Quan una mitja veritat la repeteixes mil vegades, es converteix inexorablement en una veritat única.
Aquestes veritats úniques, es configuren en grups poblacionals immersos en el que podem anomenar bombolles de pensament únic. Espais virtuals plens de persones que retro alimenten determinats discursos i relats, creant realitats paral·leles. Bombolles de paret gruixuda, pràcticament impermeables i immunitzades als missatges contradients.
Existeix únicament un antídot contra els pensaments únics: el sentit crític. És a dir, la metodologia de posar en dubte les pròpies conviccions, per fer-les entrar en crisi, i confirmar-les, o bé revocar-les.
Una de les grans paradoxes del nostre temps és que avui, amb més població culturitzada, menys analfabetisme, i amb millor accés a tot tipus d’informació que mai, tenim una tendència retrògrada cap als radicalismes, als pensaments únics, a les manipulacions massives, a les posicions polaritzades. L’explicació rau en tres causes: les TIC, la intel·ligència artificial, i determinats mecanismes psicològics. Les dues primeres són inevitables i aniran augmentant progressivament el seu poder, i per tant només podem incidir en la nostra capacitat de control psicològic en el sentit crític.
Generar notícies falses és molt fàcil i barat. La coneguda llei Brandolini afirma que la quantitat d’energia necessària per refutar una estupidesa és superior que l’energia per produir-la. Generar mentides és molt fàcil, però rebatre-les és molt més costós.
A internet és fàcil crear una bombolla informativa, construir una nova realitat. I un cop iniciat, serà fàcil trobar gent que pensa com tu, retro alimentant la idea positivament, trobant arguments que refermen el relat. Et creus que allò és veritat, i penses que tots els demés són els que estan enganyats, creant una realitat alternativa, paralel.la.
Ens reconforten les persones que pensen com nosaltres, i ens molesten les que pensen diferent.
Existeix un mecanisme en psicologia que es diu “biaix de confirmació”. És una tendència que tots tenim, que es basa en sobrevalorar aquells elements, fets o afirmacions, que confirmen les nostres creences. En canvi rebutgem les que ens van en contra.
Quan el biaix de confirmació és molt marcat, es desactiva el teu sentit crític, i acceptes sense cap mena de dubte, qualsevol afirmació que confirma la teva creença. Per inversemblant que sigui, no la qüestiones en cap moment. Es converteix en dogma de fe. Això passa amb els terraplanistes, els que diuen que Trump va guanyar les eleccions, i els que asseguren que el covid no existeix. En canvi, rebutgem sistemàticament tots els arguments que rebaten aquelles creences, negant així la realitat i totes les seves evidències.
Acceptes arguments acríticament quan són a favor, i negues sistemàticament els que van en contra.
El fet que habitualment aquelles falsedats siguin atractives i cridin l’atenció, farà que tinguin un potencial molt gran per propagar-se per la xarxa i omplir-se de retuits, mentre que si algú vol posar-ho en qüestió, el grau d’atracció a les xarxes serà infinitament inferior.
Si es dona el cas que un d’aquests arguments contraris té un recorregut potent, sistemàticament apareix una explicació destinada a desactivar-la. Resulta gairebé impossible aturar a algú que s’ha introduït dins una bombolla, ja que tot els atacs exteriors, reboten a la seva membrana, com en un frontó. S’atrinxera en un búnquer.
Tancats hermèticament al seu interior, difondran excitadament qualsevol informació que els arribi que reafirmi l’argumentari, sense dubtar-ne en cap moment de la seva veracitat. I aquella persona, rebrà alhora infinitat de missatges, vídeos, i imatges, de la resta de companys de viatge que viuen dins el mateix pensament únic. Diran mil vegades i convençudament a totes les persones del seu entorn, que estan enganyades, que ells sí que tenen la veritat.
Aquest biaix de confirmació el té tothom, i és normal i natural que així sigui. Però cal ser-ne conscients, i tenir la capacitat d’objectivació suficient per acceptar la realitat real. És a dir, tenir el sentit crític prou desenvolupat, com per a crear un dubte. Aturar-nos un moment per prendre perspectiva, per trobar espais d’objectivació.
Un altre mecanisme psicològic és la “il·lusió de coneixement”: tenir el convenciment que nosaltres ho sabem. Només per haver-ho llegit en un whatsapp o haver-ho vist en un vídeo de youtube, creiem que ja som coneixedors de la realitat.
Vivim doncs en una societat altament vulnerable en el moment que la tecnologia permet l’expansió exponencial de tot tipus d’informació de baixa qualitat, o directament falsa, quan no tendenciosa, cap a determinats objectius estratègics. Els filtres de verificació que han aplicat històricament els grans medis de comunicació audiovisual i escrita, estan perdent terreny acceleradament, i les persones ens hem quedat a la intempèrie, exposats, pràcticament sense defenses.
La radicalització dels missatges està provocant que quan una persona té un determinat pensament, es senti molt incòmode alhora d’accedir a un pensament que és contrari i radicalment oposat, de manera que deixarà de fer-ho. Deixarà de consumir aquells productes audiovisuals que no li son afins. El resultat d’aquest fenomen massiu, és la radicalització dels missatges, la sordesa o ceguesa, i la intolerància vers la resta de pensaments.
Quan obrim el mòbil, ens apareixen informacions sense demanar-ho, titulars que algun algoritme ha seleccionat per a tu. Dirigit a tu. La intel·ligència artificial sap, i sabrà més en el futur immediat, el que volem. Grans corporacions gestionen la big data, per oferir-nos en un clic, el que creiem necessitar.
Les persones reforcem insistentment les creences, els uns als altres, creant un procés en bucle, una espiral d’auto confirmació. La confirmació mútua és tant propera i insistent, que no queda més opció que creure el que tots creuen.
Vivim en un món on es crida vehementment, amb les orelles tapades. Els Trump, Bolsonaro o Johnson, no són producte de l’atzar. Són el nostre futur. La intel·ligència artificial i la tecnologia massiva de dades dirigirà l’esdevenir del nostre món, i de cadascú de nosaltres. No estem preparats.
Ens anem desconnectant de les nostres arrels, de la nostra llibertat individual, per anestesiar-nos dins bombolles de pensament únic, a la deriva. Estem desconnectant dels nostres gens essencials, de la natura. Estem desconnectant de la nostra llar, maltractant-la ecològicament. Estem desconnectant la nostra consciència, del que realment fem i pensem.
La història acostuma a demostrar que gairebé sempre davant dels desequilibris, apareix un factor insospitat que acaba generant una alteració en sentit oposat. Aquesta és l’esperança, però ara com ara no es visualitza ni s’intueix per on pot arribar aquesta oposició. La resistència en forma de desconnexió de determinats grups, o potser el reset produït per una part de l’elit que per motius ètics i filantròpics, decideixin crear un ecosistema tecnològic net.
Sobre l´autor
Arquitecte de professió, curiós de vocació, crític, reflexiu, i aprenent de lliurepensador. Cercant l’origen de les coses, per intentar entendre el perquè de tot plegat.
Molt enriquidor. Gràcies