Mirar-nos per dins, per canviar per fora
Segons com es miri, Pablo d’Ors és una “celebrity” de les pantalles. Les seves xerrades compten amb desenes de milers de visualitzacions a YouTube i cada setmana s’hi pugen diversos vídeos relacionats. Tot i això, la seva proposta silenciosa i austera és una radical alternativa al soroll aclaparador de les xarxes i plataformes virtuals i a l’encant enlluernador de les pantalles. Aquest sacerdot madrileny practica i predica la meditació com un camí potent d’autoconeixement i transformació personal i social. Fa servir les pantalles exteriors per proposar-nos un canvi de paradigma que ens convida a mirar-nos per dins per canviar per fora.
¿Com va començar vostè a practicar la meditació?
Al voltant dels 40 anys vaig tenir una crisi personal i sacerdotal important. Tot el que és extern s’esfondrava, vaig haver de tornar cap endins i vaig començar a practicar el silenci. Aquesta pràctica del silenci va venir acompanyada per Charles de Foucauld, pare del desert contemporani, i pel descobriment del món zen. El zen m’ha tornat a la tradició cristiana. Vaig descobrir que la tradició d’asseure’s en silenci i en quietud ja existia en el cristianisme i per això vaig fundar fa vuit anys la xarxa Amigos del Desierto que pretén ser el nou hesicasme –la pràctica ascètica dels anomenats Pares del Desert– avui.
¿Què recomanaria a algú que es vol iniciar en el camí de la interioritat, de la meditació?
Dues coses: la primera és entendre que no és una proposta teòrica, sinó pràctica. El que s’ha de fer és asseure’s en silenci i en quietud cada dia. Recomano 25 minuts perquè n’hi ha prou per remoure coses per dins. Aquesta pràctica continuada suposa una gradual però inequívoca transformació interior. La gent diu “però això és molt difícil”. No. No és difícil, són 25 minuts diaris. Si vas cada dia al gimnàs i tens un guia, per força en sortiràs tonificat i més en forma. És el que passa amb la interioritat.
La segona recomanació és tenir un guia. És a dir, fiar-se d’una persona, d’una tradició, d’una escola, i donar-li un marge de confiança, dos o tres mesos, perquè es pugui verificar que no sigui teòric.
¿Quina aportació específica ofereix la meditació al món avui?
Aquest camí és necessari. Hem viscut cap a l’exterior i la meditació és un camí de tornada a casa i, per tant, de la interioritat. Per mi suposa un canvi de paradigma. Fins ara, l’ésser humà ha entès que la seva missió era fora, que havia de transformar el món, i crec que a partir d’ara comença a entendre que la transformació és a dins. Si ens treballem a dins, el que hi ha a fora es posarà al seu lloc. No estem separats, el món i jo som la mateixa cosa, per això, si treballem a casa, la gran casa s’ordena. És un gir del focus de l’atenció de la humanitat. Actualment ho està fent una minoria. La cultura de la interioritat és una assignatura pendent, és el gran repte cultural i espiritual de la humanitat.
La proposta d’asseure’s en silenci com a via transformadora d’un mateix i del món sona contracultural en una societat on sembla que el més urgent és actuar.
Sí, és un canvi de paradigma molt gran. Amb les altres persones tenim tres possibilitats: ignorar-les, utilitzar-les o ajudar-les. Crec fermament que les tres actituds són equivocades. El millor que podem fer és deixar-les en pau. Perquè quan les deixem en pau les respectem. El respecte és el primer pas per l’amor. Finalment trobem algú que no vol res de nosaltres! Tenir el coratge de no intervenir, que no vol dir no fer, sinó que s’ha de fer a dins. Perquè quan intervenim volem que segueixin els nostres consells i suggeriments. Hi ha una mica d’ego en això, d’interès personal. És una proposta contracultural, l’altre pol que necessitem per equilibrar la balança. Hem viscut amb el mite del pensament i de l’acció, tot passant-ho tot pel cap i amb les agendes plenes d’activitats. Precisament per això, el que avui ens cal per damunt de tot és parar, mirar, contemplar.
Entrevista a càrrec de Maricarmen Raposeiras, publicada inicialment a la revista Ciutat Nueva d’Argentina, Xile, Paraguai i Uruguai de mayo de 2022
Aquesta entrevista ha estat publicada al número 191 de la revista Ciutat Nova: Tecnoperill?
Més informació sobre Pablo d’Ors: pablodors.blogspot.com
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg
Gràcies.
Parla que s’ha de tenir un guia.
Quin? Qui pot fer de guia en aquest camí per aconseguir-ho?