La plenitud de la que hem parlat (nº 163), s’assoleix mitjançant el progrés espiritual. Què té a veure el progrés espiritual amb el món emocional?
Quan estimem, experimentem espurnes de plenitud. L’amor, a més de ser un sentiment o una emoció positiva, essencialment és un estat de consciència molt evolucionat. Naturalment parlo de l’amor incondicional, que estableix un alt nivell de consciència i requereix una profunda evolució espiritual. Qualsevol altra forma d’estimació que no sigui incondicional, és pura il.lusió. Aquesta afirmació et puc assegurar que ja no plau a l’ego. Possiblement acabes d’experimentar un pensament o sentiment de rebuig o de desacord. Creu-me, és l’ego qui no hi està d’acord. El teu Ser profund està en plena sintonia.
Sé que aquest llenguatge et pot ressonar una mica estrany, però si em permets, faràs bé d’anar-t’hi habituant, perquè conscient o inconscientment, el que et puc assegurar és que vius en algun nivell de consciència. La qüestió és que et facis responsable d’escollir de viure en el més elevat possible: el de l’amor incondicional.
L’ego sempre ens fa creure que aquest nivell d’amor és tan elevat, que no hi arribarem mai, perquè són per persones més preparades, més intel.ligents, amb més capacitat, etc. Simplement és una estratègia seva, que ens manté en els seus posicionaments des dels quals ens fa creure que som incapaços, indignes o simplement que no ens ho mereixem. Si vols descobrir això que dic, basta que observis quin és el tipus d’emocions més habituals davant dels esdeveniments quotidians. Per citar alguns exemples: quins caràcters o opinions t’irriten i t’enfaden, amb qui mantens una relació de dependència, com et desmotives o et deprimeixes quan frustren les teves expectatives, de què et sents culpable, de quina manera subtil controles els altres, com reacciones amb qui no et dóna la raó, amb quanta facilitat et repenges en el victimisme, critiques i jutges a qui s’escapa del teu control, etc. Els posicionaments de l’ego són tant variats com la infinitat d’emocions negatives que descriuen les immadureses humanes.
Quan algú diu: “fins ara he estimat la meva parella, però l’estimació s’ha acabat”, aquesta persona no ha estimat mai. Com a màxim, durant un temps (que poden ser anys) ha satisfet la seva pròpia necessitat afectiva. Si ara ja no la satisfà, l’ego d’aquesta persona posarà en marxa subtils mecanismes de compensació per cobrir la necessitat afectiva. D’aquesta manera l’ego instaura una dinàmica de reivincació egocèntrica, contrària a l’amor incondicional.
La necessitat d’estimació cada persona l’experimenta en funció de les ferides de no-amor que ha patit. L’ego s’encarrega de cobrir i compensar els déficits d’amor que hem patit. Cada persona pot conèixer la intensitat i la gravetat del seu dèficit d’amor, si observa la qualitat i la intensitat de les seves emocions negatives. Un primer pas positiu és prendre consciència que reaccionar emocionalment en base a la necessitat de reivindicació egocèntrica, aporta més sofriment que beneficis.
El següent pas és prendre la decisió de qüestionar-me, amb el desig honest de descobrir la veritat, què em passa a mi quan experimento ràbia, enuig; quines pors em bloquegen, com gestiono la culpa, què m’indiquen els rampells d’orgull, com gestiono el sofriment, com és que necessito quedar sempre bé, complaure a tothom, com és que suporto malament la crítica o em deprimeixo davant les frustracions emocionals. En definitiva és qüestió d’adonar-me que en la mesura que visc atrapat en emocions negatives, m’allunyo de la font de felicitat de l’amor incondicional.
El següent pas és plantejar-me si desitjo de veritat assolir l’amor incondicional. És tenir-lo com objectiu i abandonar els posicionaments de l’ego que m’impedeixen viure el que sóc: un Ser d’amor.
Mentre aquesta afirmació et ressoni utòpica, pots estar ben segur que és l’ego qui t’ho fa creure. Has de saber que l’ego fa tot el possible per mantenir-te en el seu nivell de consciència, propi de les emocions negatives.
És frequent reclamar que els altres satisfaguin les meves mancances afectives. És en aquest punt on es confon amor amb necessitat. La confusió és molt subtil, perquè es revesteix, com a mínim, amb nou maneres de reclamar estimació (segons l’enneagrama), totes elles gestionades per l’ego. Cada emoció negativa, pots estar ben segur que la gestiona l’ego. Això fa que ens mantengui sempre sota nivells de consciència definits per la falsedat. Des d’aquests nivells és impossible estimar i experimentar la plenitud de l’amor.
He de saber que les emocions positives de coratge, satisfacció, voluntat, disposició, acceptació, comprensió, amor, joia, pau, plenitud, eleven i situen el nivell de consciència en la veritat, sota la guia de l’Esperit.
En Joan, per exemple, reclama a la seva parella més mostres d’estimació. Ell creu que la seva estimació és d’amor sincer, però des del moment que el reclama, i si no el rep s’enfada, no s’adona que en realitat tracte de cobrir un dèficit. Quan més li reclama, més s’allunya ella agobiada. És la dinàmica típica i habitual de l’ego. Com segueixi així, la demanda del Joan, pot provocar el distanciament de parella. En adonar-se del mecanisme de l’ego, en Joan està disposat a fer un gir de 360 graus: substituir la reivindicació (egocèntrica) i començar a exercitar la relació des de la consciència del Ser, que és amor incondicional. Apuntant vers aquest amor, ha de ser molt conscient de la dependència, l’exigència, la por, la ràbia, la culpa, l’orgull que projecta sobre l’altra amb la seva reivindicació egocèntrica. Certament no és un canvi d’actitut fàcil, però és l’única camí de veritable sanació.
Un senyal de salut emocional i espiritual és viure les relacions com l’oportunitat per reconnectar-me amb el potencial d’energia, d’intel.ligència, d’amor-felicitat del Ser.
L’arrel dels conflictes emocionals són les expectatives inconscients que projecto sobre els altres. Cometo un greu error quan pretenc la plenitud de l’amor, mitjançant la reivindicació egocèntrica. El pitjor és no adonar-me’n.
La relació amb l’altre, sovint és la millor teràpia, si aprofito les remogudes emocionals com oportunitat per madurar. Per altra banda, esdevinc jo mateix si aprofito la relació amb l’altre per desvetllar la meva consciència de Ser. L’un de l’altre som el mirall que ens permet reconèixer-nos, acceptar-nos, acollir-nos i respectar la mútua individualitat amb vocació d’unitat gràcies a la reciprocitat de l’amor. Aquest conjunt de paraules et poden ressonar a pura retòrica, però t’asseguro que el camí de sortida del bloqueig de l’ego, només té una sola direcció: adonar-te de les afeccions (apegos) que et retenen centrat en tu.
Sense la relació amb l’altre no és possible madurar ni progressar espiritualment. És la llei universal de l’amor la que està en joc.
Veure l’altre com un do per a mi, em suposa fer un gran salt de consciència, quan percebo el treball de maduració de les meves emocions negatives, com un do que l’altre, fent-me de mirall, em permet veure’m atrapat en les meves emocions negatives més habituals.
Com gestiono aquestes emocions negatives quan les experimento? Aquesta és la qüestió. La resposta sincera determina el nivell de consciència en el que escullo viure: en la veritat o en la falsedat.
D’adults, els sentiments i emocions que experimentem quotidianament, són el test que ens indica quines han estat les nostres ferides de no estimació i amb quina profunditat ens han ferit i segueixen reclamant sanació. Els problemes de relació, són la manifestació cap a fora, del món emocional encara no sanat que vivim dintre.
L’experiència em remet a aquest fet: “mostra’m les teves reaccions emocionals i sabré les ferides que encara et condicionen; sabré de què pateixes, de què et defenses, què projectes sobre els altres; sabré el grau de maduració emocional que has assolit o la immaduresa afectiva que t’oprimeix; sabré el nivell de consciència en el que et trobes.
En el dia a dia, tots interactuem a partir del grau de maduresa afectiva assolit. Hi ha persones que sobreviuen amb mancances afectives, bloquejades en un continu reclam egocèntric; n’hi ha de molt madures, generadores de pau, estimació, benestar i, sobretot, alliberament; però qui més qui menys tots hem de madurar aspectes de la nostra vida afectiva; el sofriment emocional, gran o petit, n’és un bon indicador.
Quan experimento llibertat interior amb determinades persones, és un bon indicador que em trobo amb persones de nivells de consciència elevats. Jo notaré que també en sóc una d’elles que la gent vol estar amb mi, perquè se sent lliure i estimada.
Presta atenció: si no et sents motivat i atret per l’amor incondicional, prepara’t a ser una víctima més, encallada en el nivell de les emocions negatives. Si el teu desig de plenitud és sincer, l’anhel de veritat et portarà a afrontar tots els passos de maduració que calgui fins que experimentis la llibertat de viure en l’amor incondicional. Això implica fer un camí espiritual, en el qual s’avança afrontant el sofriment que comporta abandonar un nivell inferior, i assolir progressivament cada nivell superior, fins esdevenir amor incondicional. És un camí apassionant!
De moment pots aprofitar cada vivència emocional negativa com una oportunitat per repetir-te aquesta guia-pregària: “Sóc un Ser infinit, perquè estic fet a imatge i semblança de Déu. Sóc fill d’aquest Pare. Ell és el meu origen i la meva arrel. En l’arrel tot és Amor. L’essència del meu Ser, és Amor. Cancel.lo els posicionaments de l’ego, els abandono i m’obro a l’amor incondicional”.
Aquest plantejament constitueix el treball concret que m’he repetir per instaurar-lo. Puc obrir-me al nivell de consciència de l’amor incondicional, o simplement puc abandonar-me a les onades d’emocions negatives a les que m’he habituat.
Pautes de reflexió i d’actuació
- Si aquesta proposta final per recuperar el centre del teu Ser, que és l’Arrel del Pare, on tot és vida i amor et sembla mássa agosarat o massa espiritual, pregunta’t a quin nivell rebaixes la teva identitat. Des de quin nivell de consciència esculls viure?
- No et limitis davant l’amor incondicional. És un repte, certament. Hi estic obert?
En siguis més o menys conscient, ja vius la teva vida des d’un nivell de consciència. Observa en quin et trobes més instaurat, en el de les emocions negatives o de les positives?
- El predomini d’unes emocions o altres t’indica la força que l’ego té en la teva vida o el poder que li concedeixes al Ser que ja ets. La decisió l’has de prendre tu: A mans de quin gestor deixo la meva vida emocional, en mans de l’ego o en mans de l’Esperit?
- Qualsevol remoguda emocional, per negativa que sigui, és una gran oportunitat. L’ego sempre evita que afrontis el sofriment que comporta madurar. Si vols gaudir dels fruits de l’amor incondicional, has de transitar tot el dolor i el sofriment que t’impedeixen estimar sense condicions. Si et sembla difícil, és normal, la qüesitó és si estàs disposat a aprendre’n.
- La guia-pregària que se t’ofereix aquí és una manera senzilla de recuperar la teva consciència de Ser. Si l’aprofites i la repeteixes continuament, amb ment i cor oberts, t’asseguro que experimentaràs fruits, més aviat del que et penses.
Les emocions que experimentem les persones en les nostres relacions, es defineixen per si soles en funció del grau d’energia positiva o negativa que les defineix. Tothom desitja gaudir emocions positives, en canvi, experimentem emocions negatives amb més freqüència del que desitjaríem. És aquesta freqüència i la intensitat de la negativitat emocional el que determina el nivell de consciència assolit.
De forma que el baix nivell de consciència l’estableix la vivència d’emocions negatives com és ara: vergonya, culpa, apatia, sofriment, por, desig, ira, orgull. Aquestes emocions són tan freqüents, que tenim la percepció de trobar-nos dintre de la normalitat.
Tenim tendència a atribuir als altres, la causa d’aquestes energies negatives. La realitat és que tot el que experimentem, tant si és positiu com negatiu, tot té lloc en el camp interior de la nostra pròpia conciència. I això no té res a veure amb el sentiment de culpabilitat. Al contrari, és un acte de responsabilitat que em permet sanar les emocions negatives a mida que accepto que es generen en el meu interior, en funció del nivell de consciència en el que em trobo. Això vol dir, per exemple, que mentre predominen en mi reaccions de por, ira, culpa, orgull, etc., aquestes energies negatives determinen el meu nivell de consciència prevalent negatiu. Donat que l’energia d’aquests tipus d’emocions és negativa, he d’acceptar que em trobo en un nivell de consciència negatiu, del qual no puc esperar que en surti energia positiva. Només quan em situu en l’amor incondicional, els altres reben l’energia positiva de l’amor.
Article publicat a la revista Ciutat Nova 164 d’abril /maig de 2016
Altres articles de la sèrie sobre Creixement Emocional de Joan María Bovet publicats a Ciutat Nova
- Psicologia de les emocions
- L’anhel de plenitud frustrat
- De les emocions negatives a l’amor incondicional
- L’ego, gestor de les emocions negatives, ens manté en la falsedat
- Mapa dels nivells de consciència
- Evolució espiritual
- Cercles d’evolució de la consciència
- Resistències del ego
- Desmantellem l’ego
Sobre l´autor
Especialista en Psicologia Clínica
Director del Centre de Psicologia Clínica i Fisioteràpia, Gestalt-Fis, Família i Salut
Treballa en el nivells de consciència i evolució espiritual del Dr. David Hawkins.
Imparteix cursos de Formació sobre el Mapa de la Consciència i acompanya processos d’evolució espiritual.
Muchas gracias. Cuanta inteligencia y aamor en esas palabras que tanto necesitaba. Sé que no es un camino fácil, pero también sé que es el que quiero recorrer. Gracias de nuevo por aclararme el camino.