La pandèmia de la Covid19, com un judici universal anticipat, fa palesa la urgència evident d’un nou compromís cívic, a partir de la ciutat, per tenir cura de l’altre fent-se càrrec de les seves ferides que laceren la nostra vida social.
En els darrers mesos la pandèmia ha capgirat el món, ha fet més agres les ja greus desigualtats, les contradiccions del capitalisme 4.0 o de la vigilància. Cal un canvi radical com a resposta a la Covid19. L’eina per guanyar aquest desafiament consisteix en la cura, tal com s’ha posat de relleu en la “Carta per a un compromís cívic”: “La cura és, abans de res, una mirada nova sobre les persones i la societat, fent-se càrrec de les ferides i de les fractures de diversa naturalesa que laceren els nostres contextos vitals. Cura de les persones, de la pobresa, fins i tot la de l’educació, el medi ambient, el cos social, la pau”.
Es tracta, doncs, de conjugar ecologia integral amb un nou model de desenvolupament sostenible, amb la política de les cures. Tot està connectat. Tots els sabers estan implicats en la complexitat de la resposta a la pandèmia: medicina, psicologia, urbanisme, educació, sociologia, comunicació, etc. Es tracta de la fi de la modernitat amb la seva rígida separació entre les especialitzacions. Ho exigeix la salut com un bé global.
Pasquale Ferrara, diplomàtic i expert en relacions internacionals, defineix el nou horitzó que tenim al davant com a “proximitat global”. Resulta il·lusòria el restabliment de l’ordre preexistent. Si no volem assistir a la fi de “l’Imperi romà d’Occident”, cal treballar per a un nou Renaixement, 500 anys després, basat en la justícia social i ambiental.
Es tracta del passatge d’un sistema de warfare a un altre de welfare, deixant de banda les guerres i les ingents despeses en armament per als llibres d’història. Si volem passar de la simple previsió a la mirada de llarg abast, ens cal pensar en una alta política per a la seguretat humana en una democràcia capaç, no només capaç de decidir, sinó també de conjugar representació i competència. Tindrem llavors un ecosistema internacional en grau de respondre a la societat del risc descrita pel sociòleg Ulrich Beck amb una nova arquitectura política entre les dimensions nacional, supranacional, multilateral.
Serà una transformació en sentit cosmopolític de l’Estat, el passatge de la fatalitat a la capacitat d’escollir en una civilització reflexiva. Llavors, viurem en una proximitat global, la millor resposta a aquesta terrible pandèmia, per tal que no passi en va. La fragilitat de la polis, en les nostres ciutats, posa en discussió la nostra vocació política, en aquest “judici universal” anticipat, representat per la Covid19, tal com afirma Antonio Baggio, professor de Filosofia Política a l’Institut Universitari Sophia. En aquesta pandèmia, que posa a prova les nostres fragilitats i la necessitat de cura, la fraternitat truca a la porta, posant en entredit l’autonomia de les persones individuals, en el sentit que ningú és autosuficient.
La llibertat ve a trobar-nos amb el rostre de l’altre, com posa de relleu la jurista Adriana Cosseddu. És un passatge dels mals comuns als béns comuns, afirma l’economista Luigino Bruni. Passada la pandèmia, serem conscients de les limitacions de la nostra existència i de la necessitat de modificar els estils de vida i el model de desenvolupament econòmic?
La comunitat de destí de la humanitat ens empeny ja a valorar els béns comuns i a posar al centre el govern del bé públic. Partir des de baix, de les ciutats intel·ligents. Les ciutats seran, de fet, les trinxeres del futur, de les que se’n pot alliberar una força de solidaritat i fraternitat. Serà la millor resposta al virus que ha atacat la seva vulnerabilitat i violència. Pensem les ciutats com a racionalitat, però no n’hi ha prou, afirma la urbanista Elena Granata a Biodivercity. Cal descobrir l’ànima, els sentiments, les dimensió afectiva, artística, humana. Farà falta un nou impuls en la planificació. No n’hi ha prou amb més enginyers, arquitectes, planificadors, tècnics. La complexitat exigeix noves mirades d’artistes – filòsofs – emprenedors, polítics, pedagogs, arquitectes – jardiners – ambientalistes, dissenyadors – fusters, neurobiòlegs – urbanistes. Persones creatives, capaces de conjugar la utilitat amb la imaginació.
Es tracta de l’actitud de saber veure una arquitectura integral d’una ciutat. La creativitat consisteix en aconseguir de fer conviure en unitat les diferències, valorar l’energia d’una comunitat, transformant les emocions en comportaments. Ens trobem en el pendent de la discòrdia – concòrdia, de les desobediències positives per generar diversitats generadores, contradiccions que aporten millores.
Haurem d’aprendre a viure en ciutats conscients de les seves vocacions, en ecosistemes diferents i plurals. Parlem de diversitats que provoquen diferències en una visió harmoniosa de la comunitat. En definitiva, ens cal explorar noves formes de vida i manera d’habitar. Per exemple: el barri amb tots els serveis en el radi de 15 minuts a peu com a París, contra la pol·lució per una mobilitat intel·ligent. El confinament ens reclou a casa, al barri, als pobles. Per tant, hem de pensar en un ús més flexible de l’espai urbà amb comerços de proximitat, utilització d’espais al servei dels barris, per reduir les aglomeracions en els grans centres comercials.
Seran d’utilitat més metges de família i infermers a domicili coordinats per hospitals de comunitat de fàcil accés. Cal reduir les desigualtats entre el centre històric i les perifèries. Per això, cal fer projectes de rehabilitació dels barris, recordant les lliçons del sociòleg Richard Sennet sobre la interdependència entre la forma de les ciutats i la qualitat de vida. Les ciutats s’han de descentralitzar, reorganitzant l’economia, la densitat i la compactació. Ens ho imposa el canvi climàtic provocat per la contaminació.
És necessari ajudar les persones que viuen en petits pobles, fins i tot en petites aldees de muntanya. El recorregut del compromís cívic per a la salut del cos social, haurà d’afrontar el problema de la densitat, esponjament de les persones en els barris amb urbanistes i administradors municipals per prevenir futures pandèmies. Les ciutats frenètiques d’avui caldrà substituir-les, entre el 2030-2050, per ciutats sanes, ecològiques, boniques, intel·ligents. Una revolució des de baix amb el compromís dels ciutadans directament interessats en la qualitat de vida.
Autor: Silvio Minnetti
Aquest article ha estat publicat a Città Nuova
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg