Recentment, he llegit un article de Diego Fares S.J.i Austin Ivereigh sobre la “comunicació en una societat polaritzada”.
Vivim immersos en un clima de polarització generalitzada que ens ofega; una atmosfera que es respira en múltiples àmbits de la vida social i esquerda la convivència, sense excloure ni la família ni les relacions d’amistat: familiars i coneguts ja no se saluden per discrepàncies polítiques, socials o ètiques.
Aquesta nafra polaritzadora tampoc deixa de banda ni la religió ni les Esglésies, com si el fet de professar el mateix credo no fos suficient per trobar-se en una comprensió bàsica, tot i respectant sempre una sana diversitat de punts de vista. En definitiva, el pluralisme, omnipresent en el debat públic i premissa intocable del que és políticament correcte, ha desembocat en una imparable ànsia de divergir en qualsevol qüestió.
Els autors de l’esmentat article proposen un mètode per oposar-se a aquesta perillosa i depriment deriva: “Es tracta de dos “no” i de dos “sí”. Abans de res, no discutir amb qui tracta de polaritzar, i no deixar-se confondre per falses contradiccions. I també, dir sí, però més amb les obres que amb les paraules, a la misericòrdia com a últim paradigma, i dir-ho en la llengua materna, que arriba al cor de cada persona en la seva respectiva cultura”.
Aquest mètode troba les seves arrels en una antropologia fonamental, que arriba al nostre ser personal i a la nostra conseqüent actuació. En la pràctica, no arribarem mai a adquirir una «forma mentis despolaritzadora», com diuen els nostres autors, si ens quedem a la superfície de les coses. L’actual crisi relacional, de la qual la polarització és només un dramàtic efecte disgregador, és una “crisi cultural”, que només pot ser superada amb un plus de cultura i de pensament. Perquè, en el fons, qui polaritza no fa res més que exhibir una penosa carència de pensament, de veritable pensament.
Per això, en aquesta reflexió, voldria aturar-me en el tema de les contradiccions. Fares i Ivereigh pouen en el magisteri del papa Francesc per exposar la diferència entre contradicció i contrast: mentre que la contradicció transita en l’àmbit de la ideologia, el contrast ho fa en l’àmbit de la realitat. La realitat no és mai contradictòria. Quan topem amb un altre, la causa primigènia més probable és que hem abandonat la realitat per refugiar-nos en la ideologia. És en aquest pla on es produeix la discussió, gairebé sempre estèril i antipàtica. Com més s’escalfa la discussió, més s’allunya la realitat, fins al punt que sovint tot acaba en una successió d’atacs i acusacions personals.
En l’àmbit de la realitat, no hi ha discussió sinó discerniment, diu el papa Francesc. Un discerniment que pot ser feixuc, però sempre productiu en termes personals i socials. Afrontem la problemàtica dels refugiats, per exemple. Si restem en l’àmbit de la realitat, trobarem innombrables contrastos en la manera d’afrontar-la, però segurament arribarem a alguna perspectiva de solució. Què és doncs el que enfanga el debat?: el nacionalisme, el racisme, l’economicisme, el proteccionisme exagerat, el populisme, l’egoisme: Ideologies totes elles incapaces de contenir en si mateixes la realitat. Si romanem esclaus d’aquestes ideologies, la polarització està assegurada.
Una forma mentis despolaritzada és, en canvi, un pensament desideologitzat. Ho deia el papa Montini en temps de la Populorum Progressio: «El món pateix per manca de pensament». El temps de les grans ideologies ja ha passat, diuen els pensadors postmoderns. Però no sembla que hagin estat substituïdes per un autèntic pensament de la realitat sinó, més aviat, per una multitud de micro i cripto-ideologies, tan més perilloses en la mesura que són inconscients. Quines són les meves? Les teves? És una pregunta important.
Autor: Jesús Morán, Llicenciat en Filosofia i especialitzat en antropologia teològica i teologia moral. Copresident del Moviment dels Focolars.
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg
Gracias por este artículo sugerente y positivo. Muy interesante el binomio ideología vs realidad, me ayuda a hacer una radiografía rápida para analizar mis comportamientos y ver dónde estoy situado cuando digo o hago algo…
Quizá ha pasado el tiempo de las ideologías y tenemos que recuperar los grandes ideales como la paz, el amor recíproco, la salvaguardia del planeta y la solidaridad de toda la humanidad… y muchos más.