Óscar Romero, sent arquebisbe de San Salvador, va ser assassinat el 24 març 1980 mentre celebrava la missa. La causa: denunciar i ser solidari. Interpel·lat per la seva fe, va denunciar l’atropellament dels drets humans que s’esdevenia des de feia anys al Salvador, país assetjat per la violència civil a causa d’un sistema polític i econòmic profundament injust. Motivat pel camí de l’església llatinoamericana es va solidaritzar amb els pobres, optant per ser un pastor del poble de Déu.
La seva beatificació és un gran esdeveniment. Joiosament celebrat per la gran majoria salvadorenca i molts llatinoamericans que ja el consideraven, fruit de la sàvia fe popular, el sant Romero d’Amèrica. Pacientment esperat, perquè en el procés de beatificació no van faltar obstacles i retrocessos, fins que va arribar el papa Francesc per aplanar el camí. Lluminosament esperançador per milers de cristians que viuen la seva fe des d’un radical i interpel·lant compromís social, pel qual, moltes vegades, arrisquen la seva pròpia vida com ho va fer Romero.
BEATIFICACIÓ
El Vaticà, vint anys després del seu assassinat, va reconèixer que Óscar Romero va ser «mort per odi a la fe». A més del fet, gairebé anecdòtic, que per a la seva beatificació no sigui necessari atribuir-li un miracle, l’Església reconeix que Romero mor com un màrtir perseguit per la seva opció cristiana. El que va impulsar els seus assassins no va ser simplement la intenció de cancel·lar un enemic polític, sinó l’odi contra l’amor per la justícia i el privilegi dels pobres que brolla de l’evangeli, missatge que Romero va saber actualitzar i proclamar, gràcies al seu amor a Crist i la seva fidelitat al magisteri de l’Església. Va ser un pastor que va aprendre a escoltar el clam del seu poble fidel, i per ser fidel al seu poble, va donar la vida. Romero és beat, no malgrat les seves opcions per la justícia i denúncies davant la violència política, sinó justament per aquestes.
El testimoni martirial de Romero irradia compromís i esperança més enllà de les fronteres del seu país i continent, més enllà de les comunitats cristianes i l’Església. Ho testifica l’ONU, que en memòria seva va proclamar el 24 de març com a Dia Internacional del Dret a la Veritat en relació amb Violacions Greus dels Drets Humans. En la resolució es descriu a Romero «com a humanista consagrat a la defensa dels drets humans», que va recórrer a «crides constants al diàleg» i es va oposar «a tota forma de violència per evitar l’enfrontament armat». Tot això va brollar de la seva fe, font de les seves accions, paraules i gestos per la justícia i els drets humans.
El beat Óscar, com actualment no es cansa de repetir Francesc, ens recorda que qui vulgui canviar el món haurà de apropar-se als més febles i exclosos. En paraules de l’arquebisbe en rebre el doctorat honoris causa a la universitat de Lovaina, el 1980, «els pobres són els qui ens diuen què és el món i quin és el servei eclesial al món. Els pobres són els qui ens diuen què és la “polis”, la ciutat, i què significa per a l’Església viure realment en el món.»
CONVERSIÓ «AL POBLE»
Un altre llegat que ens deixa sant Romero d’Amèrica és que tots podem i estem a temps de convertir-nos al poble. A aquell poble fidel de Déu a qui es deu el pastor i cada creient, com li agrada repetir a papa Francesc, per a qui és fonamental sentir «el gust espiritual de ser poble», perquè «és bonic ser poble fidel de Déu. I arribem a la plenitud quan trenquem les parets i el cor se’ns omple de rostres i de noms!».
Són innombrables els testimonis que refereixen una conversió de Romero durant els primers mesos de la seva funció com a arquebisbe. Es diu que l’escullen per haver estat un professor de teologia entre els llibres, algú «neutre» davant els conflictes socials. Escoltar centenars de catequistes perseguits, comprovar l’atropellament als camperols i acompanyar sacerdots amenaçats, el va transformant. L’assassinat del jesuïta Rutilio Gran, el 12 de març de 1977, segella el canvi. «Aquesta va ser la seva conversió pastoral», recorda monsenyor Paglia procurador de la seva causa. «Romero estimava els pobres, però la mort del jesuïta, la nit de la vigília, va ser per Romero el moment en què va entendre que l’Església estava a primera fila al costat dels pobres».
La força espiritual d’aquest arquebisbe es radicava en la fidelitat al seu poble fidel de Déu. Tan fidel que no va voler anar a Roma quan li ho van oferir davant el perill de mort que corria la seva vida. Va respondre: «Un pastor es queda entre la gent fins i tot quan hi ha perill de morir». Fidelitat al poble que implica també fidelitat a la Paraula de Déu: «Estimats germans, que no sigui fals el vostre servei des de la Paraula de Déu. És molt fàcil ser servidors de la paraula sense molestar el món. Una paraula molt espiritualista, una paraula sense compromís amb la història, una paraula que pot sonar en qualsevol part del món perquè no és de cap part del món; una paraula així no crea problemes, no origina conflictes. El que origina els conflictes, les persecucions, el que marca a l’Església autèntica és quan la paraula abrusant -com la dels profetes- anuncia al poble i denuncia: les meravelles de Déu per tal que hi creguin i les adorin, i els pecats dels homes, que s’oposen al Regne de Déu, perquè els arrenquin dels seus cors, de les seves societats, de les seves lleis, dels seus organismes que oprimeixen, que empresonen, que atropellen els drets de Déu i de la humanitat» (Homilia del 10 de desembre de 1977).
SER MÀRTIRS DEL DIA A DIA
El llegat d’Óscar Romero, que la seva beatificació recupera, actualitza i promou, és immens. Però al mateix temps és tan senzill com interpel·lant: l’evangeli demana a tot cristià donar la vida. A alguns, fins a la sang; a altres en el viure quotidià; a tothom testimoniant l’amor de Déu. Amor que és tal si manifesta que justícia i fe van de la mà, que anunci i denúncia es complementen, que no hi haurà pau sense equitat social, i equitat social sense obertura al Misteri. El beat Romero ens revela el valor d’una fe encarnada que, en donar-se, dóna vida. El 15 de maig de 1977, en la homilia del funeral del sacerdot assassinat, Alfonso Navarro Oviedo, va dir: «Tots hem d’estar disposats a morir per la nostra fe, encara que no ens concedeixi el Senyor aquest honor… Donar la vida no és només que el matin a un; donar la vida, tenir esperit de martiri, és donar en el silenci, en la pregària, en el compliment honest dels deures, en aquell silenci de la vida quotidiana, anar donant la vida, com la dóna la mare que, sense escarafalls, amb la senzillesa del martiri maternal, concep en el seu si al seu fill, dóna a llum, alleta, fa créixer, té cura amb afecte del seu fill. És donar la vida, i aquestes són les mares. És martiri».
Lucas Cerviño (Maig 2015)
Sobre l´autor
Després d'una àmplia experiència en el món de l'ensenyament, actualment és a la direcció de la revista Ciutat Nova.
Moltes gràcies Sr. Cerviño per aquesta aproximació al Beat Óscar Romero que no coneixia més que com a lector asidu.
Molt interessant el punt en què diu que la Paraula de Déu és un anunci de goig i també una veu profètica que ha d’alliberar-nos del nostre pecat personal i de les estructures socials concretes que ho promocionen.
T’adones que si som conseqüents amb la Paraula de Déu estem cridats a donar la nostra vida i això inevitablement ens ha de comportar un petit martiri cada dia.
Gràcies.