Situem-nos al mes de Novembre del 1884. Les potències europees es reuneixen a Berlín, per decretar el dret de colonitzar, per ocupació física i militar, els territoris africans. Quants representants del territori africà hi havia a Berlín?
Cap ni un. Es va fer molt malament, el que es podia haver fet bé. Segurament ara seríem menys rics, però amb més dignitat. Es podia haver convocat els líders dels països africans amb la següent proposta: vosaltres teniu uns recursos que els necessitem pel nostre progrés i, a canvi, us oferim modernitzar les vostres infraestructures, carreteres, ferrocarrils, escoles, hospitals, etc. No va ésser així, i es va fer a lo bèstia. Explotació de recursos, sense cap contraprestació a canvi.
Periòdicament es reuneix el grup dels anomenats G8. Normalment ho fan a Davos amb presencia dels fòrums socials, amb veu però sense vot. Un representant del Foro Social de Porto Alegre va preguntar als representants de les grans potències quan reconeixerien la seva culpa per la falta de justícia i humanitat del seu passat colonial. La veritat és que ningú contestava. El silenci va ser llarg, i finalment va respondre Nicolas Sarkozy amb una autèntica barbaritat. Va dir: “Hem de tenir l’honor de l’antiarrepentimient”. L’interlocutor li va respondre: trist honor, aquell que no reconeix les culpes. Sarkozy, desviant l’atenció del tema, va dir que ara molts països tenen l’honor de compartir la seva llengua amb França. L’interlocutor va respondre, amb una certa sorna, que agraïts per aquet honor, però en cap cas era justa la barbàrie, l’explotació i l’espoli de l’etapa colonial.
I no solament Europa, també els EUA s’han emportat la bauxita sense cap mena de control. O el Japó que explota les mines de Kasumbalesa sense cap control. I no parlem de l’escàndol del petroli amb la BP i l’ELF explotant el petroli africà en benefici del Regne Unit i França.
També molts mitjans de comunicació, amb el seu silenci davant de la injustícia, demostren la seva complicitat amb el mal.
Antoni Pedragosa
Articles d’Antoni Pedragosa en altres mitjans
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.
Amic Antonio: m’agradaria que em diguessis mitja dotzena de noms de països africans del segle XIX, dels seus líders i de les seves infraestructures de llavors. Són conceptes que, llevat d’excepcions, no existien a l’Àfrica en aquella època. Liquidar i jutjar en dues línies un procés històric com la colonització europea a Àfrica em sembla poc seriós i no entenc a què ve al cas en una revista d’actualitat com Ciutat Nova. I si actualment hi ha explotació de persones i recursos a l’Àfrica, no serà perquè ara no hi ha allà països, amb els seus líders, que alguna responsabilitat també tindran. O és que del que es tracta és de demonitzar els estats europeus?
La meva opinió és que això d’anar envair països com s’ha fet en la història dels temps, és una cosa fatal!!! Més aviat o més tart surten els resultats del mal que se’ls ha fet!!! Com ja veiem també el que està passan ara!!! Fins i tot ben aprop, com aquí a Catalunya!!! Quin dret tenen d’anar a un País a muntar-los una guerra, matar-los perquè defensen el que és d’ells, pendre’ls-ho tot i fins i tot l’Idioma!!! Quins drets són aquests? Deuen ser els drets dels mals esperits!!!.Hi ha altres formes per entendre’s. Per mitjà del diàleg, ajudar-se els uns als altres, negociant amb el que té un país que no té l’altre. Etc. Però segons la història s’hi ha arribat de males maneres, maltractant-los, matant-los i prenent-los el més bo i millor que tenien. D’això en diuen injústicies, robar i ser criminals!!!
A vegades no volem estar en contacte o relació directa amb fets injustos, tenim por. I aquesta ens paralitza.Els valors que tenim ens mouen, pero la por fa que no encarem la situació (por a la nostra autoimatge vulnerada). Tants grups i tantes reunions de persones mogudes per la por. Però la JUSTICIA, la PAU, la BONDAT, contemplen totes les representacions teatrals. I la voluntad d’uns quants mantenen, per damunt de demagògies, el clam dels oprimits no escoltats.