La sensibilització contra el malbaratament alimentari augmenta a la nostra societat a tots nivells (consumidors, productors i legislació). TooGoodToGo és una iniciativa innovadora i pràctica que també té un bon component pedagògic.
“Si no t’acabes tot el que hi ha al plat…” i l’amenaça es reblava amb diferents opcions, segons la família: “Aquesta tarda no sortirà el sol” o “No baixaràs a jugar havent dinat” solien ser les més clàssiques. La cosa es tornava més amenaçadora per als infants quan algú gran deia allò de “Quinze dies a Sibèria, i ja veuries”, o bé recorria a l’abundós vocabulari (avui dia mig oblidat) per increpar una criatura que li costava de menjar: llepa-fils, nyicris, massa fart o la més directa de porc mal abeurat. El grau màxim es donava quan es recorria al xantatge emocional: “Els nens de l’Àfrica no tenen res d’això!”. Sempre he pensat que em vaig començar a fer gran el dia que vaig dir que em sabia greu que els nens de l’Àfrica passessin gana, però si el meu estómac rebentava de tant menjar, tampoc no es compondria res en aquell continent.
Amb tot plegat, a molts de nosaltres, ens ha quedat molt endins una aversió a fer malbé el menjar, encara més quan sabem que altres persones no en tenen. Un primer nivell de lluita contra el malbaratament alimentari són els plats de reciclatge (per exemple, amb el pa que sobra i es torna sec es fa sopa de menta o bé pudding) que sempre han estat a l’ordre del dia a moltes famílies.
No sembla pas, però, que els directius de les nostres empreses alimentàries hagin sentit cap sermó a taula quan eren petits: les estadístiques diuen que un 40% dels aliments (està ben escrit: quaranta!!) es fa malbé al llarg de la cadena logística alimentària. Però no només són els professionals de l’alimentació que semblen actuar com uns massa farts: als consumidors, els aliments amb un mínim desperfecte ja no ens fan el pes. Que aixequi la mà qui hagi deixat algun cop a la lleixa del super una llauna de sardines lleugerament abonyegada o, a la plaça, una poma amb una petita taca. Aliments tots ells perfectament consumibles però que acaben al contenidor. Si les àvies aixequessin el cap…
En els darrers anys, diverses iniciatives miren d’aturar el que, per a molts ciutadans, és una vergonya: per imperatiu legal1 i per costum que s’està establint, els restaurants ens ofereixen la possibilitat d’endur-nos a casa el que no ens acabem (i ja no ens miren malament els de la taula del costat quan ens porten la bossa).
Donar resposta a aquest insostenible malbaratament, buscant-hi una oportunitat d’emprenedoria, és el que fa l’empresa Too Good To Go, una expressió anglesa una mica embarbussada, que traduïda al català vindria a ser el títol d’aquest article. Creada ja fa més d’una dècada per dones emprenedores provinents del món tecnològic, és present a Espanya des fa alguns anys i compta aquí –segons la seva web– amb 4.4 milions de consumidors, 14.700 establiments adherits i han pogut salvar uns 6 milions de paquets de menjar.
El funcionament és senzill: gràcies a la seva aplicació mòbil, posen en contacte proveïdors (botigues, restaurants, supermercats…) amb consumidors. El producte que s’ofereix són aliments amb data de caducitat propera a canvi d’un descompte generós en el preu. Es tracta d’aliments que encara són perfectament comestibles però que no es troben al cent per cent de les seves qualitats organolèptiques. Aquí cal entendre molt bé una qüestió sobre la qual a Too Good To Go fan molta pedagogia: una cosa és un aliment caducat (que per tant ja no es pot consumir) i l’altra un aliment amb data de caducitat preferencial passada (que per tant es pot consumir, tot i haver d’assumir una certa pèrdua en qualitats com textura o gust). Per tant, l’usuari accepta aquesta pèrdua de qualitat (no pas de salubritat) a canvi d’un bon preu i, potser també, de la consciència que està fent alguna cosa bona per aturar el malbaratament alimentari.
No és igual un aliment caducat que amb la data de caducitat preferencial passada
Una altra cosa que ha d’acceptar l’usuari és la flexibilitat en els productes que adquireix: per exemple, si accepta un paquet d’una fruiteria, es trobarà amb una selecció de fruita que potser no hagués triat ell com a primera opció en una compra normal.
Funciona això per a una persona o una família? Alguns lectors de Ciutat Nova, usuaris de TGTG, diuen que, havent fet servir l’aplicació diverses vegades, segons com, costa quadrar el lloc i la hora de recollida i no trobar-se amb ‘sorpreses’ en el paquet de productes adquirits. Per tant, es reclama al consumidor final un cert esforç. Pel que fa a motivacions, tant el preu com la consciència que es fa una cosa bona sembla que juguen el mateix paper.
Aquesta iniciativa (que es defineix com a moviment a la seva web) abasta també les empreses productores d’aliments, les quals poden adherir-s’hi i reben la distinció de Waste Warriors (“Lluitadores contra el malbaratament”). Aquí es tracta sobretot de fer pedagogia incidint en la diferència entre “data de caducitat” i “data de consum preferent”, diferència encara força desconeguda – de fet, el negoci de Too Good To Go es mou entre aquestes dues dates. Empreses com ara Danone, Heura, Yosoy, Bimbo o la distribuïdora Carrefour fan part de la iniciativa i conviden els consumidors a “mirar, olorar i tastar” abans de llençar un producte.
La fita última de Too Good To Go, segons ells diuen, és també impactar en les polítiques alimentàries i de sostenibilitat dels països.
Es tracta d’una iniciativa prou vàlida que presentem als nostres lectors. Tot i que sembla millorable operativament, el cert és que els seus usuaris donen un cop de mà al malbaratament alimentari i saben que estan col·laborant a fer del món un lloc més sostenible. Potser així els nostres avantpassats descansen més tranquils i els nostres descendents no han de veure’s confrontats amb els nens de l’Àfrica o el paisatge siberià.
Autor: Narcís Bassols i Gardella
Aquest article ha estat publicar al número 190 de la revista: Que vagi de gust
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg