L’Helena Pérez és una persona oberta i creativa, però alhora molt nerviosa. De fet, es descriu a si mateixa com una gèminis total a la recerca de l’equilibri constant. És per això que va decidir endinsar-se en el món del ioga, perquè va descobrir en aquesta pràctica el camí cap a l’equilibri i la pau i la manera d’aprendre a calmar i controlar el seu foc intern.
L’Helena Pérez fent classe als seus alumnes a Crossfit Rack’n Roll d’Abrera.
Com vas començar a implicar-te en el ioga?
Tot va començar el 2014 i gràcies a la meva tieta. Ella feia uns mesos que en practicava i em va convidar a una classe. Al principi jo pensava que això no seria per a mi, que era una ximpleria i que no m’ajudaria, però al final vaig anar-hi. Quan vaig sortir d’aquella classe, tenia una sensació de pau total dins meu i em vaig dir a mi mateixa que ho havia de seguir fent. A partir d’aleshores vaig començar a fer classes de ioga un cop per setmana com a alumna, però no en tenia prou. Volia saber perquè fèiem les coses que fèiem i perquè em feien sentir tan bé, així que el 2016 vaig fer la meva primera formació.
Com t’ha ajudat el ioga?
El ioga m’ha permès pensar amb calma, escoltar-me i conèixer-me a mi mateixa. A mesura que vas avançant amb el ioga, vas veient coses de tu que no t’agraden, però això et permet anar millorant-les o simplement acceptant-les. També m’ha ajudat a escoltar coses que amb el soroll i l’enrenou del dia a dia són impossibles d’escoltar o a donar importància a les coses que abans donava per suposades. Per exemple, suposem que ens estimem a nosaltres mateixos però mai ens ho diem, mai ens parem a dir-nos: m’estimo, i el ioga t’ensenya això.
Què és per a tu el ioga?
El ioga per mi és un camí cap a la connexió, i aquest camí comença primer amb postures, que és el més físic, el més humà i el que t’enganxa, però després és una altra cosa la que fa que et quedis. El ioga és connexió, i la gent, quan se n’adona d’aquesta connexió, es queda atrapada. El ioga també és unió, de fet, la paraula ioga significa unió. Així, ioga és connexió amb tu mateix, i a partir d’aquí unió amb els altres, perquè si tu estàs connectada amb tu, és molt fàcil connectar amb els altres.
Ioga i espiritualitat van de la mà?
Sí, el ioga és espiritual 100%, però és una espiritualitat que adopta moltes formes diferents. El problema és que aquí a Occident, la nostra societat és molt reticent a aquests temes i aleshores, els professors de ioga, intentem parlar poc sobre els déus hindús o sobre els xacres durant les classes. El que té de bo el ioga és que pot tractar aquesta espiritualitat des de diferents punts de vista. Un professor pot sentir més la pràctica del ioga a través dels xacres i un altre, com jo, més a través dels elements de la natura, que, també són una altra forma d’espiritualitat per a mi. I jo aprofito això i durant les meves classes parlo molt de la natura, vista des del meu jo interior, des de la meva pròpia espiritualitat.
Article publicat en la Revista 178, Llum Invisible, ja disponible a l’iQuiosc.
Sobre l´autor
Periodista per vocació i també en formació a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona). Observadora, apassionada per conèixer històries noves i una mica somiatruites, m’agrada escriure pensant que les meves paraules poden ajudar a crear un món millor. He crescut rodejada de llibres tota la meva vida, per tant, l’art d’escriure ha marcat, des de sempre, el meu camí.