Contemplació

L’espiritualitat, des d’una mirada, des d’un silenci, eixampla la visió de l’home i el sentit de la vida. A través d’un ventall multicolor ens porta a explorar confins desconeguts de la nostra existència. L’autor ens amplia amb la seva experiència, el que vàrem tractar al número 178 ‘Llum invisible’, disponible a l’iQuiosc.

Només en el silenci puc escoltar les teves paraules.

Contemplar l’obra de les teves mans.

Entendre el teu camí i seguir els teus passos.

En la immensitat del cel i en la profunditat del cosmos em pregunto: On ets? Qui ets?

I qui soc jo? Què hi faig aquí? Quina és la meva missió? Per a què estic aquí?

 

Penso en la meva petitesa… em sento no res… I al mateix temps, sento que faig part d’una cosa molt, molt gran.

De què va la vida?

Ens afanyem a treballar, compra i vendre… menjar, dormir, viatjar… tenir fills i, després… morir.

I quin sentit té tot això?

Des de temps remots sembla que l’home cerca alguna cosa més que allò estrictament material, dirigeix la seva mirada al cel i “alguna cosa” dins seu li fa sentir la transcendència, un sentiment profund que la vida és alguna cosa més que la percepció física de les coses. Sens cap mena de dubte, ha estat la fe qui ha il·luminat totes aquestes preguntes, mentre la raó ha intentat donar explicació a tots els fets físics.

 

I així, l’ésser humà ha necessitat un punt de referència per viure, sigui quina sigui la seva creença.

Uns viuen per altruisme i solidaritat, d’altres per poder i riqueses… altres segueixen un “estel”… A mi de jove, em van ensenyar el camí de la fe i vaig aprendre i acceptar, amb la innocència d’un infant, i amb joia, que Déu és un ésser proper que ens estima i ens comprèn. He intentat seguir-lo, amb les meves crisis i alts i baixos. I se m’ha obert el ventall, l’entorn s’ha eixamplat, ja que Déu no pot ser-ho només d’uns quants, sinó de tothom. El meu Déu ho ha d’abraçar tot, d’un cap a l’altre de l’univers. D’altra manera no tindria sentit. És Déu de tot l’univers, no només de la Terra. El seus dominis no tenen límits ni confins, ja que no s’acaba mai i la seva presència arriba fins l’extrem més remot, a milers de milions d’anys llum, de la nostra galàxia, del nostre univers i de qualsevol altre univers que pugui existir entre milions i milions d’estrelles, forats negres, constel·lacions i galàxies.

La meva percepció de Déu, és l’AMOR, l’amor sublim, la generositat sense límits, allò que va més enllà de l’amabilitat i el perdó…

Ell és la VIDA que ens ha regalat amb tot el seu amor, i cada ser, cada planta, el riu, el mar, els oceans, les muntanyes i els boscos i les selves, els grans animals i aquells diminuts viuen l’harmonia i el reflex del seu amor. Per això vull contemplar-lo sense parlar… per escoltar des del silenci, la dolça melodia de la seva obra i entendre el meu destí que no és altre que estimar i agrair.

Autor: Pepe Querol