Possiblement, el resultat més important assolit a la cimera climàtica de París ha estat la mobilització de Governs i organitzacions de la societat civil sobre la protecció del planeta. Ens estem adonant que on no arriben els organismes polítics, els Governs i l’ONU, per exemple, hi ha una gran força de la societat que pot impulsar la presa de decisions.
En aquest sentit, cal reconèixer el rol de lideratge del papa Francesc, que va ocupar un lloc de primera fila comprometent l’Església, amb la seva encíclica Laudato si’.
Un altre resultat important és que l’acord hagi estat signat per 195 països. Contaminar ja no serà una negligència sinó una culpa.
L’acord contempla tres aspectes clau: cal tractar de contenir l’augment de temperatura a 1,5 graus fins al 2030. Els anomenats “països en desenvolupament” tindran accés a un fons de 100.000 milions de dòlars anuals per adaptar-se als canvis climàtics fins al 2020; desprès, es veurà si cal incrementar-lo. Els projectes de reduccions de les emissions contaminants tindran verificacions cada cinc anys. El més aviat possible s’haurà de superar el pic de les emissions, per després reduir-les.
No ni ha cap dubte que l’acord també conté punts dèbils. El document és vinculant però no les metes, la part més concreta. Algunes indicacions són massa genèriques i no es preveuen sancions en cas d’incompliment. Les verificacions haurien de ser més freqüents i no cada cinc anys.
Precisament, pel que s’afirma al primer paràgraf, Paris deixa clar, per una banda, que hi haurà necessitat d’una societat civil vigilant i mobilitzada, que no podrà baixar la guàrdia. Perquè hi ha forts interessos en joc que, sovint, no coincideixen amb les perspectives alarmants que els científics estan assenyalant.
Al mateix temps, hi va haver una clara indicació en el sentit que apostar pels combustibles fòssils ja no és un bon negoci. Entre la caiguda del preu del petroli i la cada vegada més forta sanció social, és molt possible que hi hagi un desplaçament de les inversions cap a les energies renovables, que avui representen gairebé la meitat de la producció d’electricitat.
I això significa més investigació i més desenvolupament d’aquestes tecnologies: el que necessitem amb urgència.
Alberto Barlocci (14 de Desembre de 2015)
DEFENSA DEL AMBIENTE, TAMBIÉN CUESTIÓN DE JUSTICIA
Sobre l´autor
Després d'una àmplia experiència en el món de l'ensenyament, actualment és a la direcció de la revista Ciutat Nova.