Un reportatge de la redacció de Neue Stadt (la germana alemanya de Ciutat Nova), després de les agressions de la nit de Cap d’any a Colònia. Confusió de la societat civil i divisions internes fins i tot a la majoria que governa. Cal una línia compartida d’acollida als estrangers i, alhora, respecte a les lleis.
La nit de Cap d’any ens ha deixat profundament desconcertats. A Colònia, però també a d’altres ciutats, grups d’estrangers han rodejat i aïllat noies robant-los els diners i els mòbils, molestant-les greument fins, en alguns casos, despullar-les i arribar a violar-les.
Fins ara, la policia informa de 30 denúncies a Estocolm, 133 a Hamburg i 516 a Colònia. A Colònia –escriu el diari Die Welt. les forces de l’ordre han identificat 32 homes sospitosos, dels quals 22 havien demanat asil. Dels 32 interrogats, 9 provenen d’Algèria; 8 del Marroc, 5 de l’Iran, 4 de Síria, 1 d’Iraq, 1, d’Estats Units; i 3 són de ciutadania alemanya.
Els delictes escalfen els ànims de moltes persones que ja eren escèptiques sobre l’obertura del país als refugiats, ja que se senten confirmades en les seves preocupacions de que, junt amb els refugiats, podrien entrar també criminals, i la tasca de la integració de tant i tants estrangers és un desafiament massa gran per Alemanya.
Molts ciutadans estaven horroritzats per una controvertida estratègia informativa ja que el primer de gener la policia havia informat que durant la nit de Cap d’any tot havia estat tranquil i no va admetre el que havia succeït, fins que la noticia ja havia escandalitzat els ciutadans que van ser testimonis de les agressions.
Per la seva banda, alguns diaris i televisions, tampoc no van donar la noticia fins dos dies més tard, fet que va provocar que molts sospitessin que, des de dalt, s’havien donat directives per callar, per tal de no llençar ombres de dubte sobre els refugiats i no deteriorar l’ambient. Mentrestant, el cap de la policia de Colònia va ser obligat a dimitir, però també el seu superior, el Ministre de l’Interior de la Renània septentrional-Westfàlia, s’ha hagut de justificar davant el parlament d’aquest land.
Que polítics de diferents nivells i tendències s’acusin recíprocament d’haver comés errors no ajuda a calmar les aigües i ara sembla que hagin començat una mena de competició amb propostes per endurir les lleis, de manera que els refugiats delinqüents puguin ser expulsats del país més ràpidament. D’altres objecten que ja n’hi ha prou amb les lleis existents i el que cal és aplicar-les decididament. D’altra banda, fer fora els refugiats no és sempre una solució fàcil de portar a terme. No es pot oblidar que els Drets humans, precisament, limiten les expulsions a un país on els esperaria la mort.
En general, la discussió és al voltant de les possibles conseqüències que hi pot haver quan homes joves, que han crescut en cultures on les dones gairebé no apareixen a la vida pública o fins i tots són menyspreades, arriben a una societat lliure.
Hi ha un sector creixent de la població que posa en dubte la política de portes obertes de la cancellera alemanya Angela Merkel i també n’hi ha que, fa temps, alcen la veu per acusar el govern de no haver reaccionat i no haver pres les mesures oportunes, ja fa tres anys, quan Itàlia i Grècia van demanar ajuda en relació als molts fugitius que travessaven el Mediterrani.
Al davant de l’estació de Berlin, alguns refugiats entreguen flors a les dones que passen i els manifesten el seu disgust pels fets de Colònia, alhora que els expressen la seva gratitud a la nació que els ha acollit. Públicament, els mitjans mostren la seva desaprovació i subratllen que hi ha molt pocs refugiats que tractin els seus ostes d’aquesta manera tan vergonyosa i que per a ells, en canvi, les dones alemanyes són considerades i respectades com les seves mares, dones i germanes.
Per les xarxes socials circulen vídeos que mostren homes estrangers que, aquella nit, havien tractat d’impedir i protegir les noies alemanyes de les agressions. Temen que molts alemanys comencin a menysprear tots els refugiats i els musulmans pel que ha succeït. Tenen pot que es puguin multiplicar reaccions com les que es van produir a Colònia, on un grup de hooligans i militants de l’extrema dreta van organitzar a través de les xarxes socials expedicions de càstig per agredir indistintament els estrangers, atacant homes de Pakistan, Síria i Guinea.
La nit de Colònia –poques setmanes després dels atemptats de Paris– ha provocat una certa histèria. Hi ha por de perdre el control. El presumpte terrorista abatut per la policia a París, no fa massa dies, després d’haver amenaçat amb una destral, venia d’una residència per a refugiats d’Alemanya, i estava registrat amb set identitats diferents. Aquestes notícies fan veure que l’arribada de tants i tants refugiats ha posat en dificultats la proverbial capacitat alemanya de fer respectar l’ordre, amb el risc de no ser prou precisos en la identificació dels acollits.
Forma part del debat democràtic que polítics com el primer ministre de Baviera, Horst Seehofer, continuïn criticant la política d’immigració de la cancellera Merkel, tot i que forma part de la mateixa agrupació política. La seva retòrica, però, és, a vegades, perillosa, perquè es produeix a càrrec dels refugiats i fa que ciutadans xenòfobs se sentin recolzats en les seves actituds per polítics d’alt nivell.
I ara, què? Abans de tot, cal transparència per part dels polítics i dels mitjans per tornar a guanyar la confiança dels ciutadans. Conèixer els fets és indispensable per poder comprendre el que succeeix i extreure’n les conseqüències. Per poder afrontar la immigració dels nostres dies, i per poder trobar solucions duradores que siguin compartides i recolzades per la població, cal que els polítics de les diverses tendències, trobin un itinerari comú: deixin de banda els interessos partidistes o dels Länder i les estratègies electorals per trobar el temps per seure junts per col·laborar-hi, amb l’ajuda d’organitzacions i ens experts en l’àmbit dels refugiats. És urgent elaborar, a nivell d’Alemanya i de la Unió Europea, una línia que tingui en compte el màxim possible, les necessitats dels immigrants i dels ciutadans alemanys.
Clemens Behr (13-01-2016)
Sobre l´autor
Després d'una àmplia experiència en el món de l'ensenyament, actualment és a la direcció de la revista Ciutat Nova.
Penso que res que succeeixi ens ha de tancar a rebre als nostres països “persones necessitades”. Segurament no és fàcil controlar adequadament les diferents situacions dels fugitius, desplaçats, refugiats, gent que fuig de la misèria del seu país, però si, en definitiva, si no estimem els nostres germans, acollint-los, encara que hi puguem perdre alguna cosa del nostre benestar, no estem fent el que hem de fer com a esser humans dignes. A més, com a cristians, no estaríem fent el que Jesús ens ha ensenyat.
Jo penso que aquestes persones que van agradir a les noies no tenien cap dret a fer el que van fer,poden quedar marcades de per vida, si ens possem al lloc de les noies com estariem nosaltres? I si fossin filles nostres, etc? Aixo no es humà, miren la dona com un objecta, d’un valor més vaig que un animal (Inclús els animals és respecten més, cosa que també s’ha de fer) Els despediria tots al seu lloc d’origen, si venen aqui que sigui per respetar, jo crec que prou sabien el que és feian!!! Per venjar-se, de Europa, diria jo,una bona part. Les dones sempre ens han considerat inferiors i en alguns països, anulades del tot, obligan-les a coses que no tenen cap dret de fer, ja de nenes!!! (algunes ja han apres a defensar-se) Ho aprobo i fant molt bé!!! Després díuen que les dones s’han tornat molt dolentes, pero si son maltractades, no és un dret la defensa? Els que permeten els maltractaments ells mateixos ho els seus succesós, ho pagaràn!!! Hi ha molt masclisme en aquest mon, començan per persones que és creuen molt ben formades. Qui va alliberà la dona? Jesús la va alliberà posan-la al mateix nivell del home, dins de les seves possibilitats. I qui va posar per Mare seva? Doncs Ell la va valorar immensament, penso que si vingués avui en dia les faria també sacerdots, i ni haurien moltes!!! Això és el que tenim, i de la violencia doméstica? Qui va començar a asessinar doncs ara ja veiem com va, per no a ver possat una bona solució al seu temps, que passa ara? Ja i ha dones que començan a fer-ho també, doncs si es deixa passar el mal s’acaba molt més malament, la defensa és natural, perque anar paran al cap a certes persones, que no se sap ni si ho son, que arribin a casa i el primer que saben fer és donar garrotades, aqui hi ha de a ver solucions i saber defensar-se. Díuen si es perdona la primera bofetada, s’ha arriba al cementiri, si és que no les fant dessapareixa i no és troven mai més!!! Com a passat amb algunes, si ens posen al seu lloc, el que han de sufrir, avanç de arribar a la mor, al sufriment dels seus pares, germans i demés familiars, com estariem nosaltres? Estimar també és anar contra les injusticies i posar solucions al mal!!!
Es la meva opinió.
Feliç dia!!!