Diàleg amb Albert Cortina, advocat i urbanista, director de l’Estudi DTUM. Expert en transhumanisme, drets humans i ètica aplicada a les tecnologies exponencials. Docent, investigador i autor de diverses publicacions relacionades amb aquestes matèries.
Quin va ser el seu primer apropament al tema del transhumanisme?
Va ser com fer front a un drama. A l’inici sembla un tema de ciència – ficció amb matisos apocalíptics. Més endavant, aprofundint, et porta a estudiar a fons l’humanisme i més concretament l’humanisme cristià, i el contraposes a la visió del transhumanisme o humà augmentat (H+). Els seus ideòlegs volen deixar enrere la humanitat, en canvi, el nostre compromís és aprofundir-hi i fer-nos més humans (+H) com criatures connectades amb el cosmos i amb el Creador.
El tema encara no està en el debat públic, cal prendre-se’l seriosament?
No està al carrer amb la marca H+, però sí a través de les potents tecnologies amb les que convivim: estris que augmenten les nostres capacitats, robòtica, Intel·ligència Artificial (IA)… Cal suscitar el debat en la societat sobre si hem de superar allò humà. Aquestes noves tecnologies plantegen l’evolució millorada de l’espècie humana, a través de la ciència, la tecnologia, la nanotecnologia, la hibridació amb la IA, la transformació en cíborg… Tot això, tot i que no està encara articulat, ja està interioritzat culturalment.
Considero perillós afirmar que aprofundir en l’humà (valors, educació…) són processos massa llargs. ¡Però si el millor que hem fet en la història dels darrers segles com a civilització és fruit de processos derivats de la cultura i l’educació!
Es diu que la singularitat tecnològica portarà un salt evolutiu irreversible cap al posthumà…
Això d’irreversible demana un debat, perquè el projecte humà està obert; no estem predeterminats només cap a una determinada humanitat. Per tant, tal com proposen els transhumanistes, podem millorar en aquesta evolució irreversible, ja que vivim en contínua evolució, per tal d’augmentar en humanitat. L’evolució no ha d’anar irreversiblement a pitjor, sinó que pot fer-ho cap a un perfeccionament i augment de capacitats de l’humà, amb les eines que ofereixen la tècnica i les biotecnologies. No perdem de vista que “al final dels temps”, ho revela la Bíblia, la creació serà restaurada (cels nous i terra nova). Aquest és el veritable destí de l’ésser humà: el retrobament de la seva ànima immortal amb el seu cos ressuscitat per viure eternament.
Per això la paraula irreversible m’agrada: ens posa en acció. El perill rau en lliurar-nos als braços de la tecnologia i acabar-ne esclaus i descartats per obsolets, dependents d’aquesta criatura que el mateix ésser humà ha construït.
Millorar és un anhel permanent de la humanitat. On és la trampa?
El H+ no es presenta només com a ideologia, sinó com una nova tecnoreligió. Vaig començar a adonar-me’n a l’estudiar el pensament d’alguns filòsofs de la Universitat d’Oxford i després de comprendre la visió futurista sobre la tecnologia d’alguns gurus de Silicon Valley. Vaig descobrir la seva visió antropològica i cultural, des de la idea del cíborg fins la del transgènere, transespècie, transhumà i posthumà. Tot això va calant també en àmbits religiosos, fins i tot místics i espirituals, com a promesa de salvació i d’una nova deïtat: la Superintel·ligència.
Millorant el cos i, sobretot, la ment, pretenen que el posthumà sigui la nova humanitat, que no només ha exclòs Déu, sinó que ara, apartant al propi ésser humà, l’entronitza com una nova espècie que pot arribar a dominar-nos perquè seria més intel·ligent i amb connotacions gairebé divines.
D’aquesta manera es produeix un transvasament de la ment, de la consciència intangible – l’ànima – cap a una consciència tecnològica. Fins i tot es concep la possibilitat d’una immortalitat cibernètica en metaversos digitals similars a l’actual núvol de Google: aquest cervell mundial on estan ja ubicades les nostres dades d’identitat i al que accedim per obtenir informació gairebé infinita. Cal recordar que totes aquestes tecnologies són només eines per fer-nos més humans i, tant de bo, també ho fossin per apropar-nos més a Déu. Hem d’aprofundir en el que portem de “sèrie” els humans: la consciència i l’espiritualitat. Perquè la nostra ment connectada amb el cor pot fer coses impressionants, però des de l’humà, i sense prescindir de l’humà o marginant-lo.
Seguim patint per la pandèmia, que ha relativitzat el sentiment d’omnipotència i confiança en el progrés infinit, però reclama guanyar la batalla a aquesta humiliació universal…
Veig aquesta crisi sanitària com un avís del que cal treure’n ensenyaments, com una cura d’humilitat. I és que un virus insignificant ha posat potes enlaire el món que s’estava construint globalment, com en el seu moment va passar amb la Torre de Babel. El transhumanisme es proposa com a ideologia del Nou Ordre Mundial postpandèmic, traslladant a la ciutadania el debat de la comunitat científica, i anunciant l’arribada d’un home nou cibernètic.
Curiosament, a començaments de l’octubre de 2021, es va reunir en el Col·legi de Metges de Madrid, la 15a cimera mundial Transvisió, dels gurus del H+. Tema de l’agenda: allargar la vida indefinidament, fins assolir la amortalitat. L’estudi sobre l’envelliment és una línia d’investigació seguida per científics seriosos, i està molt bé. El problema sorgeix quan en el rerefons hi ha una idea de pseudoreligió transhumanista i es profetitza de fer-nos immortals. I cal preocupar-se quan en fòrums mundials s’afirma que la pandèmia no ha constituït ni un parèntesi ni una humiliació, sinó la gran oportunitat per accelerar el pla previst. A més, es demana finançament i vinculació amb institucions polítiques i sanitàries globals, per legitimar la seva categoria científica. S’està fent fantasia amb el disseny d’humanitats diferents i generant una profunda desigualtat i una major fragmentació a nivell educatiu, cultural i econòmic. I a qui no s’adhereix a aquesta ideologia se’l titlla de negacionista del progrés. No podem sortir d’aquesta humiliació provocada per la crisi sanitària per caure en una altra encara pitjor: la d’un totalitarisme científic i tecnològic a nivell mundial. Ens trobem en un moment crucial per tal que la nostra generació aprengui d’aquesta crisi global i actuï en conseqüència.
Quin paper hi fa la consciència, l’ètica i la religió?
Tenim per davant un camí molt esperançador: construir amb dignitat i rigor en el segle XXI el nostre ser més profund i la nostra visió del món, sense que sigui titllada de pseudoespiritualitat o pseudoètica. Podem evangelitzar la globalització. Els desafiaments han de servir per unir totes les persones de bona voluntat, des de la saviesa de les tradicions espirituals i les cosmovisions culturals i ambientals. Cal que superem la trampa de la Modernitat sobre l’autosuficiència de l’ésser humà i comprendre que no ens pertanyem, perquè som criatures d’un Déu que és Amor.
La tècnica i les biotecnologies són instruments; la consciència és l’essència del nostre ser com a persones. És clar que ens queda la por a la mort, però des de l’experiència inaugurada per Crist, podem aportar al món l’esperança de la resurrecció.
L’entrevista sencera es pot veure en aquest vídeo (en castellà):
Autora: Victoria Gómez
Aquest article s’ha publicat a Ciudad Nueva – novembre 2021
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg