Nous fenòmens com la ‘infodemia’ o el ‘droomscrolling’ han tingut un impacte directe sobre la salut mental de la ciutadania. Malauradament, tot i que les xarxes socials impliquen la connectivitat, no condueixen necessàriament a la interacció comunicativa.
Les xarxes socials i els mitjans de comunicació han jugat un paper clau en com la població ha viscut la crisi de la COVID-19. La hiperconnectivitat, la sobre informació i la difusió de notícies falses i mentides han portat a l’aparició de nous fenòmens com la infodemia o el droomscrolling, que han tingut un impacte directe en la salut mental de la ciutadania.
Com assenyalen els autors Ribot Reyes, Chang Paredes i Gónzalez Castillo, la COVID-19 ha comportat un augment de l’ansietat, la por, i símptomes com la desesperança, canvis en la gana o alteracions de la son. Aquestes respostes emocionals són derivades de la preocupació per l’estat de salut propi o de gent coneguda, la inestabilitat laboral i la conseqüent incertesa econòmica, el desconeixement de la durada de la situació, la soledat davant l’aïllament, o l’avorriment i la frustració davant la falta de rutina.
Segons aquests investigadors, això està relacionat amb “l’exposició constant a notícies de riscos” i l’aprofundiment en “sensacions de sentir-se víctimes, malestar i vulnerabilitat personal”. Molts mitjans, i molt especialment les xarxes socials, propicien una “percepció que podem ser les properes víctimes, en aquest cas, del virus”. D’aquesta manera, la por, resposta natural davant d’una situació d’aquestes característiques “es ven i intensifica amb les notícies, les xarxes socials i el cinema” generant una “inquietud social i econòmica” que afavoreix “el caos, la malaltia i la mort sobre els més vulnerables “.
D’altra banda, López de Veneroni, assenyala que, si bé abans la desconfiança, els prejudicis i la ignorància sobre temes de salut pública es podien atribuir a una manca d’informació o a la dificultat en accedir-hi, en l’actualitat passa tot el contrari: trobem un excés de contingut informatiu que circula per nombrosos canals i no sempre és de qualitat. A més, apareixen nombrosos missatges intencionalment dissenyats “per distorsionar i confondre, producte d’interessos polítics, noticiables o comercials (fake news, etc.,)”. D’aquesta manera, lluny de contribuir a una millor comprensió de la pandèmia i com contrarestar-la, la quantitat i el tipus d’informació que ha circulat respecte a aquest virus ha generat “respostes i disposicions socials pernicioses”, apunta.
En aquest context apareix el terme infodemia, referit a “una sobreabundància d’informació, en línia o en altres formats” que “inclou els intents deliberats per difondre informació errònia per soscavar la resposta de salut pública i promoure altres interessos de determinats grups o persones” . Segons diversos organismes internacionals, aquest fenomen arriba a “perjudicar la salut física i mental de les persones, incrementar l’estigmatització, amenaçar els valuosos èxits aconseguits en matèria de salut i esperonar l’incompliment de les mesures de salut pública, el que redueix la seva eficàcia i posa en perill la capacitat dels països de frenar la pandèmia “. A més, suposa una polarització del “debat públic sobre els temes relacionats amb la COVID-19, dona ales al discurs d’odi, potencia el risc de conflicte, violència i violacions dels drets humans, i amenaça les perspectives a llarg termini d’impulsar la democràcia, els drets humans i la cohesió social “.
Però la difusió d’aquesta informació no hagués estat tal sense les xarxes socials, el nombre d’usuaris actius va augmentar en un 13,2% a nivell global durant l’any passat. Al llarg de la pandèmia, aquestes eines han permès de mantenir la comunicació amb familiars i amistats, promoure iniciatives ciutadanes i acompanyar aquelles persones que viuen soles. No obstant això, el seu mal ús també ha tingut efectes negatius. Un d’ells, encunyat durant aquesta crisi, és el droomscrolling: l’addicció pel consum d’informació negativa, en aquest cas, de la pandèmia. Això suposa una necessitat d’estar contínuament informat, tot i que això genera un sentiment d’angoixa davant els nombrosos successos negatius que ocorren en el nostre entorn.
En paraules de López de Veneroni, tot i que les xarxes socials suposen connectivitat, no necessàriament provoquen una interacció comunicativa: “Podem estar connectats a diversos llocs, però romandre profundament aïllats, socialment desarticulats”. A través d’elles podem accedir a grans quantitats d’informació en volums impressionants, però això no necessàriament ens fa sentir més acompanyats.
Per aquests motius, s’estan duent a terme per part de les institucions grans esforços per a la promoció d’una comunicació i ús de les xarxes socials responsable. Entre altres coses, es recomana la difusió d’informació precisa i basada en dades científiques, dirigida a tota la comunitat i especialment a les persones de més risc. A més, s’insta a combatre la informació errònia i falsa, sempre respectant la llibertat d’expressió. A la població se li demana responsabilitat a l’hora de compartir informació i verificar la procedència d’aquesta, i un ús mesurat i conscient de les xarxes socials.
Autora: Alba Cobos Medina
Aquest article ha estat publicat a Città Nuova
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg