Tot fent servir el WhatsApp, a molts de nosaltres, aquests dies ens ha una capseta petita groga amb un avís que, potser la majoria, en diríem críptic: “Els missatges que envies a aquest xat, i també les trucades, ara estan protegits per l’encriptació end-to-end”.
L’encriptació és una tècnica concreta que permet desxifrar un missatge a través d’una contrasenya que han de conèixer i compartir qui el remitent i el destinatari, convertint així la seva comunicació en il·legible per als altres que no tinguin el codi per interpretar-ho.
Com funciona la transmissió d’un missatge per WhatsApp
Quan enviem un missatge a través del WhatsApp, aquest és registrat pel servidor de WhatsApp (ho veiem quan es visualitza el primer tick decolor verd) i després successivament és transmès al dispositiu del destinatari (segon tick). La “simplicitat” d’aquest tipus de transmissió dels missatges, ha permès que es creessin programes a mida que, activats per una connexió d’Internet, poguessin interceptar els missatges intercanviats a través de dispositius lligats a aquella mateixa xarxa.
Què canvia?
Amb la introducció de l’encriptació end-to-end, WhatsApp s’ha dotat d’un nivell de protecció afegit que impedeix que les comunicacions efectuades a través de l’app puguin ser controlades i llegides per tercers, quedant les nostres comunicacions allunyades de mirades indiscretes. I això sense que nosaltres haguem de fer res, perquè el compartir i la comprensió del codi encriptat és feina dels dispositius que utilitzem per enviar i rebre missatges, fotos, vídeos i trucades amb WhatsApp. L’única diferència és que ara, els missatges estan situats al servidor en forma encriptada i WhatsApp es converteix en un simple carter sense poder llegir què hi ha dins la carta que transporta.
Perquè utilitzar l’encriptament end-to-end?
Segons els creadors de WhatsApp, “quan envies un missatge, l’única persona que pot llegir-lo és la persona o el grup a qui l’has enviat. Ningú més pot veure què hi ha al missatge. Tampoc els criminals informàtics. Ni els hackers. Ni règims opressors. Ni tant sols nosaltres. L’encriptació end-to-end ajuda a que les comunicacions fetes amb WhatsApp siguin privades, com les que es fan en persona”.
La motivació que hi ha darrere aquest pas fet per WhatsApp té segurament dos motius diversos. El primer té relació amb qüestions de mercat, perquè, després d’haver entrat a l’ecosistema Facebook, cada vegada hi ha més usuaris de WhatsApp s’està decantant progressivament per la utilització d’altres app, com per exemple Telegram, que des de sempre ofereixen comunicacions més segures.
La segona motivació es refereix a aspectes més polítics, després del braç de ferro que als Estats Units involucra, d’una part, la societat lligada a la tecnologia i, de l’altra, les autoritats de l’estat, sobretot després de l’episodi que ha implicat l’FBI que, després del tiroteig de San Bernardino del desembre del 2015, havia presentat la reclamació per accedir a les dades de l’iPhone de l’assassí, permís denegat per Apple en nom de la decisió de no difondre dades dels seus usuaris per protegir la seva privacitat.
Preguntes
Són dues les preguntes que ens podem fer mirant aquesta novetat des d’una perspectiva més àmplia. La primera fa referència a Facebook (que és propietària de WhatsApp): de debò renunciarà, com sembla que promet, a analitzar les nostres converses i telefonades, perdent així les nostres dades comercialment fonamentals per conèixer el nostre perfil i vendre, en conseqüència, la publicitat, motor econòmic de la famosa xarxa social?
La segona fa referència a la seguretat real, perquè, com escriu el periodista Arturo Di Corinto, sempre hi ha elements de debilitat o punts d’atac que són sempre presents, també als sistemes que es presenten com els més sofisticats.
I ara, doncs, davant del dubte, el consell, simple i eficaç: si no vols que una cosa se sàpiga, no l’escriguis.
Sobre l´autor
Després d'una àmplia experiència en el món de l'ensenyament, actualment és a la direcció de la revista Ciutat Nova.