Des del seu enfocament prosocial, Robert Roche, col·laborador habitual de Ciutat Nova, ha dedicat gran part de la seva tasca formativa i de recerca a les relacions de poder i la comunicació a la parella. El seu esperit inquiet l’ha portat a xatejar amb una de les anomenades “intel·ligències artificials” acabades d’aparèixer (goatchat.ai) sobre aquest tema, que tanta relació té amb múltiples tipus d’abús.
Les relacions de parella són més que un dels àmbits de les nostres relacions personals i les podem entendre com un petit laboratori de la nostra manera de relacionar-nos en general amb els altres i fins i tot amb nosaltres mateixos.
Com en qualsevol sistema, en una parella també hi ha relacions de poder. No és res negatiu, el perill apareix quan es produeix un desequilibri, permanent o puntual. Pot ser el primer pas cap a una situació abusiva.
Quan li vam demanar una aportació sobre les relacions de poder a la parella i la seva relació amb els abusos intrafamiliars, Robert Roche, psicòleg i fundador del Laboratori de Recerca Prosocial Aplicada (LIPA) ens va sorprendre amb aquesta proposta: “Estic fent un xat sobre el tema amb una intel·ligència artificial i potser als lectors de Ciutat Nova els pot interessar el fruit d’aquesta interacció amb un chatbot.”
Ens va interpel·lar que un psicòleg que posa un accent gairebé extrem en la humanització -delicadesa, subtilesa…- de la comunicació entre les persones parlés del tema amb l’últim exemplar d’una tecnologia que ens està envaint. Què ens pot aportar una conversa amb un xatbot? Un professor universitari parlant amb el nou rei del plagi dels exàmens? Doncs sí. Però cal tenir present que no es tracta d’una conversa entre persones.
A la primera part, a través de les preguntes, Robert Roche identifica els elements que considera rellevants perquè una relació de parella sigui sana i, per tant, exempta de perills d’abús.
Les respostes del chatbot són políticament correctes? Són un exemple del que socialment es dona per acceptat? Potser la màquina sap llegir les nostres idees i respondre’ns el que volem escoltar? Sigui com sigui, amb aquest format Roche aconsegueix que els lectors ens formulem algunes preguntes i consideracions molt oportunes.
Xerrada I
PERILLS INVISIBLES
- Roche: Els abusos solen ser la part visible d’una situació amagada que s’ha estat coent durant temps. Pots parlar-me dels aspectes ocults en les relacions de parella?
GoatChat: Aquests aspectes inclouen l’ús de tàctiques com coacció, manipulació, pressió, xantatge, control i abús. Algunes tàctiques de poder inclouen el control, l’amenaça, la intimidació, el xantatge emocional, el distanciament, la manipulació i l’assetjament.
RR: Podem entendre que l’admiració influeix en l’equilibri de poder a la parella.
G: Sí. Quan un membre de la parella expressa admiració per l’altre, això reforça i millora els sentiments d’autoestima, fet que contribueix a una relació d’igualtat i respecte entre els dos membres de la parella.
L’admiració pot portar a la submissió
RR: Però l’admiració pot portar al sotmetiment.
G: Certament. Això passa quan les necessitats de l’admirat esdevenen una prioritat per a l’admirador i se sacrifiquen altres aspectes importants necessaris per mantenir una relació sana.
RR: En quina mesura l’afecte modula les relacions de poder a la parella?
G: Hi té un paper molt important. Els dos membres d’una parella tenen dret a rebre amor i cura, i és important que tots dos se sentin respectats i valorats de la mateixa manera. Això redueix els desequilibris i assegura una relació harmoniosa i saludable.
RR: Dir: “això està bé o malament” a una persona, no suposa posar-s’hi per sobre?
G: Depèn de la situació. És important tenir en compte la perspectiva de l’altra persona abans d’emetre un judici.
RR: Però es podria dir millor: “a mi això em sembla bé” o “m’agrada” o “em sembla malament” o “no m’agrada”.
G: És una forma més respectuosa, ja que permet que l’altra persona tingui en compte la teva opinió mentre segueix valorant les seves idees. Jo crec que una comunicació efectiva es pot aconseguir si es parla amb respecte i fent servir frases carregades d’humilitat.
RR: Em pots dir alguns exemples que il·lustrin gestos de poder a la parella?
G: Controlar la presa de decisions, manipular l’altre i jugar amb els seus sentiments, coaccionar-lo per fer allò que un vol o negar-li recursos de suport.
RR: I altres gestos de comunicació no-verbal que mostren el poder d’un sobre la parella?
G: Mirar amb menyspreu, moure’s de forma amenaçadora, interrompre bruscament, evitar el contacte visual…
ATENCIÓ VERITABLE
RR: Un error important en la comunicació és no parar una atenció veritable a l’altra persona. Com ho veus?
G: Crec que una de les principals equivocacions en la comunicació és la manca d’escolta activa. L’atenció veritable significa escoltar realment allò que l’altre està dient i respondre de manera adequada, tenint en compte les seves necessitats, desitjos i intencions. Això ajuda a construir relacions sòlides i positives.
RR: Una forma de generar empatia consisteix a fer preguntes intel·ligents i interessants.
G: Em sembla una manera excel·lent de generar empatia. Demostra que ens prenem seriosament les idees, opinions i preocupacions del nostre interlocutor i que donem valor a la conversa.
Xerrada II
A la segona part del diàleg els papers d’entrevistador i entrevistat s’inverteixen i el chatbot s’interessa per les aportacions de Roche arran del seu article Fenómenos de poder en la pareja y en la familia. L’article, que es troba disponible a la xarxa a través del codi QR que apareix en aquesta secció, va ser publicat a Cuadernos de Pedagogía (UAB) el 1981 i el seu contingut ens segueix semblant molt actual. Al final hi copiem algunes de les seves conclusions.
METACOMUNICAR
Goatchat: El teu article vol entendre els efectes dels rols de poder en les relacions entre la parella i la família. Em sembla que la clau per una relació sana és assegurar-se que les dues persones estiguin contentes amb els acords que hagin assolit sobre la dinàmica de poder. Tens algun consell que puguem seguir per arribar a aquest punt?
- Roche: Subratllaria la importància d’aprendre a metacomunicar, és a dir saber comunicar sobre el nostre fluid comunicatiu gairebé com si en fóssim espectadors.
AI: Quin tipus de tècniques ens recomanes per millorar la comunicació?
RR: L’aprenentatge metacognitiu, és a dir pensar simultàniament sobre les nostres accions, paraules i fins i tot els nostres pensaments. Reconec que és una mica difícil.
S’ha d’aprendre a metacomunicar
AI: T’entenc. Sembla molt necessari per comprendre millor la dinàmica de poder en una relació. Tens al cap alguna forma per ajudar-nos a entendre aquest concepte?
RR: Doncs sí, és important monitoritzar-se un mateix, és a dir: no tan sols autoobservar-se, sinó autocontrolar-se prèviament, posteriorment i simultàniament, que és més difícil.
ALGUNES CONCLUSIONS
- 1. La parella i la família no es poden considerar només des d’una perspectiva mitificadora de l’amor. Com totes les relacions, la de parella i familiar està subjecta a fenòmens de poder. Se’n parla molt, però no s’ha analitzat en profunditat.
- 2. El poder no és unidimensional. Preguntes com qui decideix els diners que gastem són insuficients, ja que hi pot haver diversos nivells; és a dir, un membre de la parella pot decidir en una àrea i viceversa (quant gastar en menjar, per exemple, pot ser competència d’un i quant gastar en roba i mobles pot correspondre a l’altre).
- 3. El poder no és una cosa del tot estàtica i previsible.
Quan afirmem que, en una parella, un té el poder, no vol dir que serà sempre aquest qui decidirà o influirà. Hi pot haver un poder més gran d’un membre sobre l’altre segons els moments i les situacions.
- 4. Cal tenir en compte la perspectiva bidireccional de totes les relacions. No n’hi ha prou amb el model lineal-causal en les relacions (per exemple, mare afectant el fill i no a l’inrevés). No es pot considerar la direcció dominant-submís aïlladament, sense tenir en compte la inversa, submís-dominant, i sense la interrelació de les dues direccions.
Hi pot haver punts de partida en aquesta relació circular, però la posada en marxa de la mateixa relació fa indefinibles aquests punts. Per exemple, el poder inicial de la mare sobre el fill es pot invertir fàcilment, convertint-se el fill en el tirà de la seva mare. També una relació conjugal aparent “dominador-submís” pot amagar, fàcilment, una submissió que obliga a la dominació.
- 5. No podem deslligar l’estudi del poder a la parella dels antecedents personals i relacionals de la infància dels individus implicats.
S’han de tenir en compte els aspectes inherents a la dotació genètica de l’individu. És molt possible que, com més dotat estigui l’individu, més possibilitats de poder tingui. Per això són importants la constitució física, el sistema endocrí, el sistema nerviós (nivell d’activitat, llindars de percepció, reactivitat, iniciativa. . . ) o la intel·ligència.
A mesura que l’individu es va desenvolupant, aquests aspectes van entrant en el joc de la relació social, de manera que, a la dotació objectiva de cada subjecte, cal afegir la dotació percebuda per aquest, imaginària (autoimatge).
Aquest article ha estat publicat al número 193 de Ciutat Nova: Abusos
Sobre l´autor
Investigo des dels anys 80 si la ciència psicològica pot confirmar que estimar els altres és funcional per a la salut integral de la persona i per crear harmonia i unitat en les relacions interpersonals. N’estic convençut.
Fantàstic article! Enhorabona!