Passa sovint que allò que un grup considera com un bé social, un altre ho entén com un mal. Quan es parla de llibertat o de justícia, per exemple, no li estem donant el mateix significat a aquestes paraules. I si baixem a les coses concretes, és quan sorgeix el conflicte entre els qui són seguidors de grans principis abstractes i qui, en canvi, es dedica a resoldre problemes concrets. La polarització en les idees és com una boira que impedeix de veure la humanitat de l’altre, ens costa comprendre l’experiència sincera de l’altra persona, sospitem que darrere s’hi amaga una matriu ideològica i que les seves intencions no són clares. Altres vegades, ens donem per satisfets amb una explicació superficial, amb un mediocre “final feliç”, sense pensament crític, sense aprofundir en les fonts del conflicte social o cultural. És a dir, mirem d’evitar tot allò que podria ser causa de neguit, dolor i desacord.
Essent docent a la Georgetown University de Washington DC, sovint veig tensions com les que acabo d’explicar. Els mitjans de comunicació i la premsa, difonent notícies falses i teories conspiràtories, reforcen la idea que un no s’ha de refiar de l’altra part. I així, distorsionant la realitat, creen dependència de les formes de comunicació extrema. I la religió també pot ser instrumentalitzada per crear divisió.
Els límits del diàleg
Què podem fer-hi? Abans de res, ens cal acceptar que el diàleg té els seus límits. Sempre és possible estimar i tractar d’entendre l’altra persona, però la qüestió que ens plantegem és: sempre és possible dialogar? Què fer davant d’històries sense cap fonament, que deshumanitzen la persona, que proposen respostes que divideixen i són extremes? Circulen aquestes històries a les nostres comunitats, als grups de Whatsapp o Facebook? Si és així, qui modera els grups de discussió hauria de tenir el coratge de dir: si segueixes publicant continguts que denigren la humanitat dels altres o esperonen la divisió, no formaràs part d’aquesta comunitat. Quedar-se callats quan és necessària la claredat té un preu. Podem estimar les persones i intentar comprendre-les, però a vegades, senzillament no es donen les condicions per al diàleg. Per exemple, és molt difícil dialogar amb les teories conspiratòries.
Passar el testimoni
La polarització de les idees genera entre les persones falta de confiança, tensions, confusió i divisió, també en les comunitats religioses o de vida comunitària. Es corre e risc de no saber rebre el testimoni, o sigui, el missatge de fraternitat del papa Francesc, i perdre l’impuls envers aquest món unit del carisma de Chiara. Ens quedem bloquejats davant la resposta que cal donar a la crisi climàtica, a la cura de la “casa comuna”, el treball a favor de la pau i la unitat dels pobles. No trobem una solució coordinada a les crisis globals com la de la Covid. Ens costa d’entendre la relació entre legalitat, moralitat i ensenyament religiós en aquesta societat plural, com també les implicacions de tal complexitat en les nostres opcions polítiques, en el nostre compromís com a ciutadans en temes culturals controvertits.
Estratègies
Malgrat tot, hi ha mètodes que ens poden ajudar. El primer és alentir el ritme, prendre’s el temps necessari per reflexionar en petits grups de persones de diferents conviccions. Tots som més proclius a fiar-nos dels altres i a rebre el seu pensament, si forma part del grup, tot i que no comparteixi les nostres idees.
El segon suggeriment és posar-se davant les preocupacions i els dubtes reals de les persones de la nostra comunitat, potser proposant temes i plantejar-los abans de fer una reunió. És molt útil demanar explícitament als participants que exposin les seves preocupacions, amb temps suficient per poder adaptar el diàleg, amb la finalitat de poder respondre les preguntes i sensibilitats de cadascú. Hauríem d’acostumar-nos, per exemple, a comprendre i posar de relleu les bones intencions de qui no ha votat al candidat del meu partit. En general, un dels espais més fructífers per superar les diferències polítiques, és treballar plegats en un projecte concret.
També seria convenient no explicar-nos històries que sempre tenen un final feliç. A la vida real, el desacord sovint perdura. De fet, quan hi ha diferents punts de vista, no n’hi ha prou amb explicar bé el propi posicionament, ni discutir llargament. Potser no arribarem a un consens, en especial en les qüestions més controvertides. Però no ens impedeix de treballar junts.
Per acabar, si volem relacions profundes i sinceres, hem de compartir els nostres fracassos. Aquesta vulnerabilitat humanitza el nostre esforç en viure la fraternitat i ens ajuda a acceptar les limitacions (nostres i dels altres) i els conflictes.
Autora: Amelia J Uelmen, professora a la Facultat de Dret de la Georgetown University, a més d’investigadora i assessora en altres centres. Ha escrit nombrosos articles i publicat dos llibres amb New City Press sobre el diàleg polític.
Aquest article s’ha publicat a la revista Ciudad Nueva (maig de 2021)
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg