De petit, en el meu San José natal, per a mi els cignes eren negres amb el bec vermell. En el Parc Japonès que hi havia davant el meu col·legi, no massa lluny de casa, tots els que hi havia eren així. Quina sorpresa vaig endur-me’n en arribar a Europa i veure que aquí els cignes eren blancs!
Nassim Nicholas Taleb, economista libanès, nacionalitzat nord-americà, el 2007 va formulà la teoria del cigne negre basant-se en el fet que, fins l’arribada dels primers colons anglesos a Austràlia en el segle XVII, a Europa es pensava que tots els cignes eren blancs. Aquest fet, considerat com molt improbable, va succeir i va canviar la percepció que, fins aquell moment, els ornitòlegs tenien sobre aquestes aus.
Taleb, utilitzant aquell descobriment de la Il·lustració, afirma en començar la seva obra (tot i que discrepo d’ell pel que fa a l’apreciació, diferida, de la bellesa d’aquest bonic i esvelt animal):
Aquest fet il·lustra una greu limitació del nostre aprenentatge a partir de l’observació o l’experiència, i la fragilitat del nostre coneixement. Una sola afirmació pot invalidar una afirmació generalitzada derivada de mil·lennis de visions confirmatòries de milions de cignes blancs. Tot el que cal és només una sola (i, pel que em diuen, lletja) au negra.
(…) El que aquí anomenem un Cigne Negre (així, amb majúscules) és un fet amb els tres atributs que segueixen.
En primer lloc, és una raresa, ja que habita fora del regne de les expectatives normals, donat que res del passat pot apuntar de forma convincent a la seva possibilitat. Segon, produeix un impacte extraordinari. Tercer, tot i la seva condició de raresa, la naturalesa humana fa que inventem explicacions de la seva existència després del fet, amb la qual cosa es fa explicable i predictible. (Taleb, 2010)
La Primera Guerra Mundial, el crac de la Borsa de Nova York el 1929, el dilluns negre del 19 d’octubre de 1987, els atemptats de l’11 de setembre de 2001 als Estats Units, la caiguda de Lehman Brothers, la posterior crisi financera global de 2008, l’aparició d’Internet, Google, Facebook, el Brexit, la victòria de Trump; són, entre d’altres, exemples d’esdeveniments Cigne Negre.
Inesperats, amb un impacte extraordinari i explicats a posteriori…
Des del 31/12/2019 ens enfrontem globalment a un de nou: el COVID-19.
En menys de tres mesos, estem essent testimonis en primera persona de situacions sense precedents en la recent història de la humanitat: l’alarma global planetària i la paralització de l’economia mundial. En un primer moment, amb la reactivació de la xenofòbia envers la població d’origen xinès o persones amb trets orientals; i després, amb el tancament de fronteres, confinament de milions de persones en quarantena, caiguda de les Borses, paralització de la producció i davallada del consum a nivell mundial, i estancament de la distribució dels mercats globals de matèries primeres (la qual cosa, comporta la paralització de la producció en molts països), cancel·lació de destinacions turístiques, desplaçaments aeris i marítims, activitats esportives, etc. (Duque Ametxazurra, 2020).
En canvi, simultàniament, la guerra, la discriminació, les persones refugiades, malaltes d’altres epidèmies ara oblidades, preses de la inanició, perdent els seus llocs de treball, migrants, sense sostre… continuen aquí, patint, a més, el COVID-19, mentre nosaltres ens confinem còmodament a casa nostra, amb el rebost ben ple, aigua potable i calenta, televisió, internet… Aquestes persones no tenen on anar… ni on aixoplugar-se segures… I nosaltres ens queixem per no poder sortir de casa!
Les reflexions de la Francesca Morelli, Psicòloga, Psicoterapeuta i Terapeuta EMDR, i de l’Alfredo Vela Zancada, Social Media Manager, han esdevingut virals en les darreres setmanes.
Diu Morelli:
Crec que l’univers té la seva manera de retornar l’equilibri a les coses segons les seves pròpies lleis, quan aquestes es veuen alterades (…)
En una era en la que el canvi climàtic està assolint nivells preocupants pels desastres naturals que estan succeint; a Xina en primer lloc i a d’altres molts països a continuació, se’ls obliga al bloqueig; l’economia es col·lapsa, però la contaminació baixa de manera considerable (…).
En un moment històric en el que certes polítiques i ideologies discriminatòries, amb fortes crides a un passat vergonyós, estan ressorgint arreu del món; apareix un virus que ens fa experimentar que, en un obrir i tancar d’ulls, podem convertir-nos en els discriminats, aquells a qui no se’ls permet de creuar la frontera, aquells que transmeten malalties (…)
En una societat que es basa en la productivitat i el consum, en la que tots correm 14 hores al dia perseguint no se sap ben bé què, sense descans, sense pausa, de sobte se’ns imposa una aturada forçada. Ben quiets, a casa, dia rere dia (…)
En una època en la que la criança del fills, per raons més importants, es delega sovint a d’altres figures i institucions, el coronavirus obliga a tancar les escoles i ens força a cercar solucions alternatives, a tornar a posar el pare i la mare junt amb els propis fills. Ens obliga a tornar a ser família.
En una dimensió en la que les relacions interpersonals, la comunicació, la socialització, es realitza en el (no)espai virtual, de les xarxes socials, donant-nos una falsa il·lusió de proximitat, aquest virus ens pren el veritable entorn proper, el real: que ningú es toqui, es petonegi, s’abraci, cal fer-ho tot a distància, en la fredor de l’absència de contacte (…)
En una fase social en la que pensar en un mateix ha esdevingut la norma, aquest virus ens envia un missatge clar: l’única manera de sortir-nos-en és fer pinya, fer ressorgir en nosaltres el sentiment d’ajut al proïsme, de pertinença a un col·lectiu, de ser part d’alguna cosa més gran de la que som responsables i que, a l’ensems, cal que es responsabilitzi de nosaltres. La corresponsabilitat: sentir que de les teves accions en depèn la sort dels qui t’envolten, i que tu depens d’ells.
Deixem de buscar culpables o de preguntar-nos per què ha passat això, i comencem a pensar què en podem aprendre (…)
D’altra banda, Vela ens planteja 12 coses que haurem de repensar quan aquesta crisi passi: els nostres conceptes de societat, ciència, notícies falses, professionals, mitjans de comunicació, economia, valors, tecnologia, educació, burocràcia, responsabilitat social PERSONAL…
Ens trobem encara en la segona fase d’aquest esdeveniment Cigne Negre: el seu extraordinari impacte. Ens queda pendent l’explicació a posteriori…
Esperem que aquesta vegada, com a humanitat, haguem après alguna cosa…
Autor: Juan Carlos Duque Ametxazurra
Responsable de la revista digital Alumni Time i coautor en el Blog “Inteligencia Emocional de EiTB”
Aquest article ha estat publicat en primer lloc a Deusto Alumni Time
Bibliografia de referència
Duque Ametxazurra, Juan Carlos (2020, 28 de febrero). Algo no me cuadra… Recuperado de: http://blogs.eitb.eus/inteligenciaemocional/2020/02/28/algo-no-me-cuadra
Morelli, Francesca (2020, 7 de marzo). Recuperado de: https://www.facebook.com/IlBlogDellaPsicologa/posts/2490728477923163?__tn__=K-R (Italiano).
Taleb, Nassim Nicholas (2010). El Cisne Negro. El impacto de lo altamente improbable. Ediciones Paidós Ibérica S.A. Pp. 5 y 6.
Vela Zancada, Alfredo (2020, 17 de marzo). 12 cosas que tendremos que repensar para cuando pasemos la emergencia sanitaria del #Coronavirus #infografia Recuperado de: https://ticsyformacion.com/2020/03/17/12-cosas-que-tendremos-que-repensar-para-cuando-pasemos-la-emergencia-sanitaria-del-coronavirus-infografia/
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg