Feia temps que la petita presa que alimentava una comunitat de regants d’un determinat indret, tenia una fuita que marxava pel propi camí de la comunitat, que lògicament el deteriorava i l’enfangava. Es va avisar l’organisme estatal responsable de la presa per demanar la reparació de la fuita.
Passat un any i mig sense resposta, la comunitat de regants va decidir buidar la presa i tapar la fuita amb argila, deixant-la uns dies sota l’acció del sol. Després es va tornar a omplir la presa i la reparació va resultar eficaç perquè ja no hi havia fuita.
Nou mesos més tard, l’organisme estatal responsable va dir que aquell arranjament no s’havia fet segons la normativa i que la comunitat de regants havia fet ús d’unes competències que no li pertocaven i per aquest motiu va aplicar una sanció administrativa. La reparació feta per l’organisme estatal, feta segons la normativa, va durar dos mesos i es va tornar a produir la fuita.
La situació actual és una comunitat de regants que es nega a pagar una sanció que consideren immerescuda, fan recursos administratius contra la sanció i hi ha una nova fuita, perquè la reparació oficial no ha funcionat bé. Diguem de pas que la factura de la reparació oficial va anar a càrrec de la comunitat de regants, cosa que ha comportat una queixa al Síndic de greuges.
La decisió de la comunitat de regants ha estat clara. Tornar a arreglar com es va fer amb èxit la primera vegada, sense dir res a l’organisme competent. Un fet com aquest i molts de similars, posa de manifest una qüestió fonamental: allò que pugui fer la instància més propera, que no ho faci la més llunyana. És un principi que perfecciona la democràcia, la fa més propera i operativa. S’anomena principi de subsidiarietat. La reflexió seria aquesta: la democràcia es referma quan pot actuar localment i es deteriora quan es centralitza. Però per poder resoldre els problemes localment, cal que les recaptacions locals quedin al menys en un percentatge significatiu al seu lloc. No té res d’estrany que des de les bases populars, es qüestioni la globalització, perquè va en sentit contrari al principi de subsidiarietat.
L’actitud anti-global comença per potenciar l’economia local per sobre de la global. Anar a la petita botiga en lloc del gran centre comercial.
Són petits gestos que tornen a distribuir la riquesa d’una forma més justa.
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.