oxfam_borsaCom era de preveure, conjuntament amb la cimera de Davos, a Suïssa, les dades alarmants llançades per Oxfam-Intermon sobre les creixents desigualtats econòmiques estructurals que dibuixen el nostre món, van ocupar les primeres planes dels diaris i els seus webs durant tot un dia. Què queda, però, després de la indignació? La impressió de no poder canviar les coses?

I els paradisos fiscals on s’amaga aquesta riquesa injusta, són de debò fortaleses inexpugnables? En parlem amb Mikhail Maslennikov d’Oxfam Itàlia.

Comencem per l’escàndol dels paradisos fiscals indicat al vostre informe. De quines xifres parlem?

Segons un càlcul faiable parlem d’una puja de patrimonis financers individuals, custodiats off-shore, d’una xifra superior al PIB d’Alemanya i del Regne Unit junts. Si s’ingressessin els impostos de la renda generats per aquest “tresor amagat dels Estats” els governs tindrien a la seva disposició prop de 190 milers de milions de dòlars més al seus pressupostos anuals.

Què significa Off shore?

Són els territoris que garanteixen avantatges fiscals per a subjectes físics o entitats jurídiques no residents, fins i tot en absència d’una significativa activitat econòmica o de mà d’obra contractada, establint quotes impositives baixes o nul·les per a certs tipus de declaracions de renda.

On són? Qui aconsegueix portar-hi els diners?

Puc citar-ne uns quants. De les illes Caiman a les Bermudes, de Delaware a Singapur fins als “europeus” Luxemburg, Suïssa, Holanda, Jersey, Xipre i Irlanda. Són el punt  d’arribada natural de les transferències de les multinacionals, desde les jurisdiccions de mitjana-alta taxació on desenvolupen la seva activitat econòmica, a través de societats de la seva propietat.

Com s’ho fan per existir en un món globalitzat on les informacions circulen contínuament?

De fet són territoris que sovint no participen del règim d’intercanvi automàtic d’informació fiscal amb les autoritat financeres d’altres nacions. En alguns casos, han adoptat lleis o normatives que garanteixen el secret absolut sobre les societats i sobre els beneficiaris efectius d’actius i entitats jurídiques.

 Quines conseqüències tenen aquestes pràctiques financeres?

Les societats que traslladen als paradisos fiscals els beneficis guanyats a altres llocs, sovint ho fan de manera del tot lícita, tot i que en conflicte amb l’esperit de les normatives fiscals. D’aquesta manera, les multinacionals erosionen les bases impositives als països on operen, provocant disminucions d’entrades a la hisenda nacional. Un càlcul aproximat de l’evasió fiscal de les grans corporacions arriba fins a uns 240 milers de milions de dòlars l’any no satisfets als Estats.

Carlo Cefaloni

Llegir l’article sencer en italià


Potser també et pot interessar: “Quan Panamà són uns papers

 

Josep Bofill
Darreres entrades Josep Bofill (veure totes)
0

Finalitzar Compra