Petits i grans canvis que (ens) calen
La crisi del coronavirus semblava un obstacle massa complicat: fer una sobretaula i, alhora, mantenir el distanciament social semblava una contradicció massa forta, però les noves tecnologies ens van ajudar.
Malgrat la fredor de les pantalles, l’Amparo, encarregada de moderar en aquesta ocasió, va conduir la conversa amb professionalitat i escalfor, mostrant que la distància no és un impediment quan es creu en el que es fa. En aquest segon Fem Sobretaula, els protagonistes van parlar sobre ecologia, una temàtica que, havent sacsejat l’opinió pública en els darrers mesos, encaixava d’una manera gairebé assajada amb el moment. La conversa va anar saltant per tres àmbits: van encetar amb el tema estrella, coronavirus i ecologia, després van seguir amb les polítiques públiques i el paper dels governs per frenar el canvi climàtic i van acabar amb un moment d’autocrítica.
1. PANDÈMIA I ECOLOGIA
La relació que la pandèmia del coronavirus ha tingut amb l’ecologia no podia faltar per la seva actualitat ni per la seva correspondència amb la temàtica. I és que la pandèmia ha posat en evidència una dualitat d’aspectes sobre ecologia que calia tractat amb deteniment. L’Amparo va posar sobre la taula el tema i l’Olympia, decidida a encetar la conversa, va seguir amb el primer d’aquests aspectes: “Molts científics diuen que no serà la primera pandèmia que viurem perquè les pràctiques que hem dut a terme al llarg de la història, han tingut moltes conseqüències mediambientals que, al final, havien de passar-nos factura”.
Per la seva part, en Fortunat va voler remarcar l’altre dels aspectes: La disminució de les emissions de carboni a l’atmosfera gràcies al confinament. Seguint aquesta línia, la Yukiko va exposar una reflexió que, per ella, hauria de destil·lar-se d’aquesta situació, i és que cadascú ha de revisar què és imprescindible a la seva vida i fer una tria per intentar reduir la petjada de carboni de cadascú.
L’Ada, però, va expressar que “els anys i anys d’explotació al planeta, no es poden compensar amb uns mesos d’inactivitat” i això la va portar a reflexionar sobre la necessitat de dur a terme una transició de tipus ecològic. És a dir, dur a terme una sèrie de polítiques públiques per part dels governs per frenar el canvi climàtic. Serien, per exemple, polítiques com la modificació de l’IRPF segons la petjada ecològica de cadascú.
2. POLÍTIQUES PÚBLIQUES
Lligant amb l’últim apunt de l’Ada, la conversa va passar al segon àmbit temàtic: governs, polítiques públiques i ecologia. Aquí van establir un paral·lelisme molt interessant entre les polítiques sobre ecologia i les polítiques sobre igualtat de gènere. Avui en dia, a Catalunya, totes les polítiques públiques han de presentar un pla de perspectiva de gènere, però, en canvi, no han de tractar de manera central l’ecologisme. Això és així perquè, tal com va mostrar l’Ada, i tal com passava abans amb la perspectiva de gènere, no tothom veu l’ecologia com un punt essencial a ser tractat.
Tot seguit, el Pau va exposar la següent paradoxa: els qui més pateixen el canvi climàtic són els països més pobres però, a la vegada, també són els que menys poden fer per revertir-ne les conseqüències per falta de recursos. L’Olympia no acabava d’estar-hi d’acord i, a tall d’anècdota, va explicar que un alt càrrec del govern francès va criticar que l’Índia contaminava molt. Tot i que aquesta afirmació pot ser certa, s’ha de tenir en compte que els països considerats dins de la perspectiva econòmica d’occident com a desenvolupats, com França, han estat contaminant molt durant els últims anys per arribar on són ara i països com l’Índia només estan seguint les seves passes. A més, s’ha de tenir en compte si la contaminació d’aquests països prové de les empreses pròpies del país, o en canvi, de les que estan geodeslocalitzades i que pertanyen a països desenvolupats.
3. AUTOCRÍTICA
Finalment, el cabal de la conversa va portar cap a un moment d’autocrítica. Per l’Ada, hem de saber adaptar les nostres accions als recursos i a les oportunitats que tenim en cada moment per ser el més respectuosos possibles amb el medi ambient. Segons l’Olympia, la nostra acció individual està limitada i, per tant, a nivell individual no ho podem canviar tot. Cal, primer, que una sèrie d’agents influents es posin d’acord per canviar l’estructura actual a nivell productiu i social.
En Fortunat va posar en comú la seva estratègia per intentar reduir la petjada de carboni: moure’s per necessitat. Alhora, però, criticava la vergonya de volar. “Jo per tornar al meu país, Madagascar, he d’anar en avió sí o sí”. Per la seva part, la Yukiko va explicar que va comprar una samarreta d’una empresa que, per cada unitat venuda, planta un arbre. Tot i ser un gest molt micro, tots van convenir en què cada gota compta.
Així doncs, el compromís amb el medi ambient va tenyir la conversa que, a poc a poc, va anar arribant a la seva fi. L’Amparo va encarregar-se del tancament, amb aquesta interpel·lació: “El primer pas per a poder canviar alguna cosa és reconèixer que es fa malament”. I així, la mica de culpa que s’havia instal·lat en la mirada de tots, va deixar pas a un sentiment conjunt de caminar endavant per construir plegats i de mica en mica, un futur més verd i millor.
Ada: Cal una transició de tipus ecològic. Dur a terme una sèrie de polítiques públiques per frenar el canvi climàtic. Per exemple: modificació de l’IRPF segons la petjada ecològica de cadascú.
Amparo: El primer pas per a poder canviar alguna cosa és reconèixer que es fa malament.
Olympia: La nostra acció individual està limitada. Primer cal que una sèrie d’agents influents es posin d’acord per canviar l’estructura actual a nivell productiu i social.
Fortunat: Em sembla exagerat que es parli de la vergonya de volar. Jo, per anar al meu país -Madagascar- he d’anar en avió sí o sí. El meu criteri és que, per reduir la petjada ecològica, ens hauríem de moure per necessitat.
Pau: Els qui més pateixen el canvi climàtic són els països més pobres però, a la vegada, també són els que menys poden fer per revertir-ne les conseqüències per falta de recursos.
Yukiko: Cadascú ha de revisar què és imprescindible a la seva vida i fer una tria per intentar reduir la petjada de carboni de cadascú.
Sobre l´autor
Periodista per vocació i també en formació a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona). Observadora, apassionada per conèixer històries noves i una mica somiatruites, m’agrada escriure pensant que les meves paraules poden ajudar a crear un món millor. He crescut rodejada de llibres tota la meva vida, per tant, l’art d’escriure ha marcat, des de sempre, el meu camí.