power-button-on-tv-remoteUn dels aspectes importants en les relacions humanes, són les relacions de poder, entenent per poder aquella capacitat de prendre decisions, d’exercir un cert domini o influència sobre els altres.

És evident que la força d’aquest poder ha d’estar sempre dins d’uns límits raonables. Un poder exagerat es transforma en totalitarisme i un poder inexistent es transforma en anarquia. Això es veu molt clarament en l’àmbit públic, però també és evident en la vida familiar i de parella, on és molt important que les relacions de poder siguin equilibrades, que no vol dir idèntiques, perquè un pot servir més per a una cosa i l’altre per a un altra. Per tant, per raons d’eficàcia, les responsabilitats poden ser diferents.

És important, això sí, que les responsabilitats siguin negociades,  és a dir, que no es prenguin arbitràriament de forma autoritària, evitant la invasió en el territori de l’altre, que dóna peu a la pitjor situació de relacions de poder, quan es produeix el domini d’una part i la submissió de l’altra.

Gestionar correctament les relacions de poder, no  resulta fàcil. Calen ganes de voler-se entendre, i no sempre es donen les condicions que permetin parlar serenament del temes, ja que sovint estem sotmesos a pressions per la feina, la família, els fills… i tot això portà a situacions de fatiga i mal humor, que provoquen reaccions incontrolades de crits i disputes.

És important reflexionar sobre com fer front a aquestes situacions, abans que es presentin.  Quan es produeixen situacions de desacords, cal saber cedir en favor de l’altre, en el ben entès que cal vetllar perquè no sigui sempre el mateix qui cedeix, i que, per tant, no sigui sempre el  mateix qui se surti amb la seva. Si no es vigila, pot arribar a succeir que un porti tot el pes de la casa, i els altres estiguin vivint allà com en una mena de fonda gratuïta, sense deures ni responsabilitats. I no es això. Una parella o una família, és un grup que té un projecte de vida en comú, i ningú se’n pot desentendre. És ideal que, a l’espai familiar, tothom s’hi trobi a gust, que  tothom s’estimi i es respecti, i tothom se senti estimat i respectat. I que no falti mai aquella regla d’ or, indispensable pel bon funcionament del grup: “Fes als altres, allò que voldries que et fessin a tu”.

Antoni Pedragosa (abril 2016)

Altres articles d’Antoni Pedragosa publicats en aquesta blog 

Antoni Pedragosa
Darreres entrades Antoni Pedragosa (veure totes)
0

Finalitzar Compra