Autor fotografia: GeraltEn un llibre antic d’etimologies, observo que la paraula religió prové de dues possibles fonts. Les dues fan referència no sols a aquella experiència interior davant del misteri, sinó també a la relació de la persona amb els altres. La primera font podria fer referència a relligar  (en llatí, religare) que voldria dir crear lligams, establir vincles… vincles amb qui?  En primer lloc, amb el misteri d’aquesta realitat última que ens ultrapassa, el que anomenem Déu. En segon lloc vincles amb els altres i, en tercer lloc, vincles amb el món i la natura. L’altre origen podria venir del llatí relegere,  que voldria dir rellegir, reinterpretar el misteri de Déu, de l’existència i de la vida. I aquest acte de rellegir ens fa adonar del profund nexe que hi ha entre un mateix i el misteri, entre un mateix i els altres i entre un mateix i el cosmos.

Les tradicions religioses consideren l’ésser humà i la vida com un do sagrat gratuït i aquesta gratuïtat s’ha de traduir en entrega generosa i gratuïta als altres. Per això l’experiència religiosa, si és autèntica, no pot ser mai egoista ni individualista, sinó comunitària i relacional. En aquest sentit les religions poden afavorir la revisió del procés globalitzador perquè no afavoreixi els poderosos, sinó la humanitat sencera. És evident que per assolir-lo fa falta una ètica de mínims, mundialment acceptada, cosa no pas fàcil.

Fa ja uns anys el teòleg Hans Kung, company de facultat de qui més tard va esdevenir Benet XVI, va presentar al Papa una proposta d’ètica  mundial, sobre la base de dos principis: la regla d’or (“No facis als altres el que no vols que et facin a tu”), que comporta el tracte humà cap a tota persona, i unes normes ètiques acceptades per tothom:

. compromís per la solidaritat i un ordre econòmic just

. compromís per la tolerància i la unitat en la diversitat

. compromís per la igualtat entre l’home i la dona

. compromís per la pau i la no violència.

Advertint que no hi pot haver pau entre les nacions sense pau entre les religions; no pot haver pau entre religions sense un diàleg fraternal; no pot haver diàleg fraternal sense unes normes acceptades per tots.  És evident que quan més àmplia sigui l’acceptació de les normes, més legitimitat tindrà la proposta. I també és veritat que hi haurà més dificultat per assolir un consens, però valdrà la pena l’esforç, perquè ens hi va el futur de la humanitat.

Antoni Pedragosa

Articles d’Antoni Pedragosa en altres mitjans

Josep Bofill
Darreres entrades Josep Bofill (veure totes)
0

Finalitzar Compra