Barcelona,_Sagrada_família,_Sant_Jordi_de_Subirachs_RI-51-0003813Sempre que arriba aquesta festa tan singular i tan nostra de Sant Jordi, em ve a la memòria aquell poema de Salvador Espriu, Oració al Senyor Sant jordi, que, en forma de pregària dirigida al misteriós cavaller Sant  Jordi, li demana quatre coses, que són fonamentals per a la bona marxa del país:

«Senyor sant Jordi,

patró,

cavaller sense por,

guarda’ns sempre

del crim

de la guerra civil.

Allibera’ns dels nostres

pecats

d’avarícia i enveja,

del drac

de la ira i de l’odi

entre germans,

de tot altre mal.

Ajuda’ns a merèixer

la pau

i salva la parla

de la gent

Amén.»

El poema dibuixa d’una forma sibil·lina, les quatre característiques que legitimen una identitat: El no a la violència; El no a la injustícia; L’amor a la pau. I el desig de conservar allò que més ens identifica, que és la nostra llengua.

Salvador Espriu posa a la guerra el qualificatiu de “crim”. La guerra sempre és un crim contra la humanitat. Quanta gent innocent, sense cap responsabilitat en el conflicte, ha de patir els horrors de la guerra!

Espriu dibuixa també, amb l’avarícia, la causa de la mala distribució dels bens. Uns tenen molt i altres tenen poc. El drac de l’ira i de l’odi entre germans, que ens fa tractar amb menyspreu allò que és diferent, allò que no és el nostre.

A tots ens agrada la pau. Però  som mereixedors de la pau.?  Perquè aquella pau que ens beneficia a nosaltres, però perjudica els altres, no és una pau digna. Ser mereixedors de la pau vol dir ser constructors d’aquella pau que beneficia tothom.

Finalment Espriu dóna el crit d’alerta quan diu “Salva la parla de la gent catalana”. Les llengües minoritàries, sempre tindran el perill de ser engolides per les llengües majoritàries. Les grans llengües s’han imposat per una pressió colonial, imperial, o invasiva. La seva implantació procedeix d’un fet violent i negatiu, però, mirant el positiu, les llengües majoritàries són un element vehicular d’entesa, i això sempre és bo.

Les identitats en un món plural, hauran d’ésser integradores, mai excloents. El nostre país és i ha estat sempre un país d’acollida, i cal que ho segueixi sent sempre. El símbol del llibre i la rosa, tan ben assumit per tota la població, és una síntesi cultural i poètica molt ben assolida. És el perfil del que hauria de tenir sempre el nostre país. Estimar la nostre identitat i la nostra cultura, i estimar i respectar la identitat i la cultura dels altres.

Antoni Pedragosa (abril 2016)

Altres articles d’Antoni Pedragosa publicats en aquesta blog 

Antoni Pedragosa
Darreres entrades Antoni Pedragosa (veure totes)
0

Finalitzar Compra