Manifestacions a Atenes per votar no al Referèndum.

Manifestacions a Atenes per votar no al Referèndum.

Una lectura diferent del que passa amb Grècia. A Itàlia i a Alemanya, els altres països europeus els van perdonar molt al final de la Segona guerra mundial… Ara, hem esdevingut el servent implacable de la paràbola evangèlica, i qui podria fer alguna cosa, com ara els Estats Units, es queda aturat. Està bé, doncs, la iniciativa  de subscripció popular dels ciutadans europeus.

Pel que fa a la situació de Grècia, sempre em ve a la ment la paràbola del servent sense compassió: “El regne dels cels és similar a un rei que va voler passar comptes amb els seus servents. Tot just havia començat, quan li’n van portar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia amb què pagar, el Senyor va manar que el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. Ell se li va llençar als peus i, prosternat, li deia: Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot. Llavors, compadit d’ell, el senyor va deixar lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.

Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L’agafà i l’escanyava dient: Paga’m el que em deus! El company se li va llençar als peus i li suplicava: Tingues paciència amb mi i ja t’ho pagaré. Però el s’hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.

Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. El senyor va fer cridar aquell home i li digué:

Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute, No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu?” (Mateu 18).

A Itàlia i a Alemanya, els altres països europeus els van perdonar molt al final de la II guerra mundial, quan el seu deute humanitari, ètic, econòmic, era infinit (nazisme, feixisme, holocaust, destrucció del patrimoni artístic de centenars de ciutats europees…).

No oblidem que J.M. Keynes, també per l’experiència dels efectes de la primera guerra mundial (nazisme), va intercedir i va obtenir un enorme descompte dels deutes de guerra, fet que va permetre els miracles alemanys i italians de la post-guerra.  Tampoc hem d’oblidar que Europa va néixer posant en comú els recursos, carbó i acer, que havien alimentat les guerres mundials, també per poder dir “mai més la guerra” gràcies a la unitat econòmica.

Ara, nosaltres fem com aquell servidor implacable que oblida el gran deute que se li va perdonar i es comporta com un tirà amb aquell que li deu una quantitat molt més petita (Grècia).

Miro amb simpatia la subscripció popular europea per recollir dels ciutadans els miliards necessaris, vista la miopia i incapacitat dels estats i de les institucions internacionals (el FMI té un enorme pes, controlat  quasi totalment pels Estats Units, que podrien fer molt més en aquest afer, si volguessin). L’Europa dels ciutadans salvarà l’Europa dels no-governs.

Luigino Bruni

Coordinador comissió internacional de l’Economia de Comunió

@bruniluis

Articles de Luigino sobre Economia de Comunió

Article original en italià.

 

Sobre l´autor

Més articles

Després d'una àmplia experiència en el món de l'ensenyament, actualment és a la direcció de la revista Ciutat Nova.

0

Finalitzar Compra