De Hugo Assmann a Francis Fukuyama
He llegit una frase que m’ha fet pensar molt. Sembla un joc de paraules, però quan l’examines a fons, veus que està plena de contingut i de raó. Es tracta d’una afirmació de Hugo Assmann, doctor en Teologia i Ciències Socials. Diu: “Hem mercantilitzat allò sagrat i hem sacralitzat allò mercantil”.
Referint-se a aquesta frase, Hugo Assmann explica que la humanitat, constituïda per persones, és el més sagrat que hi ha al món, i no podem mercantilitzar-la ni degradar-la a la ínfima categoria de massa consumidora. Hem fet de la persona humana un instrument al servei de l’economia, quan hauria de ser al revés, l’economia al servei de la persona. D’altra banda quan diu que hem sacralitzat allò mercantil, es refereix al fet que hem convertit el mercat global, en una mena de déu totpoderós en el qual hem de creure fermament i sense fissures. Una mena d’ídol en el que cal confiar cegament.
Cada tercer divendres de mes, surt l’índex de confiança en el mercat, si aquest es manté o puja, les Borses pugen, si la confiança trontolla, les Borses baixen. El mercat no vol dubtes ni dissidències. Els teòrics del mercat ho diuen ben clar. En Francis Fukuyama ho expressa prou bé amb aquestes paraules: “La història de l’evolució del pensament s’ha acabat. Només hi ha un pensament únic amb capacitat de dinamitzar la societat. És la llei del benefici, és un procés que no admet interferències, qualsevol alternativa està destinada al fracàs”.
Aquestes paraules de Fukuyama dibuixen el perfil de la societat de consum. Les societats occidentals, altament consumistes i tecnificades, han perdut capacitat de crítica i de reflexió. Perquè quan Fukuyama parla de la llei del benefici, ens podem preguntar: benefici per a qui? Per a tothom? Segur que no. Per al consell d’administració de les multinacionals? Sens dubte.
Amb quina raó se’ns pot negar el dret a cercar alternatives, el dret a pensar i a reflexionar? El mercat vol i necessita la fidelitat incondicional dels consumidors. La proposta consumista fomenta el tenir i alhora insensibilitza la capacitat solidària de la persona. El mateix Fukuyama diu frases tan dures com aquesta: “En la lògica del mercat, el discurs solidari no te sentit”.
De fet, però, tenim tot el dret de permetre’ns capgirar aquestes paraules des d’una ètica diferent, i dir : En la lògica humana i solidària, el discurs hegemònic del mercat no té sentit. Entre un tipus de pensament i un altre hi ha tot un mar per on navegar, per on mirar de construir una societat a mesura veritablement humana.
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.