El forn de pa de l’Eva i el Jaume és un negoci centenari de diverses generacions.
“No es pot cobrar el mateix per alguna cosa que t’ha costat molt poc produir, i en quantitats industrials, que per una altra que ha necessitat molt més temps i se n’ha produït menys quantitat.”
“Els meus avis ja van aprendre l’ofici dels seus avantpassats i els meus pares dels meus avis, de la mateixa manera que el meu home del meu pare”, explica l’Eva. El negoci mai ha tingut problemes perquè, tot i que és cert que els temps han canviat i la gent del barri també, tenen una clientela molt fidelitzada.
A part de la qualitat del pa i l’elaboració artesanal, aquest forn destaca pel tracte amb els clients. De fet, el concepte client-venedor es troba totalment difús gràcies a la calidesa que envolta l’entorn. Fins i tot n’hi ha que quan obren la porta l’Eva ja posa la barra dins la bossa. Per més que el monopoli de les grans empreses guanyi terreny, aquests petits detalls atrapen el consumidor i fan que molts segueixin anant
al forn de tota la vida.
El principal problema al qual s’enfronten l’Eva i el Jaume, a part de la competència del pa industrial, és que ningú no vol continuar amb el negoci familiar. “Si els meus fills haguessin volgut continuar, tindríem sortides per fer moltes coses, però han volgut estudiar. Han vist la vida que hem portat el seu pare i jo, que, clar, pràcticament no els hem gaudit i no volen això”, explica l’Eva.
És trist pensar que aquestes petites botigues de gran tradició i recorregut, amb el temps, acabaran desapareixent, sigui per la competència o per altres factors. De fet, tenir un forn de pa és un negoci molt sacrificat ja que, tot i que la botiga estigui tancada al públic, els bars i restaurants no tanquen i, portes endins, la producció de pa no cessa gairebé mai. Per altra banda, però, tal com afirma l’Eva, si t’agrada la feina tens un benefici assegurat perquè pràcticament tothom menja pa.
Artesà vs Industrial
El pa artesanal no pot competir amb les grans quantitats de l’elaboració industrial. S’elabora amb ingredients naturals -farina, aigua, sal i llevat o massa mare-, mentre que el pa industrial se sol fer amb productes químics que n’acceleren la fermentació i, per tant, tot el procés.
El temps complet d’elaboració del pa artesanal és d’unes sis hores, i el temps que es necessita per als pans prefabricats que venen a la majoria de supermercats no es pot ni comparar. Per accelerar el temps de producció, a part d’usar productes químics i additius, no utilitzen massa mare (un conjunt d’aigua, farina, llevat i altres bacteris que fan possible la fermentació que necessita dues hores de repòs) fan la fermentació en minuts.
Per Paula Antón, Jesús Jiménez i Mercè Marín. Un projecte d’Elisava.
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg