1457087877Berta Cáceres, assassinada a casa seva per dos homes armats. Líder dels drets dels pobles protagonista de moltes batalles. Són més de 80 els ecologistes assassinats a Hondures.

Hondures torna a plorar, i són llàgrimes cada vegada més denses de ràbia i indignació. Són ja més de 80 els ecologistes assassinats a Hondures els últims quatre anys –trist rècord mundial– amb la més absoluta impunitat, i sense aparèixer a les portades dels mitjans de comunicació internacionals.

N’és l’exepció l’homicidi de la Berta Cáceres, ecologista i defensora dels drets dels pobles nadius d’Hondures contra l’explotació dels recursos naturals, assassinada la nit de dimecres passat, a casa seva, per dos homes armats. Hauria fet 43 anys avui mateix. Deixa quatre fills.

Indígena del poble lenca, que en la seva manera d’entendre el món es considera el custodi de la natura i dels corrents de l’aigua, un dia, seguint l’exemple del compromís civil i de la lluita de la seva mare – ex alcaldessa, infermera i llevadora que els anys 80 es va dedicar a assistir els evacuats de la guerra d’El Salvador –va decidir jugar-se la vida per protegir la de la seva gent. I per això va ser perseguida i amenaçada.

Després d’una infància ajudant activament la mare i una joventut de compromís com a estudiant, Berta Cáceres va ser cofundadora del Consell Cívic de les Organitzacions Populars Indígenes d’Hondures (COPINH), a través del qual va organitzar els lenca (l’ètnia més gran del país) en la lluita contra el projecte hidroelèctric Agua Zarca, previst en una àrea dels seu territori ancestral. La resclosa hauria afectat el curs del riu Gualcarque, sagrat pels indígenes i vital per la seva pròpia supervivència. Els lenca creuen que a les aigües hi viuen esperits femenins, i que les dones en són per tant, les protectores.

Berta-caceres-en-vida-5-770x470La campanya portada a terme per la Cáceres va aconseguir fer desistir de l’acord la més gran empresa constructora de rescloses a nivell mundial, la xinesa amb capital públic Sinohydro. L’Estat Hondureny i el CFI, entitat finançada pel Banc Mundial, van haver d’abandonar la iniciativa declarant que el motiu era la forta pressió social contrària al projecte. Però el preu d’aquest extraordinari èxit ha estat alt: la Berta ha denunciat l’assassinat de quatre companys de lluita, a més d’amenaces pràcticament diàries a la seva salvaguarda. Sense comptar els duríssims i llargs mesos d’ocupació física dels terrenys on havien entrat les excavadores, sense preavís, violant totalment les normes internacionals ratificades per Hondures referents a l’obligatorietat de la consulta “lliure, plena i ben informada” als pobles indígenes. Vexacions dels policies i altres abusos eren a l’ordre del dia, a més de les penúries naturals.

I després de la victòria, van prendre més força les reaccions del món empresarial, mentre la qüestió es polititzava i prenia un caire ideològic. La Presidenta del Consell de les Empreses Privades (la Confindustria i Comfcomercio hondureny) va acusar públicament la Cáceres, a la televisió, de “boicotejar els projectes de desenvolupament de les energies renovables” “protegides per organismes de drets humans que reben fons dels contribuents europeus i dels Estats Units que no saben on van a parar els diners de les seves aportacions”.

Però després de la victòria inicial, el projecte hidroelèctric públic-privat havia tornat a la càrrega en una altra zona lenca i la lluita de les organitzacions indígenes s’havia reprès en aquest front. En una manifestació, a finals de febrer, la Berta i els seus companys es van enfrontar amb vigilants i promotors del projecte hidroelèctric que segons el COPINH els haurien agredit.

El 25 de febrer, el consell indígena va denunciar la deportació forçada de 50 famílies de la zona. Poc després, la líder va pronunciar el discurs públic amb el qual denunciava la matança dels quatre companys, preàmbul del seu tràgic final.

Vàries organitzacions internacionals han condemnat l’assassinat, i el COPINH no ha cessat d’acusar les empreses, entitats i fons de desenvolupament involucrats en el projecte hidroelèctric, d’origen holandès, finès, alemany i estatunidenc, amb “la complicitat de l’Estat d’Hondures”.

Per la família, els companys de lluita i les ong, les autoritats no han fet res per protegir la Cáceres, i ara la mare i els familiars, denuncien que la protecció de la que havia de disposar per part de les forces de l’ordre es limitava a una vigilància de tan en tant i neguen que la Berta mai hagués demanat l’anulació de la mesura cautelar, com va afirmar dijous el portaveu de la policia. Un activista mexicà que passava la nit a casa la família de la Berta Cáceres va ser ferit la nit de l’assassinat i ara és un testimoni clau per a l’esclariment del crim. Però el hondurenys desconfien molt de la pròpia Justícia, i els parents i els companys de lluita de la líder morta han reclamat la presència d’assessors legals en tots els procediments judicials.

A la tarda, baralles a la capital Tegucigalpa entre estudiants universitaris i forces de l’ordre, mentre la indignació creix entre la ciutadania. És massa la impunitat que fins ara ha tapat els delictes d’aquest tipus. Mentrestant, governs i personalitats, des del president veneçolà Nicolás Maduro fins a Leonardo Di Caprio han expressat dolor i condemna i exigeixen justícia.

Silvano Malini, (Paraguai)

 

Josep Bofill
Darreres entrades Josep Bofill (veure totes)
0

Finalitzar Compra