Les persones que ens demanen acompanyament psicològic, el primer que solen manifestar és la dificultat que tenen en gestionar de forma sana les seves emocions.
És evident que les emocions positives no generen conflicte. Experimentar joia, pau, serenor, confiança, sentir-se escoltat, comprès, valorat, estimat, és talment gratificant, que ningú es planteja anar al psicòleg pel fet de sentir-se bé.
Molt diferent és quan la persona és presa de sentiments de culpa, de por, d’enveja, de gelos, o quan perd la motivació i el sentit de viure, quan l’angoixa no la deixa viure en pau, quan la depressió comença a instal.lar-se en la ment i en el cor. Aleshores aquest malestar emocional se suporta fins a un límit de sofriment a partir del qual alguns es plantegen demanar ajuda psicològica.
L’experiència clínica ens mostra que gran part del sofriment humà és conseqüència d’una gestió insana de les emocions. Ens referim immediatament a la vivència d’emocions negatives: por, ira, orgull, desig, culpa, sofriment, afecciones, sentiment d’incapacitat, baixa autoestima, la sensació de no sentir-se estimat, valorat, reconegut, mereixedor.
La qüestió pràctica és que aquesta la vivència, no sorgeix del no-res, ans s’estructura al voltant d’un gestor específic: la ment sota el control de l’ego. Per això podem parlar de l’ego-ment.
L’ego és el jo petit que posa en marxa els mecanismes de protecció que creu necessaris per sobreviure, aprofitant la capacitat de pensar, sentir, raonar, anticipar, decidir, ser conscient. Quan la ment és gestionada per l’ego, totes aquestes facultats queden subjectes a les seves percepcions limitadores.
L’ego, per la seva pròpia naturalesa, té una visió de la realitat totalment deformada, degut a què projecta sobre la realitat la percepció que se’n fabrica.
Malgrat que arribem en aquest món amb una innocència intacta, genuïna, de mica en mica, perquè confiem en les figures paternes que ens estimen, ens creiem el que ens diuen. La bona intenció dels pares hi és, però la realitat és que no tot acaba fent-nos bé. Senzillament perquè l’ego dels pares, amb tota la seva bona voluntat, projecta sobre la nostra innocència d’infant, missatges, creences, programes, més propis de l’ego que del SER.
Les creences que acceptem innocentment, comencen a produir reaccions de malestar, d’angoixa i sofriment. És a partir d’aquestes emocions negatives que l’ego de l’infant posa en marxa mecanismes de defensa. L’instint del nen percep que si complau els pares, és premiat, mentre que si els defruada, s’enfaden i el castiguen. Per evitar-ho, aprèn a complaure’ls, encara que sigui negant el seu més genuí sentiment. És així com aprenem a dissimular i a mentir, per evitar un enuig o un càstig. Aquesta part del nen que aprèn a sortir-se’n com sigui de les situacions angunioses, és el jo deformat que en diem ego, perquè centre les dinàmiques de protecció en si mateix, sense tenir en compte els autèntics valors.
D’aquesta manera, sense adonar-nos anem cedint la gestió de les nostres emocions a l’ego, i els altres es converteixen en l’objecte de les nostres projeccions, les quals són com dards que fereixen l’altre abans que l’altre ens fereixi.
Ja tenim activat el mecanisme de l’ego, des del moment que el jo es veu obligat a protegir-se de les hostilitats d’un entorn, més o menys egocèntric, insà i neuròtic.
L’ego es desconnecta del present, viu concentrat en el passat, anticipa el futur catastròfic i genera emocions negatives. En definitiva, l’ego s’habitua a viure en la dualitat entre passat i futur, la qual cosa significa viure en la falsedat.
La naturalesa del SER, en canvi, és viure en la Veritat de la No Dualitat.
Per abandonar la Dualitat, necessitem conèixer i entendre bé l’ego per tal de canviar la seva gestió per la de l’Esperit. Per això fem una descripció resumida de les característiques de l’ego.
- L’EGO ÉS FRUIT DE LA DESCONNECIÓ. És un fals substitut del SER amb el que Déu ens ha creat. Déu no crea cap SER tarat, ans a imatge i semblança Seva.
- L’EGO ÉSTÀ ATRAPAT EN EL SEU PROPI JOC NEURÒTIC DE REIVINDICACIÓ EGOCÈNTRICA. Reividicar és propi de l’ego, però les seves reivindicacions són, per naturalesa, egocèntriques.
- L’EGO ÉS UN SISTEMA DE PENSAMENT DEMENT. Dedica tota la seva acció a lluitar per sobreviure. No hi ha pau on l’ego actua.
- L’EGO ÉS ASTUT. L’ego disposa d’innombrables estratagemes per tal de sobreviure: algunes grolleres, altres òvbies, altres subtils i ocultes.
- L’EGO ÉS ORÍGEN I OBJECTE DELS SEUS PROPIS ESFORÇOS. Dedicat del tot a si mateix, està fortament condicionat pel sentimentalisme, pels sentiments humans, fracassos, èxits i pèrdues, victòries i tragèdies. De tot això en treu la seva força.
- L’EGO ÉS UN SEDUCTOR VORAÇ. Ens ancorem en ell degut als anys d’íntima familiaritat. Tant, que ens fa creure que és crucial per a la nostra supervivència. Qui no se’l qüestiona, acaba ofegat en els seus posicionaments.
- L’EGO ÉS TENAÇ. “A mesura que ens apropem al descobriment de la font de la tenacitat de l’ego, fem el descobriment sorprenentment crític que estem enamorats de nosaltres”. (Hawkins) Una altra Raó de la tenacitat de l’ego és la seva por a Déu.
- L’EGO ES RESISTEIX A ANAR-SE’N. La seva principal carasterística és la resistència. L’ego no vol canviar ni que el canviïn, malgrat els seus sofriments, les seves pors i les seves lamentables desgràcies.
- L’EGO SEMPRE VOL TENIR “RAÓ”. S’aferra a tenir “raó” a qualsevol preu i guarda gelosament les seves estimades creences. Aquest és el seu objectiu bàsic. D’aquí ve l’obsessió pels seus posicionaments.
- L’EGO ES PROTEGEIX MITJANÇANT LA NEGACIÓ I LA PROJECCIÓ. Primer nega els fets dolorosos. Per això acaba projectant el seu dolor sobre els altres.
- L’EGO ES UN ESTAT DE CONSCIÈNCIA ADORMIDA, CONTRÀRIA A L’ESTAT DE CONSCIÈNCIA DESPERTA DE L’ESPERIT. L’ego en si és una contradicció. Donat que tem el goig de l’Esperit, des de l’ego no pots fer res per salvar-te o per salvar a altres. Només l’Esperit salva.
- L’EGO ÉS ORGULLÓS. Els mansuets heretaran la terra perquè la humilitat els desidentifica dels seus egos.
- L’EGO TEM LA VERITAT I LA LLUM. La llum no pot filtrar-se a través dels murs que l’ego aixeca per obstruir el seu pas. Només l’Esperit pot fer llum en la foscor. L’Esperit diu: Jo et dirigiré allí on puguis vertaderament ser servicial, i a qui pugui seguir la meva direcció a través teu.
- 14.. L’EGO ÉS UN MALALT QUE L’HEM DE TRACTAR AMB SAVIESA I ESTÚCIA. Com? Coneguent-lo per tal d’obrir el camí a la desidentificació, l’acceptació i al progrés espiritual. Sembla una paradoxa, però és per via d’acceptar-lo que el podrem deixar anar.
- L’EGO VIU TANCAT EN LA BOMBOLLA DE SI MATEIX. La gent té por de ser honesta amb si mateixa i tendeixen a projectar el pitjor de l’ego en els altres i en Déu. L’orgull, l’ira, el desig, la por, la culpa, etc., són tots atributs de l’ego i no de Déu.
- L’ENERGIA PREVALENT NEGATIVA RAU EN EL POSICIONAMENT CEC DE L’EGO. Qui es guia per l’ego és un cec que guia a un altre cec.
- L’EGO NO EXPERIMENTA EL MÓN, SINÓ NOMÉS LES SEVES PRÒPIES PERCEPCIONS DEL MÓN. L’ego no veu l’altre, sinó la percepció que té de l’altre i de com vol que l’altre sigui.
Pautes de reflexió i d’actuació
- Ets conscient que l’ego és el gestor de les teves emocions negatives?
- Si en tens algun dubte, observa els moments d’angoixa, ansietat, ràbia, por, dolor, manca de pau…
- Un bon treball que pots fer és seleccionar les tres característiques de l’ego amb les que t’hi sents més identificat.
- Si vols descobrir el grau de falsedat en el que vius, adona’t de l’emoció negativa que més predomina en tu.
- Quan més visquis sentiments d’amor, pau i joia, més experimentaràs el fruits de viure en la Veritat. Tingues en compte que hauràs de deixar anar els posicionaments de l’ego. Estàs disposat?
Article publicat a la revista Ciutat Nova 165 de juny/juliol de 2016
Altres articles de la sèrie sobre Creixement Emocional de Joan María Bovet publicats a Ciutat Nova
- Psicologia de les emocions
- L’anhel de plenitud frustrat
- De les emocions negatives a l’amor incondicional
- L’ego, gestor de les emocions negatives, ens manté en la falsedat
- Mapa dels nivells de consciència
- Evolució espiritual
- Cercles d’evolució de la consciència
- Resistències del ego
- Desmantellem l’ego
Sobre l´autor
Especialista en Psicologia Clínica
Director del Centre de Psicologia Clínica i Fisioteràpia, Gestalt-Fis, Família i Salut
Treballa en el nivells de consciència i evolució espiritual del Dr. David Hawkins.
Imparteix cursos de Formació sobre el Mapa de la Consciència i acompanya processos d’evolució espiritual.
¡EXCELENTE! Reflexión del ego, me es de gran ayuda, para trabajar en lo mío, gracias Joan, un abrazo
Maravillosa reflexión, muy útil en mi trabajo!!! Gracias.