Allò que molts dels seus conciutadans ho consideraven una perillosa excentricitat, no era altra cosa que una profunda fidelitat evangèlica, que sempre ens proposa la pau i l’amor als altres, sense mirar qui són o què creuen.
Doncs bé, el carisma i el nom de Francesc d’Assis han estat triats pel papa Bergoglio com a perfil del seu pontificat. El seu pensament ens situa en tots els àmbits de la nostra vida d’una forma renovada, netejant la ment i l’ànima de prejudicis. Cal superar aquell criteri mesquí d’acceptar aquest, perquè és dels meus i rebutjar aquell, perquè és dels altres. Quan mirem amb simpatia aquell que té les meves conviccions i mirem amb recel aquell que pensa diferent, no som constructors de pau. Mai aconseguirem la pau amb la victòria d’uns sobre la derrota dels altres. Mai aconseguirem la pau quan la riquesa d’uns sigui a costa de l’espoli d’altres. Hem de mirar el nostre país, la nostra Europa, el món sencer, com una gran família de pobles, cultures i conviccions.
També l’economia necessita purificar-se. El creixement només serà vàlid si té un sentit de bé comú. Ningú per sobre de ningú. Si som capaços de donar aquest pas, ens adonarem que l’important d’aquesta vida ni es compra ni es ven.
Quin serà el resultat d’aquest desig? Sentirem veus que ens diran que som uns somiatruites. Que la pau és una utopia inabastable. No importa. Hem d’estar convençuts que un món sense pau, que un món sense una economia al servei del bé comú, és un món sense futur. Hem d’estar convençuts, que si fem la nostra part, per petita que sigui, el món sera una mica millor.
(editorial abril 2014)
Sobre l´autor
Després d'una àmplia experiència en el món de l'ensenyament, actualment és a la direcció de la revista Ciutat Nova.