coffee-beans-1414100_640Enraonar amb un missioner, i poder fer-ho sense presses, en un d’aquests pocs dies de descans que es prenen per veure la família, es sempre una autèntica lliçó de vida. Porta 40 anys a Hondures, i m’explica com veu la seva missió d’evangelitzar avui: com ja van dir fa anys els bisbes llatinoamericans a Puebla, hi ha una estreta relació entre promoció humana i evangelització.

“Enmig d’un entorn d’injustícia, d’explotació, de barbàrie i de misèria, com podem parlar d’un Déu que és amor?” –es preguntava-. Segons ell la fidelitat a l’evangeli comporta necessàriament que les persones puguin ser protagonistes del seu propi desenvolupament i conscients de la seva pròpia dignitat. Per a aquest missioner la finalitat última de l’Església no és forçar la conversió de la gent, sinó afavorir tot allò que generi el Regne de Deu. La conversió, si arriba, serà benvinguda, però sempre que es produeixi per decisió lliure de la persona.

Un bon exemple: Què és un camperol sense terra? És un desgraciat!!! Si un camperol sense terra, veu extensions immenses improductives d’un terratinent que les defensa amb gent armada, no ens podem quedar indiferents. Això seria posar-se al costat del terratinent. I no es tracta d’anar contra el terratinent, sinó, al contrari, fer-li un gran favor. Parlar amb ell amistosament, negociar, lentament, sense forçar… serà una feina difícil, àrdua, fins i tot perillosa, però té un gran atractiu. Requereix molta paciència… però, si tot va bé, s’aconsegueixen dues coses: Primer, aquell terratinent inhumà i sense escrúpols, dóna el primer pas per humanitzar-se. Després, aquells camperols desgraciats, deixen de ser-ho perquè ara disposen d’una terra, tenen el seu hort i no els falta aigua. Ara poden menjar, poden vendre els excedents del camp al mercat setmanal i fer alguns diners.

Ja tenim un col·lectiu que ha sortit de la pobresa. Aquella gent, abans desanimada, desmoralitzada i empobrida, ara té força per pensar en noves fites. Entre tots parlen de fer una cooperativa agrícola per poder comprar maquinària per a les feines del camp i comercialitzar els productes. El diumenge, aquelles persones, abans aïllades, ara es troben juntes per fer festa. I em deia: “Arribats a aquest punt, ja s’ha posat la primera pedra per construir el Regne de Déu”.

Us ho dic de veritat: Em vaig quedar meravellat.

 

Antoni Pedragosa (juny 2016)

.

Antoni Pedragosa (juny 2016)

Altres articles d’Antoni Pedragosa publicats en aquesta blog 

Antoni Pedragosa
Darreres entrades Antoni Pedragosa (veure totes)
0

Finalitzar Compra