Ens passa una cosa molt curiosa i sorprenent: cadascú busca satisfer aquest anhel de plenitud i felicitat en funció de les ferides de no-amor que ha experimentat i, sovint, el que troba és més frustració.
El psiquiatre Peter Shellembaum, en el seu famós llibre “La ferida dels no estimats”, sintetitza amb aquesta expressió les grans o petites ferides que tots experimentem en menor o major grau. Defineix les ferides de no amor com els impactes emocionals que ens generen angoixa, sobretot durant la infantesa, quan emocionalment encara som força vulnerables. Les vivències de manca d’estimació, generen inseguretats afectives molt difícils de suportar i de gestionar. Com que no ens n’ensenyen, aprenem a gestionar aquestes ferides reprimint, suprimint o evitant les emocions doloroses i negatives. Però d’aquesta manera l´únic que fem és amagatzamar tensió, energia negativa, carregant l’inconscient i convertint-lo en una olla a pressió, que de tant en tant explota en proporcions diverses, segons el grau en què hem reprimit, el temps que portem fent-ho i la negativitat de les emocions.
Tot aquest material anímc es converteix en una energia d’un potencial enorme, que tant es pot convertir en constructiu, com en destructiu, segons el nivell de consciència en el que evolucionem. Hem de tenir en compte que el nivell de consciència de les emocions negatives és destructiu, mentre que el nivell de consciència de les emocions positives afavoreix la vida i la felicitat. Sempre que reprimim emocions negatives, nosaltres en som la primera víctima. Tota energia negativa reprimida, si no l’alliberem, amb el temps es pot manifestar mitjançant malalties.
Una altra conseqüència de reprimir o no afrontar emocions negatives, és que tota aquesta energia dipositada a l’inconscient, ens va separant del nostre Ser originari, fins que perdem la consciència de quina és la nostra vertadera identitat. Això ens passa perquè naixem amb la innocència i la confiança que els nostres pares ens estimen i no ens enganyen. De fet és així, però no sempre, perquè quan és l’ego dels pares qui gestiona els seus estats emocionals (cosa que sol passar), és fàcil que discuteixin i s’enfadin, mentre el nen no entén què passa. Viu una situació d’inseguretat que se li graba a l’inconscient en forma d’angoixa. L’experiència ensenya que malgrat haver acceptat el model que se’ns imposa, hi ha moments en què les relacions no funcionen com suposàvem, els adults s’enfaden, ens tracten injustament, ens fan viure situacions desagradables, algunes negatives, frustrants i angunioses. Un adolescent de 19 anys, em deia: “Des que tinc ús de raó a casa no he sentit més que crits i discussions entre els meus pares, separats, per això me n’he anat de casa”.
Si el nen escolta frases com: “No et pots fiar de ningú”, “la gent és dolenta”, el que graba són creences que condicionaran la seva vida. Són experiències d’aquestes les que van modelant el model educatiu de l’infant creant capes i capes de creences que el separen del seu Ser. De mica en mica s’amotlla al model educatiu que el programa a respondre d’una forma determinada, si vol sentir-se emocionalment segur. A força de practicar aquest exercici d’amotllar-se, arriba a fer-se una idea distorsionada de si mateix. Antoni Blay ho defineix com el Jo-Idea que ens hem fet de nosaltres mateixos, per tal de sobreviure.
Al final, la persona que creiem que som, no és la nostra identitat originària, sinó que, dirà Hawkins, acabem girant al voltant d’un eix que no és més que un ego enamorat de si mateix.
Un fet molt evident en la vida de les persones, és que, com a conseqüència de la desconnexió del nostre Ser, cadascú busca la plenitud en aquell àmbit en el que s’ha sentit més ferit. L’experiència professional ensenya que tots arrosseguem ferides afectives que afecten el nucli de la nostra seguretat afectiva.
Tota aquesta dinàmica la vivim a través de la relació amb els altres on hi cerquem la plenitud que hem perdut. I aquí comencen els problemes cada cop que, conscient o inconscientment, pretenem que l’altre satisfagui el buit afectiu que el model educatiu ha produït dins nostre, desconnectant-nos del potencial d’energia, d’intel.ligència, d’amor-felicitat que som.
Els problemes emocionals sorgeixen a mesura que pretenc viure el Ser que sóc, a través de la idea que m’he hagut de fer de mi per sobreviure (l’ego-idea). Aquest procés, gairebé inconscient, al final és com haver fet un contracte amb l’ego-idea que es pot formular així: «Jo sóc així a fi que tu, mare, pare, societat, m’acceptis, em valoris, m’estimis».
Aquest contracte es converteix en un programa tan profundament grabat, que es converteix en el full de ruta per la resta de la vida.
El que està em joc en el fons de tota aquesta dinàmica relacional és l’“angoixa essencial”, que és d’allò més difícil de suportar. I és que malgrat que el nen s’esforça en ser com se li diu que ha de ser, experimenta que quan l’exterior li falla, no pot recórrer als recursos del seu jo profund perquè se n’ha desconnectat. Es troba en una situació ambivalent i anguniosa: desconnectat afectivament de l’exterior i del món del Ser profund, experimenta una triple angoixa essencial, que A. Blay defineix així:
- Angoixa a nivell mental: és l’angoixa d’identitat. El que creia que era bo (el jo-idea), ara resulta que tampoc agrada a tothom. Ens fabriquem el jo-ideal: “tractaré de ser cada cop millor per assegurar-me que m’acceptin i m’estimin”. És el cas de les persones que es passen la vida fent el paper de bones persones. Altres fan tota la vida el paper de dolents. Aquest mecanisme propocia la neurosi del “ser”.
- Angoixa a nivell afectiu: El nen se sent abandonat afectivament, és l’angoixa de l’abandó i de la soledat afectiva. D’aquí sorgeix la necessitat absoluta de rebre estimació, tenir persones que m’estimin i em valorin. La qüestió és tenir, tenir, tenir. Comença per voler tenir estimació i es generalitza cap a tenir tot el que “ompli” momentàniament el buit afectiu: tenir prestigi, admiració, diner, poder, plaer. Tenir el que sigui. Ens trobem amb la neurosi del “tenir”.
- Angoixa a nivell energètic. És l’angoixa de no saber com sortir d’aquesta situació. És un estat d’impotència interior, total, sense força per emprendre cap intent de sortida. Davant la impotència de no aconseguir canviar la situació que em doni afecte en comptes de rebuig, l’ego es formula el pròpòsit reactiu de fer. Fer per sentir-me fort, ja que a mesura que faig (el que sigui), aquest “fer”, em fa sentir fort. Ens trobem amb la neurosi del “fer”.
La realitat és que, aquesta mateixa angoixa la podem convertir en oportunitat per reconnectar-nos amb el nostre Ser. Però cal prendre consciència de la dinàmica que predomina en la meva vida quotidiana: la del fer, la del tenir o la del ser. En definitiva, tots tenim necessitat de recuperar la dinàmica del Ser.
Pautes de reflexió i d’actuació
- El problema del jo-idea que m’he format de mi mateix és que sempre està compensant mitjançant el jo-ideal. Si vull puc abandonar aquesta dinàmica i el primer pas és adonar-me de la idea insatisfeta que tinc de mi mateix. Basta que observi quin és el grau d’auto-estima amb el que vaig per la vida.
- M’he fabricat un jo-ideal pensant que ompliria els meus buits afectius. Adona’t que encara t’allunya més del fons del teu Ser.
- Tant l’un com l’altre els gestiona l’ego mitjançant programes, creences i emocions negatives.
- Un senyal que busques fora la seguretat afectiva de la qual n’és dipositària el Ser, són les dificultats de relació que experimentes i les emocions negatives que les acompanyen.
- Tot sofriment relacional-emocional és una invitació a que observis les teves emocions negatives. Si estàs disposat a aprendre com gestionar-les, les sanaràs i deixaran el camí lliure perquè visquis les emocions positives. El teu nivell de consciència creixarà i experimentaràs que la plenitud i la felicitat són possibles. La teva vida farà un salt de qualitat. T’ho asseguro!
Article publicat a la revista Ciutat Nova 163 de febrer/març de 2016
Altres articles de la sèrie sobre Creixement Emocional de Joan María Bovet publicats a Ciutat Nova
- Psicologia de les emocions
- L’anhel de plenitud frustrat
- De les emocions negatives a l’amor incondicional
- L’ego, gestor de les emocions negatives, ens manté en la falsedat
- Mapa dels nivells de consciència
- Evolució espiritual
- Cercles d’evolució de la consciència
- Resistències del ego
- Desmantellem l’ego
Sobre l´autor
Especialista en Psicologia Clínica
Director del Centre de Psicologia Clínica i Fisioteràpia, Gestalt-Fis, Família i Salut
Treballa en el nivells de consciència i evolució espiritual del Dr. David Hawkins.
Imparteix cursos de Formació sobre el Mapa de la Consciència i acompanya processos d’evolució espiritual.
Gracias muy claros los conceptos