sport_policiaLa idea d’un món unit i en pau, resulta tan atractiva com desitjable. Tothom vol la pau,  però la realitat se’ns mostra particularment tossuda per poder portar-la a terme. Els pessimistes diran que un món en pau és una utopia, però, precisament, la utopia és aquell projecte de bé comú que te vocació de generar un món millor, més just i més ben distribuït.

El treball en favor d’un món unit i en pau, ha de basar-se sempre en tres pilars fonamentals. El primer, el respecte dels drets humans de les persones i dels pobles; el segon, un compromís ferm en favor de la pau i la no-violència; i el tercer, treballar a favor de l’equilibri ecològic de la Terra. Caldrà que família i escola treballin per despertar en els nostres joves aquestes actituds.

Un espai privilegiat per portar-ho a terme és l’esport. Les trobades esportives haurien de ser una autèntica festa. Ara per ara, dissortadament, molt sovint no és així, perquè la violència fa acte de presencia tant entre els jugadors, com entre el públic, cosa que posa de manifest les carències cíviques de la societat.

Sembla estrany que entre els clubs, es fomentin els anomenats grups d’animació, que promouen actituds esbojarrades i violentes, com els hooligans, els tifosi, els hinchas, els grups ultres… que amb la seva actuació fomenten uns antivalors com l’incivisme, la violència, les fòbies, desordres i barbàrie.

Ja fa anys, que es va fer una trobada internacional amb el nom de Sport enjoy, i es va tractar d’analitzar aquests comportaments antisocials a l’esport, i com es podrien generar unes bones pràctiques per fer de l’esport un espai lúdic, educador i social, que faci de la competició una forma de superar-se, però on queda descartada la falta de respecte per l’adversari i totes les males maneres, com l’insult, la violència física  i tota classe de fòbies, que degraden l’esport.

És cert, que hi ha comissions antiviolència a l’esport, però es limiten a sancionar les actituds violentes i no donen ni un pas per a promoure un programa de bones pràctiques, que inclouria coses que s’haurien d’evitar i coses que s’haurien de potenciar.  S’haurien d’evitar l’insult, el menyspreu, la burla o tota forma de violència amb l’adversari. S’hauria de potenciar i prestigiar la salutació correcta abans i després del partit, aplaudir les bones jugades de l’adversari, moderar els excessos en les celebracions i afavorir tot acte de simpatia i respecte entre els jugadors. D’aquesta manera es fa de l’esport, un espai de convivència competitiva de caràcter festiu.

Tanmateix, es comença a percebre algun signe esperançador, com per exemple quan algunes penyes esportives de diferents clubs s’inviten recíprocament a les gastronomies locals. Certament això no es produeix encara en penyes d’equips de gran rivalitat, però per aquí es comença. Amb aquests petits detalls, es pot construir la fraternitat, al mig de la competitivitat  de l’esport.

Antoni Pedragosa (amig 2016)

Altres articles d’Antoni Pedragosa publicats en aquesta blog 

Sobre l´autor

Més articles

Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.

0

Finalitzar Compra