Aquest article és diferent als anteriors. Dos homes poden parlar el paper de la dona en la societat actual amb el valor de viure “des de dins” sense escoltar a una dona? No. Per això demanem a Pilar Escotorin que ens acompanyi en el nostre espai de diàleg i poder construir des d’una altra perspectiva.
Lucas: Pilar, ets xilena, vas viure a Alemanya i ara vius a Barcelona. Vens del món del periodisme, però ara et dediques al camp de la psicologia i dels projectes de desenvolupament humà a favor de la cohesió social. En aquest variat recorregut existencial, quins han estat i són els teus referents, persones que et permeten viure des de dins?
Pilar: Fa poc, per explicar el lideratge vaig voler començar amb una llista de líders que m’havien inspirat. Em vaig espantar perquè em va sortir una llista plena d’homes. Llavors em vaig dir: “pensaré en la meva vida, en la meva història”. Aleshores en va sortir una llista més equilibrada. La meva mare, que va integrar en la seva vida elements molt difícils d’harmonitzar i em va ensenyar el valor de la resiliència i la creativitat; la meva tia Stella, emprenedora rigorosa, mare, esposa i professional reeixida; Chiara Lubich, que va marcar un abans i un després en la meva vida, amb un carisma únic i les seves intuïcions, ella em va ensenyar a pensar en global i a comprendre que la unitat i la cohesió social són una manera intel·ligent de viure; Rigoberta Menchú, que com altres líders indígenes han marcat una lluita contra corrent; la germana Nelly León, capellana de la presó femenina a Xile, amb un discurs potent sobre l’empresonament de la pobresa i la justícia social; Angela Merkel, que exerceix un lideratge polític amb un tarannà molt humà, horitzontal, capacitat d’escolta, senzillesa, humilitat i transparència; Edith Stein, una pensadora que ens va obrir el camí a dones professores universitàries en un àmbit molt masculinitzat.
Jordi: És una llista molt plural, però no hi ha quedat cap home. ¿No és un risc caure en extrems dicotòmics on es parla només de dones per una banda i només d’homes per una altra?
Pilar: Certament. A vegades l’etiqueta de ser dona ens atrapa una mica i creiem que es tracta de posar en relleu només les dones. El que compte és que siguin persones inspiradores, tant per a dones com homes. També em van inspirar Pepo Gutiérrez, un sacerdot xilè torturat durant la dictadura i que va transformar dins seu la violència sense donar pas a l’odi, era un ésser de llum; Robert Roche, amic i mestre en la reflexió i aplicació d’un lideratge prosocial; Víctor Frankl, que va generar un canvi impressionant amb la seva pròpia vida i la logoteràpia; Andrea Riccardi i Matteo Zuppi per la seva manera d’entendre la pau i els diàlegs per a la pau; Nelson Mandela i Pepe Mujica, persones que si obren la boca el món es queda en silenci per escoltar i aprendre.
Lucas: Quin bon exercici aquest de repassar la pròpia vida i identificar referents que alimenten la nostra interioritat i ens ajuden a viure les circumstàncies de la vida! Parles de lideratge prosocial, en què consisteix?
Pilar: El lideratge és una opció d’assumir la nostra responsabilitat en l’entorn social en què estem, per aportar i creure que els canvis es poden produir si ens posem d’acord. Sorgeix de la convicció de contribuir amb alguna cosa als altres, al grup. El líder prosocial genera canvi i transformació social construint ponts i generant cohesió, valora l’heterogeneïtat com una riquesa, busca la coherència entre vida pública i privada, vol aprendre el llenguatge de l’altre, entrena les seves habilitats per millorar les seves relacions interpersonals.
Jordi: I aquest lideratge ha estat norma en els espais en què has treballat, com, per exemple, l’universitari?
Pilar: Històricament l’àmbit universitari ha estat molt masculinitzat. Personalment no he tingut experiències de discriminació directa, però és la dona qui ha d’adequar-se a certs estàndards i maneres de fer. Per exemple, la maternitat atura el ritme de la carrera professional, vas veient que la dona a qui li va bé és aquella que està disponible les 24 hores del dia durant tota la setmana. No reflexionem prou sobre els obstacles que troben les dones que han desenvolupat plenament la seva carrera universitària. En aquest sentit són benvingudes iniciatives com el permís de menstruació a Girona o aquelles que ajuden els homes a assumir el seu rol cuidador.
Lucas: Pilar, ens presentes una mirada holística, integradora. Això ens porta inevitablement a preguntar per la cura de la interioritat. És important la vida espiritual per a aquest tipus de lideratge?
Pilar: És fonamental. Sense una vida espiritual és més difícil el camí social extern perquè hi ha moments en què no tens forces ni ganes. Et preguntes, per què he de fer això, per què no ho fa un altre? Llavors descobreixes que la força per continuar et ve d’algun altre lloc. Hi ha qui s’alimenta de la naturalesa (banys de bosc, muntanya) altres ho fan des de les seves creences i opcions de vida. Per assumir el lideratge és important nodrir també la font espiritual, des de la dimensió en la qual creguin. Som éssers existencialment plens, per tant, si no alimentem aquesta dimensió podem emmalaltir, psíquicament o físicament.
El lideratge prosocial mostra una dimensió més femenina
Jordi: I com alimentes el teu lideratge prosocial?
Pilar: Em nodreixo de la meva vida d’oració, sóc cristiana. Sóc d’aquestes persones que estan convençudes que hi ha un Déu real que t’acompanya i t’ajuda quan ja no pots més. És una font de fortalesa, alegria i seguretat. Perquè moltes vegades quan no trobo la resposta, la trobo en aquest espai de pregària o meditació. L’oració és el lloc on em trobo en silenci, al menys ho intento, amb el que soc, amb el que no sóc i amb les meves preguntes. Moltes vegades trobo les respostes, no sempre, però moltes vegades sí. Treballo en situacions d’una complexitat molt alta on he de intervenir, situacions d’entorns difícils i cal tenir molta cura de com diem les coses. Amb aquests espais de pregària puc entrenar la meva intel·ligència espiritual o saviesa espiritual o com ho vulguem anomenar. I a vosaltres, com us interpel·la tot això?
Lucas: Aquest intercanvi m’enriqueix i descobreixo que el lideratge prosocial posa en relleu una dimensió més femenina de la vida i les relacions interpersonals en el teixit social. Com a home m’esperona entrenar aquestes habilitats prosocials que potser no em venen de manera espontània per qüestions de tradicions formatives, a potenciar aquest rol cuidador al qual et referies. Tenir cura del teixit de relacions que és la família, el grup, la societat, el món. Repassant ràpidament la meva vida, també identifico dones que són referents per a mi des d’una profunda vida interior. Començant per la meva mare i continuant amb Simone Weil, Antonietta Potent, Chiara Lubich i també homes que han sabut integrar, a la seva manera, el component femení en la seva vida: Anselm Grün, Raimon Panikkar, Xavier Melloni.
L’actitud s’ha de cultivar
Jordi: M’has donat una clau de vida i m’ha semblat preciós el teu procés de renúncia i obertura per conformar-te com a dona. Entenc que la clau consisteix en buidar-me de la meva situació de poder o privilegi, per substituir-la per una actitud de servei. En el cas d’aquest article, en la meva posició d’home enfront de la teva posició de dona. Tanmateix, la teva obertura em permet intuir que aquesta clau pot ser treballada des de molts àmbits: a la feina, a la família, amb les amistats… I també m’has mostrat, Pilar, que l’actitud s’ha de conrear: en el teu cas a través de la tradició cristiana i la teva concepció prosocial. Si bé pot apreciar-se aquesta màxima en diferents corrents: els ensenyaments de Sòcrates o la relaxació de l’ego del taoisme i el budisme en són exemples. També en la regla d’or: no facis als altres, el que no voldries que et fessin a tu. Crec que, en part, aquest article tracta d’exemplificar la renúncia del nostre espai d’expressió per posar-nos al servei de l’alteritat.
Pilar Escotorin és professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
web: pilarescotorin.com
Vídeo: https://www.youtube.com/c/PilarEscotorinSoza
Autors:
- Lucas Cerviño – lucascervino@yahoo.com.ar
- Jordi Rodríguez – rodsa.jordi@gmai.com
Il·lustració: Jan Morovic – https://www.instagram.com/jan_morovic/
Aquest article s’ha publicat al número 186 de la revista: Veus (encara) invisibles
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg