Les opcions d’en Jordi Rojas

Si l’adjectiu “transformador” s’apliqués a les persones, en Jordi seria l’exemple que sortiria al diccionari. “Transformar” és, segurament, la paraula que aquest veterà del treball col·lectiu ha fet servir –i aplicat– més al llarg de la seva vida. Ara ho fa impulsant el consum conscient des de Opcions.

 

Això teu ve de lluny.

El 1971, amb 15 anys em van fer fora de la meva primera feina per haver organitzat una protesta. Als 17, ja amb una clara consciència de canviar les coses en un sentit més equitatiu i transformador, vaig entendre que s’ha de treballar col·lectivament. Primer descobreixo el sindicalisme de classe i d’aquí entro en organitzacions polítiques d’esquerres.

Passo molts anys al món universitari dedicant-me a la transferència de coneixement, però veig que es fan servir uns criteris molt mercantils, que la transferència de coneixement es basa molt en els beneficis econòmics que s’obtenen i trobo a faltar més esperit col·laborador entre les universitats.

Saltem al 15M

Decebut de la política institucional, m’implico en moviments de democràcia directe, d’incidència política des d’organitzacions de base. Descobreixo el cooperativisme i l’Economia Solidària, tot un món que fa del treball quotidià i del consum eines de transformació.

I arribes a Opcions

El 2014 hi començo a col·laborar, més tard m’hi vinculo professionalment i ara, ja jubilat, ho faig com a president des del voluntariat.

Què és una cooperativa de segon grau?

La que agrupa altres cooperatives que donen servei directe i anomenem de primer grau.

Com resumiries el vostre projecte?

Opcions t’ajuda a consumir millor oferint-te informació i ajudant-te a superar les barreres que dificulten l’accés al consum.

Quines barreres?

Primer trobem la falta d’informació. A través de la nostra web, les xarxes socials i la revista en paper pots tenir més criteri a l’hora de consumir. La segona és una barrera econòmica i, per superar-la, Opcions intenta fer-te més econòmic l’accés al consum conscient. També ens trobem amb una barrera instrumental i per això acompanyem els nostres socis facilitant els canvis de manera còmode, trencant inèrcies i fent el canvi més motivador.

Quins sectors abasteu?

Les nostres 18 cooperatives sòcies de serveis arriben a gairebé tots els àmbits del consum: aigua i energia, alimentació, habitatge, higiene i cosmètica, roba i complements, tecnologia, mobilitat, cultura i oci.

Els camins en el consum s’han d’introduir a poc a poc, però de manera continuada

Per on podem començar un camí sostingut cap a un model de consum més solidari, ecològic i de proximitat?

Nosaltres aconsellem començar pels contractes de serveis bàsics (energia, telefonia, assegurances i finances). Són accions que fas una vegada, però perduren en el temps i comences a sentir que estàs canviant coses a la teva vida, que has iniciat el camí, et sents part del canvi i comences a explorar què més pots fer: generar menys residus comprant les coses a l’engròs o fent servir els teus envasos, evitar el plàstic sempre que es pot…

T’aconsellem que introdueixis els canvis a poc a poc, sense pressió ni angoixa, però de manera continuada. Si ho fas com una trajectòria vital descobreixes que és un recorregut molt eficient.

A més, si aquest canvi el fas amb companyies de l’Economia Solidària, aquestes accions et situen en un altre escenari de la teva vida, perquè ja estàs contractant els teus principals consums quotidians en cooperatives sense afany de lucre que contribueixen a la construcció d’una societat més equitativa.

No m’ha quedat clar si us agrada més parlar de consum conscient o de consum responsable.

Tot i que surt al nostre nom oficial, mirem d’evitar la paraula responsable, perquè aquest concepte senyala molt a la persona quan, en realitat, una gran part de la responsabilitat és de la política pública. L’actitud individual arriba en darrera instància.

I el comerç electrònic? Sembla que hi esteu entrant.

El comerç electrònic ha fet un salt disruptiu durant la pandèmia i entitats com Amazon estan incrementant de manera exponencial la seva capacitat de penetració en el mercat. Aquests monstres del capitalisme de plataforma s’han de qüestionar i posar en evidència i nosaltres volem oferir alternatives des de l’Economia Solidària.

Com?

Estem construint la plataforma digital de l’Economia Social i Solidària (ESS). Tot just estem començant i tenim suport institucional de l’ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.

Per quins productes començareu?

Una mica tots. Si comencem pels serveis i hi afegim l’alimentació i el petit consum, ja és un bon inici per als primers sis mesos.

No oblidem, però, que nosaltres ens aproximem al comerç digital amb una mirada diferent. No volem que la gent consumeixi molt perquè és més fàcil a través de la digitalització, sinó que continuï aplicant criteris de consum conscient –vegi’s el requadre del costat– i, per tant, segueixi plantejant-se reduccions en el seu consum, el consum sense compra…

Tampoc volem substituir el que el territori genera, ni pretenem construir coses que ja existeixen, sinó que intercooperin, que la plataforma sigui un lloc de trobada, que prioritzi les activitats properes. En alguns casos, potser ni caldrà que t’ho portin a casa, podràs anar a l’ateneu del poble que serà un centre de distribució, o a la botiga.

Veus en el món cooperatiu una veritable alternativa al consum desenfrenat?

El món cooperatiu té més a veure amb el model socioeconòmic, però també és cert que les entitats que treballem per a la transformació a través del consum acostumem a optar pel model cooperatiu perquè és el model més democràtic, participatiu i equitatiu des del punt de vista de la fiscalitat perquè és redistributiu en origen.

Em pots explicar això més bé?

Se’ns diu que vivim en un sistema on la fiscalitat té un caràcter de redistribució i, per tant, no passa res perquè una empresa, o qui sigui, guanyi molts diners. La fiscalitat ja s’ocuparà de redistribuir socialment aquests beneficis. Això és fals perquè els instruments fiscals que tenen els grans oligopolis o l’existència dels paradisos fiscals d’això en fan una fal·làcia. Amb les cooperatives –que no tenen afany de lucre o és limitat– apostem per models econòmics que no necessiten la fiscalitat per ser redistributius i ho siguin ja en el seu origen i en la seva conceptualització.

Com afecta la situació provocada per la Covid al consum?

Hem de ser realistes. Després de la crisi se’ns voldrà convèncer que la millor manera de sortir-ne és tornar a consumir molt, però, tot i això, sembla que ara tenim motius de reflexió per entendre que aquesta no és la sortida.

Alguns elements que ja es formulaven de forma teòrica ara s’estan manifestant vitalment. La sobirania alimentària, per exemple, és un concepte abstracte, però quan es tallen les comunicacions i deixem de rebre productes de l’altra punta de món, es torna ben concret. Es fa evident que no podem consumir de tot durant tot l’any, però és que, en realitat, no cal. Trinxem les economies locals consumint pomes d’Austràlia o Xile fora de temporada quan, en realitat, hauríem de consumir productes de temporada de prop de casa. La crisi ens ha posat al davant què vol dir fer créixer les economies locals, consumir productes de proximitat, no consumir de manera descontrolada.

A més, prendre consciència que el planeta és limitat, finit, que li estem traient recursos per sobre de les seves possibilitats, que això no és sostenible, són elements que ja no es diuen només des de l’Economia Solidària. Fins i tot les grans corporacions comencen a fer aquest discurs.

Vosaltres veieu senyals en aquesta direcció?

Sí, encara que siguin senyals dèbils. En el nostre cas, Opcions va creixent de forma sostinguda i fins i tot el 2020 no hem baixat. Cada vegada hi ha més consciència, però tenim molt clar que sense polítiques públiques que donin suport i contribueixin a consolidar i enfortir el canvi això no és possible. Per tant, també volem intervenir en l’agenda política i pública posant al davant de l’administració i dels partits les reclamacions i reivindicacions de l’ESS per aconseguir un model més plural.

Has participat en l’elaboració de les bases de la futura llei d’Economia Social i Solidària de Catalunya.

Sí. Fins ara, l’Economia Social i Solidària tenia un caràcter testimonial i alternatiu, però durant dos anys totes les famílies d’aquest sector hem redactat conjuntament –i en cooperació amb la Direcció General– un document que permeti concretar una llei que doni a l’ESS la categoria de model econòmic tan vàlid com qualsevol altre i que contribueix a una millora social.

Hi ha alguna llei com aquesta a algun altre país?

França i el Quebec són les dues grans inspiradores.

La transcendència per mi és el que hem heretat i el que deixem als altres

Tornant al consumidor, creus que es tracta de consumir menys o consumir diferent?

L’un conté l’altre, perquè consumir diferent vol dir plantejar-se consumir menys. Però hem de ser molt prudents amb els conceptes, perquè proposar genèricament consumir menys et situa en una posició elitista. Dona un paradigma que diu “jo estic consumint per sobre del que necessito” i pots ofendre profundament a amplis sectors de la societat.

Personalment, com que em sento afortunat d’haver heretat un món amb molts avantatges, procuro deixar una bona herència als que vindran després. Per als que no creiem en la transcendència en un sentit vital, la transcendència consisteix en el que hem heretat i el que deixem als altres.

Aquesta entrevista s’ha publicat al número 184 de Ciutat Nova: Altres cares del consum