francesc_bolivia“Amb Francesc, anunciem la joia de l’Evangeli: reconciliació i renovació”, aquest ha estat el lema de la seva visita a la terra boliviana, que ha definit com “una terra beneïda en la seva gent, amb la seva variada realitat cultural i ètnica, que constitueix una gran riquesa i una crida permanent al mutu respecte i al diàleg: pobles d’origen mil·lenari i pobles d’origen contemporani”.

Ell, amb els seus actes i les seves paraules, durant aquest dos dies intensos, ha estat un exemple de com teixir la reconciliació enmig de la diversitat, i també ha deixat algunes indicacions sobre on cal apuntar en la renovació que viu el país. Exemple i testimoni de diàleg, paraula i actitud molt recorrent, però un diàleg profètic que denuncia l’exclusió, per promoure l’alliberament integral.

L’agenda, força equilibrada entre actes més civils i d’altres més eclesials, ha mostrat un Papa per a tots els bolivians i no només per als catòlics: des del president Morales afirmant “és la primera vegada que tinc un Papa”, al poble catòlic que, fent sacrificis i vencent dificultats, era allà, a tots els camins que recorria el “papamòbil”, per saludar-lo i rebre una benedicció del seu pastor universal, però llatinoamericà.

Francesc es va prendre el seu temps per als gestos simbòlics, que testimonien una disposició dialògica. Tot i amb una hora de retard, de camí cap a La Paz es va aturar a pregar pel màrtir català, el jesuïta Lluis Espinal: “ha predicat l’Evangeli i aquell Evangeli molestava, i per això el van eliminar”. A Santa Cruz, va anar a saludar, a l’hospital, el Cardenal emèrit, Julio Terrazas, però també es va estar una bona estona saludant alguns participants de la II trobada dels moviments populars i els presos del Centre de Rehabilitació de Palmasola, el que ha fet palès que és el Papa dels pobres però per a tots.

A La Paz, a la catedral, va parlar a les autoritats civils de la importància del diàleg: “el desenvolupament de la diplomàcia amb els països veïns que eviti els conflictes entre pobles germans i contribueixi al diàleg franc i obert sobre els problemes, és avui indispensable. Estic pensant en el mar. El diàleg és indispensable.” Aquest és, sens dubte, un tema prou delicat però, llegit des de Bolívia, constitueix un argument més sobre la importància d’una sortida boliviana al mar, per contribuir a la generació de la integració i el desenvolupament de l’Amèrica llatina.

També, des de Bolívia, el Papa Francesc va parlar a tot el món. De fet, a la santa missa, a Santa Cruz, hi eren presents molts llatinoamericans de països veïns, que van escoltar la seva crida a no caure en la desesperació davant del món.

Posant de relleu el valor de les dones i de les mares, que transmeten la memòria dels pobles, va invitar a trencar la lògica del món actual, que ens porta a l’exclusió i a la indiferència, i a seguir la lògica de Jesús a la multiplicació dels peixos: prendre, beneir, lliurar, recordant que “la benedicció és sempre també missió, té una finalitat, compartir, repartir junts allò que s’ha rebut, ja què, només en la dedicació, en el compartir, trobem, com a persones humanes, la font de la joia  i fem l’experiència de la salvació”

Amb aquest estil, va passar una estona molt maca amb els religiosos, sacerdots i seminaristes. Am molta espontaneïtat, i semblava trobar-se a gust, se sentia en família. Però el discurs va ser força fort. Va demanar als dirigents catòlics que tinguessin la capacitat de sentir que havien de fer alguna cosa per als necessitats. Va demanar “memòria” per a ells, perquè no oblidessin els seus orígens. En altres paraules, els va demanar que no es tanquin en un estat de confort sinó que visquin l’Evangeli amb solidaritat i amb joia, en un ambient on hi ha tantes necessitats.

En canvi, a la II Trobada dels moviments populars, hi havia delegats de més de 30 països, que van acollir amb entusiasme i atenció les seves paraules, durant el discurs més llarg de la seva estada, gairebé una hora. El Papa va deixar clar el camí per a la renovació social, tant local com global, “perquè en tenim necessitat i volem un canvi”. Terra, Sostre i Feina són drets sagrats que ens permeten dialogar per contribuir al bé de la casa comuna. Reprenent l’eslògan del govern bolivià, “procés de canvi”, que li agrada molt, Francesc va subratllar clarament als membres dels moviments socials i populars que és fonamental engegar processos i no perdre espais de poder. Engegar processos per a una economia al servei dels pobles, per unir els pobles en el camí de la pau i de la justícia i per a la defensa de la mare terra.

La seva  visita va acabar a la presó de Palmasola, la més poblada de Bolívia. Va escoltar testimonis de reclusos i va compartir amb ells el ser perdonat, va dir que també ell en fa d’errors i ha de fer penitència (en una clara referència al centre penitenciari). Per enèsima vegada, Francesc va repetir un concepte  clau al llarg de la seva visita a l’Amèrica Llatina: no a l’exclusió. A Palmasola va dir: reclusió no és el mateix que exclusió.

La visita del Papa a Bolívia ens deixa moltíssimes referències per reflexionar i viure. En clau de reconciliació i de renovació, se’n poden treure dos. La primera, deixa, un cop més, amb claredat i força, al ramat catòlic, la urgència de viure la seva opció preferencial pels pobres, aquesta consigna de l’església llatinoamericana donada a Puebla (1979), que ens recorda que l’Evangeli porta la bona notícia a tots, però sobretot als exclosos i descartats de la societat. Entre altres coses,  poc després d’arribar a la terra boliviana va subratllar: “M’agradaria animar la vocació dels deixebles de Crist de comunicar la joia de l’Evangeli, de ser la sal de la terra i la llum del món (…) partint de la seva opció preferencial i evangèlica pels últims, pels descartats, pels exclosos: aquesta és l’opció preferencial de l’Església.”

La segona, una consigna al poble bolivià, la d’afanyar-se per generar aquella unitat que és una múltiple harmonia: “Bolívia està travessant un moment històric: la política, el món de la cultura, les religions, són part d’aquest bonic desafiament de la unitat. En aquesta terra, on l’explotació, l’avidesa, els múltiples egoismes i les perspectives sectàries han enfosquit la seva història, avui pot ser el temps de la integració. I cal caminar per aquest camí. Avui, Bolívia pot crear, és capaç de crear, amb la seva riquesa, noves síntesis culturals. Que en són de macos els països que superen la desconfiança malsana i integren els qui són diferents i fan d’aquesta integració un nou factor de desenvolupament!

Que bonic quan estan plens d’espais que vinculen, que interactuen, que afavoreixen el reconeixement de l’altre! Bolívia, en la integració i en la seva cerca de unitat, està cridada a ser: <<aquesta multiforme harmonia que atrau>> i que atrau al camí cap a la consolidació  de la pàtria”.

Néstor Aríñez i Lucas Cerviño (11 de juliol de 2015)

Josep Bofill
Darreres entrades Josep Bofill (veure totes)
0

Finalitzar Compra