Aquesta senzilla afirmació és la primera que vaig aprendre quan vaig començar els meus estudis de descriptiva. En un primer moment, em va semblar una ximpleria, però, a poc a poc, he anat entenent la importància d’aquest principi tan simple. Si vols fer una cadira que mai vagi coixa, fes-la de tres potes en lloc de quatre, perquè la quarta pota ha d’estar necessàriament en el mateix pla de les altres tres i això és molt difícil. Les trilogies són molt freqüents en tot tipus de representacions simbòliques, tant a la música com a la pintura i, per suposat, a la Religió.
Si quatre punts de suport és dificilíssim que estiguin en un mateix pla, si només ens quedem amb dos, arribem a un punt en què els plans que els contenen són infinits i, per tant la situació esdevé totalment imprecisa i inestable.
Anem ara al tema que ens interessa actualment. Les idees generades per la Il·lustració a finals del segle XVIII i l’organització política que va nàixer amb la Revolució francesa van encunyar tres precepte o objectius que resumien l’ambició de transformació de la societat: Llibertat, Igualtat i Fraternitat. Com tota obra humana, els primers revolucionaris van deformar ràpidament alguns dels seus propis preceptes i es van embarcar a imposar als seus veïns contigus els seus principis, atropellant la seva pròpia Llibertat i donat lloc a sagnants enfrontaments a tota Europa.
Ja a mitjans del segle XIX, pensadors –principalment anglosaxons- van posar l’accent en la Llibertat dels individus, elevant a categoria el que era, en realitat, tan sols un recolzament del projecte revolucionari. Els abusos que el liberalisme desenfrenat va produir va generar el moviment pendular i van nàixer, a finals del segle XIX, principalment a Alemanya, els pensadors que posaven la Igualtat per davant de qualsevol altre principi, el que va derivar en els règims comunistes que va patir Europa durant tot el segle XX. Ambdós moviments pendulars han sumit el nostre continent en el període més mortífer de tota la seva història.
Si, en el pla polític, aquesta utilització parcial dels principis revolucionaris ha demostrat ser totalment inadequada per resoldre els problemes, resulta encara molt més evident en el pla econòmic: ni el liberalisme, condemnat a les seves crisis cícliques, ni el comunisme, per la desnaturalització de la persona i la manca d’incentius a l’esforç han estat capaços d’articular sistemes econòmics sostenibles en el temps. És adient, doncs, preguntar-se, i molt més en aquest temps de crisi profunda, els motius d’aquesta frustrant realitat.
La meva humil opinió és que, fins ara, ha estat relegat totalment el tercer principi de la Revolució, “la Fraternitat”. I resulta que busquem un pla damunt del qual ens puguem sustentar, però per això ens calen els tres punts, i el que encara no hem volgut realment desenvolupar és la potenciació, a tots els nivells, de la Fraternitat. S’ha parlat molt d’aquest concepte, però ni les noves generacions han estat educades sobre les maneres de dur-la a la pràctica ni s’han desenvolupat models econòmics que demostrin que és un valor que genera nous i increïbles potencials generadors de riquesa. La sinergia que es genera quan diferents individus col·laboren en la consecució d’un fi té un potent efecte multiplicador, que ja està sent valorat en els sistemes moderns de gestió empresarial.
Hem viscut dos segles, i encara vivim, en una lluita de bornis: d’una banda, els qui defensen la Llibertat a ultrança i de l’altra, aquells que consideren que la Igualtat és un bé irrenunciable i està per damunt de tots els altres, però, qui ha defensat de veritat la Fraternitat? És precisament aquest tercer punt el que pot potenciar i alimentar els altres dos, perquè dir Fraternitat és respectar la Llibertat de l’altre i també ajudar els menys dotats perquè s’apropin a la Igualtat. Existeixen indicis que indiquen, tímidament, que apareixen iniciatives com ara el “coworking” (treball compartit), el “crowfounding” (microfinanciació solidària amb projectes socials) i d’altres experiències, principalment entre els més joves, que apunten en aquesta direcció
Serà el segle XXI el segle de la Fraternitat?
Marcelo Muriel (enginyer Industrial) 28/01/2015
Sobre l´autor
Després d'una àmplia experiència en el món de l'ensenyament, actualment és a la direcció de la revista Ciutat Nova.